Cocentaina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cocentaina
Escut de Cocentaina
(En detall)
Localització

Localització de Cocentaina respecte del País Valencià Localització de Cocentaina respecte del Comtat


Municipi del Comtat
Vista de Cocentaina
Vista de Cocentaina
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Comtat
Manc. El Comtat
Cocentaina
Gentilici Contestà/ana o socarrat/da
Predom. ling. Valencià
Superfície 52,94 km²
Altitud 434 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
11.558 hab.
218,32 hab/km²
Coordenades 38° 44′ 42″ N, 0° 26′ 26″ O / 38.74500°N,0.44056°O / 38.74500; -0.44056Coord.: 38° 44′ 42″ N, 0° 26′ 26″ O / 38.74500°N,0.44056°O / 38.74500; -0.44056
Organització
Ajuntament
• Alcalde:

7 PSPV, 7 PPCV, 2 C-03820 i 1 EUPV
Rafael Briet Seguí (PSPV) (2011)
Codi postal 03820
Codi territorial 03056
Agermanament França Nersac, (França)
Web

Cocentaina és un municipi valencià de la comarca del Comtat, de la qual és capital.

Ubicada entre la serra de Mariola i el riu Serpis amb una població d'11.591 habitants (INE, 2012). Durant un temps el nom oficial va ser Concentaina, en un intent de traducció al castellà.

Famosa per la fira de Tots Sants que fou creada el 1346 per privilegi reial de Pere III (Pere II de València) a Roger de Llúria. Celebra les seues festes patronals en honor a sant Hipòlit Màrtir el segon diumenge d'agost, amb festes de moros i cristians. També se celebra el 19 d'abril la Mare de Déu del Miracle.

Història[modifica | modifica el codi]

Cocentaina ja va ser una ubicació important i estratègica al paleolític, neolític i l'època preromana. A Cocentaina se situen tres abrics amb pintures rupestres d'Art esquemàtic: l'abric de l'Alberri, l'abric de la Paella i l'abric de la Penya Banyà. Declarats en 1998 Patrimoni de la Humanitat, junt a altres abrics que conformen l'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica.

Cocentaina no sols dóna nom a la Contestània, regió de la cultura ibèrica del sud-est peninsular, sinó que hi estan ubicats importants jaciments ibèrics, la Serreta, el Pic Negre, les Jovades, la Petxineta, el Terratge, la Tortea, la Cova dels Coloms, etc. D'entre aquests jaciments cal destacar la Serreta, jaciment ubicat als termes municipals de Cocentaina, Alcoi, i Penàguila on van ser trobats els Ploms d'Alcoi i la Divinitat de la Serreta entre d'altres.

A l'època de dominació musulmana, Qustantaniya va tornar a ser un important enclavament, tant a nivell econòmic, agrícola, militar i administratiu. Així ho demostren diferents documents històrics i elements importants de l'arquitectura i urbanisme de la vila, com el raval, el castell i nombroses alqueries als voltants de Cocentaina.

El mateix Jaume el Conqueridor va conquerir la vila en 1245, i començà la repoblació cristiana, desplaçant als musulmans al raval i les alqueries de vora el riu.[2] Aquesta etapa va estar marcada per les importants revoltes protagonitzades pel cabdill Al-Azraq (1247 i 1275). En 1304, la vila fou saquejada i incendiada per musulmans procedents de Granada, d'ací ve l'actual malnom de Socarrats.

El primer comte de Cocentaina va ser el destacat almirall almogàver Roger de Llúria, en 1291, al qual, el seu nebot Pere III li va concedir el privilegi reial de la fira en 1346. Roger de Llúria va construir a Cocentaina el seu alcàsser, més conegut com el Palau Comtal.

Més endavant, el 1488, Ferran el Catòlic vengué la vila per 80.000 florins al militar Eximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma, al que li va concedir el títol de comte i tornà a concedir altre dret reial d'una altra fira, diferent de la ja concedida per Pere el Cerimoniós. La família Corella va reformar i ampliar el Palau fins a donar-li la forma actual. Al segle XVII, Cocentaina va passar a mans dels Benavides.

Cocentaina va ser presa d'una gran depressió econòmica quan en 1609 es va produir l'expulsió dels moriscos. Aleshores s'estima que Cocentaina tenia una població de 2000 cristians vells i 1000 moriscos.

A començaments del segle XVIII la seua recuperació econòmica era ja notable i al llarg de la centúria la vila no deixà de créixer, abastant prop de 6.000 habitants a principis del XIX, moment en què la població passà a dependre dels ducs de Medinaceli (1805), que encara conserva el títol en l'actualitat. Durant els segles XVIII i XIX la superfície agrària dedicada al regadiu fou considerablement ampliada, consolidant un sistema de xicotetes i mitjanes explotacions que hi ha existit fins ara.

Cap a finals del segle XIX comença a sorgir a Cocentaina una tímida industrialització tèxtil induïda per Alcoi, pionera de la indústria existent en l'actualitat a la zona i que comprèn tèxtils, ciment, paper, calcer i cartonatges. Durant la dècada dels seixanta del segle actual Cocentaina ha rebut un apreciable contingent d'immigrants castellans. A inicis de la dècada dels vuitanta la seua població era de 9.669 habitants. En la darrera dècada la població ha quedat estabilitzada al voltant dels 10.500 habitants.

Economia[modifica | modifica el codi]

Fira de Tots Sants

En l'actualitat Cocentaina és una població industrial, centrada en la indústria tèxtil en tots els seus àmbits, des de la filatura fins a l'exportació de matèria acabada. Cocentaina i Alcoi formen un dels nuclis tèxtils més importants de l'estat espanyol.

La tradició industrial contestana ja ve de llarg. A principis de la Revolució Industrial espanyola, Cocentaina va arribar a ser un dels punts productors de calcer, més importants de l'estat espanyol. Aquesta indústria, però, es va destruir en la pràctica totalitat durant la Segona República i Guerra Civil Espanyola.

La principal via de comunicacions és la N-340, que connecta amb el sud amb Alcoi i amb el nord amb Muro. També disposa d'una estació de RENFE, de la línia de regionals Alcoi-Xàtiva-València. I diverses carreteres comarcals que donen servei a altres poblacions del Comtat.

Cal destacar en l'apartat d'economia, la fira de Tots Sants que atreu a més de 300.000 persones cada any.

Transports[modifica | modifica el codi]

L'estació de ferrocarril de Cocentaina pertany a la línia 47 de mitja distància, coneguda com a València-Xàtiva-Alcoi.

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Juan Cortell PSPV-PSOE
1983 - 1987 José Juan Cortell PSPV-PSOE
1987 - 1991 José Juan Cortell PSPV-PSOE
1991 - 1995 José Marset Jordá PSPV-PSOE
1995 - 1999 José Marset Jordá PSPV-PSOE
1999 - 2003 José Marset Jordá PSPV-PSOE
2003 - 2007 José Marset Jordá PSPV-PSOE
2007 - 2011 Rafael Briet Seguí PSPV-PSOE
Des del 2011 Rafael Briet Seguí(*) PSPV-PSOE(*)
Resultats electorals de Cocentaina, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Socialista del País Valencià Rafael Briet Seguí 2652 7
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Adolfo Hiplito Sánchez Agulló 2471 7
Col·lectiu 03820 Esther Blanes Bernabéu 666 2
Esquerra Unida del País Valencià Ferran Albors Jordà 355 1
Coalició Compromís Enric Hipólit Moltó Blanes 311 0
Unificació Comunista d'Espanya Ignacio Baos Pérez 15 0
Total 6470 17

(*) L'actual alcalde governa en minoria.

Educació[modifica | modifica el codi]

Cocentaina té dos col·legis públics d'educació bàsica: el Real Blanc i el Sant Joan Bosco i un concertat, el Col·legi Sant Francesc d'Assís (Convent de Franciscans). Té un institut públic, l'institut Pare Arquès i una escola de Formació de Persones Adultes (FPA Beniassent) ) que té una extensió a Muro d'Alcoi. I una seu universitària de la Universitat d'Alacant al Palau Comtal. Aquesta última està centrada en cursets especialitzats de temporada. També està Centre de Desenvolupament Rural Aitana, on es duen a terme tasques de formació i promoció d'activitats industrials, artesanals i agrícoles.

Edificis històrics i d'interès[modifica | modifica el codi]

Palau Comtal.
Castell
  • Palau Comtal: Gran edifici civil gòtico-renaixentista. Construït a partir d'un antic edifici islàmic en la segona meitat del s. XIII per Roger de Llúria, primer senyor feudal de Cocentaina, i posteriorment ampliat pels Corella en estil renaixentista. Annex al palau se situa el Convent de la Mare de Déu del Miracle, creat com a conseqüència del miracle de les llàgrimes, ocorregut en 1520.
  • Castell: Edifici militar d'estil gòtic, construït a finals del segle XIII i reconstruït durant el XIV se situa al capdamunt de la muntanya que domina la Vila. És l'emblema de la ciutat.
  • Castell de Penella: Està fora del nucli urbà, a la partida rural de Penella. Conserva la torre de l'homenatge d'uns 4 metres de costat i uns 12 d'altura, i un edifici rectamgular adossat.
  • Muralles i torres: L'antiga Cocentaina medieval cristiana (la Vila) estava envoltada amb un recinte emmurallat amb 29 torres i quetre portals d'entrada, conservant-se actualment algunes restes.
  • Raval: És l'antic barri musulmà, conserva els carrerons estrets i tortuosos, al voltant de l'antiga mesquita (actual església del Salvador).
  • Església del Salvador: Construïda a finals del segle XVI sobre l'antiga mesquita, respon a un model renaixentista, amb una nau única de quatre trams, capelles fornícules entre els contraforts i un tester pla més estret que l'església i unit a aquesta mitjançant un gran arc abotzinat.
  • Església de Santa Maria: Datada al segle XIII, es reconstruí en el s. XVI i es va tornar a edificar el 1666; el campanar s'acabà el 1705. Destaca la seua façana barroca.
  • Casa-Museu del Comtat: casa del segle XVIII, però amb restes gòtiques, en el centre urbà, és seu del Centre d'Estudis Contestans, i museu etnològic i arqueològic.
  • Casa-Museu del fester, de la Federació Junta de Festes de Moros i Cristians
  • Convent de Franciscans: es troba situat als afores i data de la primera meitat del segle XV, si bé compta amb reformes i afegits dels segles XVIII i XX.
  • Ermita de Santa Bàrbara
  • Ermita de Sant Cristòfol

Festes de moros i cristians[modifica | modifica el codi]

Filaes
cristians moros
Almogàvers Berbers Borts
Cavalleria Ministerial Muladíes
Contrabandistes Bequeteros
Creuats Llana
Gentils Kabilenyos
Maseros Manta Roja
Cavallers de Lluria
Mudèjars
Guàrdia Jalifiana (Sahorins)

Aquestes festes són celebrades el segon diumenge d'agost, en honor a sant Hipòlit Màrtir. La seua antiguitat no es coneix exactament, però s'estima que van començar al segle XV. Actualment hi ha 6 filaes cristianes i 8 mores.

A part de les festes de moros i cristians, també se celebra el 19 d'abril la Mare de Déu del Miracle; i el tercer dimecres de Quaresma la curiosa Festa dels Nanos, que se celebra el tercer dimecres de Quaresma. En els carrers de la part alta del raval de població (carrer de la Verònica, plaça Sant Pere, etc.) cada casa o família planta un conjunt de Nanos que recreen situacions satíriques de la vida política del moment. Els Nanos són figures humanes farcides de drap o borra. L'alçada de cada nano és d'uns 1.50 metres, d'ací ve el seu nom. Normalment es vesteixen amb roba antiga i imiten a polítics o personatges famosos.[3]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Cocentaina té una gastronomia rica i típica de muntanya, entre d'altres podem destacar: facedures de dacsa, mentirons, pericana, espencat de bacallà, olleta, borreta, arròs caldós, paella de sabater, arròs amb conill, coca de dacsa, olleta de penques i bledes, arròs al forn amb trossets i garronets, tostons, cafè licor, herbero, mistela.

Entitats de població[modifica | modifica el codi]

Contestans il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu la categoria Contestans

Músics i compositors[modifica | modifica el codi]

Cocentaina ha conreat des de sempre un especial renom pels músics i compositors que han nascut en aquesta població, sobretot compositors de música festera (vegeu també festes de Moros i Cristians):

Grups i associacions culturals contestanes[modifica | modifica el codi]

Esports[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Ferragud Domingo, Carmel. El naixement d’una vila rural valenciana: Cocentaina, 1245-1304. Universitat de València, 2003, p. 34. ISBN 8437055024. 
  3. «La crisi, la jubilació i la gestió municipal i autonòmica centren les crítiques dels Nanos 2010». Revista EL COMTAT, n.274, abril 2010, p.40.42 [Consulta: 30/3/2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]