Millena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Millena
Escut de Millena
(En detall)
Localització

Localització de Millena respecte del País Valencià Localització de Millena respecte del Comtat


Municipi del Comtat
Vista general de Millena, el Comtat, País Valencià.JPG
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Comtat
Manc. El Xarpolar i Manc. El Comtat
Alcoi
Gentilici Millener, millenera
Predom. ling. Valencià
Superfície 9,77 km²
Altitud 634 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
215 hab.
22,01 hab/km²
Coordenades 38° 43′ 50″ N, 0° 21′ 50″ O / 38.73056°N,0.36389°O / 38.73056; -0.36389Coord.: 38° 43′ 50″ N, 0° 21′ 50″ O / 38.73056°N,0.36389°O / 38.73056; -0.36389
Distàncies 108 km de València
9 km de Cocentaina
68 km de Alacant
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
4 PSPV i 1 PP
César Francisco García Bonet (PSPV) (2007)
Codi postal 03812
Codi territorial 03086
Festes majors Sant Josep
A partir del 5 de juliol
Web

Millena, antigament Billeneta o Billena del Travadell, és una població de la comarca del Comtat.

Un 80,12% dels habitants parlen valencià segons dades de 2001.

Geografia[modifica | modifica el codi]

És el poble més alt de la Vall de Travadell. El seu terme compta amb 9,8 km2 i força paratges com la penya El Corb, Els Cauets, penya del Diable, amb pintures rupestres, la cova dels Xiulitets, la font de l'Aueta, les serres de l'Almudaina i la Serrella, el riu Seta, la font de Dalt, la font de Baix.

Història[modifica | modifica el codi]

La població té l'origen en una masia musulmana situada als voltants de l'històric castell de Travadell. Raimon de Carreras, en 1248, fou el primer cristià a rebre terres en un intent, que començà en 1243, de repoblar amb cristians; tanmateix la població continuà sent morisca.

El seu primer senyor, en 1270, fou Roger de Llúria i a la seua mort passà a sa muller na Saurina d'Entença. En 1325, per herència a sa filla Margarida de Llúria que maridà amb el comte de Terranova. En 1358, regnant Pere IV torna a la Corona la qual ven Billeneta a la reina Elionor. En 1361 és batle Berenguer Rocha, en 1394 és propietat de Francesc de Casa Saja, en 1409 retorna a la Corona, en 1431 Alfons el Magnànim la dóna a Raimon de Perellós, en 1432 es fan reparacions en el castell i és donada pel rei a Guillem de Vich i, de seguida, torna de bell nou a la Corona, en 1455, mitjançant permuta cau en mans de Sancho Ruiz de Lihori, vescomte de Gallando, en 1500 passa als Folch de Cardona, comtes de Guadalest, posteriorment passa a senyoriu dels marquesos d'Ariza, que ja mantenen la jurisdicció fins a l'abolició dels senyorius en el segle XIX. L'expulsió morisca va suposar un fort daltabaix demogràfic. Des de l'any 1535 la seua parròquia va dependre de la de Gorga. Va pertànyer a la Governació de Xàtiva fins a 1707 i des de Felip V fins al 1833 al Corregiment d'Alcoi.

Política[modifica | modifica el codi]

En les eleccions del 2003 el PSPV obtingué els 5 regidors que componen l'ajuntament.

En les eleccions del 2007 el PSPV obtingué 4 regidors per 1 del PP.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Fernando Selles Nadal UCD
1983 - 1987 José Company Pérez IND
1987 - 1991 Lucio Cantó Company PSPV-PSOE
1991 - 1995 César Francisco García Bonet PSPV-PSOE
1995 - 1999 César Francisco García Bonet PSPV-PSOE
1999 - 2003 César Francisco García Bonet PSPV-PSOE
2003 - 2007 César Francisco García Bonet PSPV-PSOE
2007 - 2011 César Francisco García Bonet PSPV-PSOE
Des del 2011 César Francisco García Bonet PSPV-PSOE

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia, basada en l'agricultura de secà, ha incidit en la regressió de la població, que ha emigrat a nuclis industrials com ara Alcoi i Cocentaina. Malgrat tot el secà i l'almàssera o trull d'oli que hi manté la família Ferrando són els únics recursos econòmics del lloc. També hi ha certa activitat en l'àmbit del turisme rural.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica de Millena
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2008
Població 465 401 354 332 291 290 283 256 229 165 140 141 182 178 186 195

Llocs d'interès i gastronomia[modifica | modifica el codi]

La torre i el campanar de l'església de sant Josep

És un poble menut i tranquil però que compta amb important patrimoni:

  • Castell de Travadell: És d'origen musulmà i es diu que té túnels i passadissos que foraden tot el Morro del Salt, cim sobre el qual s'ubica. Està totalment en ruïnes.
  • Església de sant Josep: Al seu museu parroquial es conserva una creu de nacre feta a Terra Santa en el segle XVIII. També hi ha un quadre atribuït a El Greco.
  • Torre de Millena: Declarada BIC en 1985.
  • Diverses cases pairals arreu de la població.
  • Om tricentenari que presideix la Plaça de l'Església.

La gastronomia presenta els plats típics de la comarca: pericana, borreta i olleta. Són recomanables els bunyols de carabassa.

Festes[modifica | modifica el codi]

El segon diumenge de juliol s'hi celebren les festes majors en les quals s'encenen fogueres i es fa la "plantà del xop" que simbolitza la fecundació de la terra.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Millena Modifica l'enllaç a Wikidata