Millena
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Comtat | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Comtat Manc. El Xarpolar i Manc. El Comtat Alcoi |
||
| Gentilici | Millener, millenera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 9,80 km² | ||
| Altitud | 634 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
187 hab. 19,08 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 43′ 50″ N 0° 21′ 50″ O | ||
| Distàncies | 108 km de València 9 km de Cocentaina 68 km de Alacant |
||
| Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 4 PSPV i 1 PP César Francisco García Bonet (PSPV) |
||
| Codi postal | 03812 |
||
| Festes majors | Sant Josep A partir del 5 de juliol |
||
Millena, antigament Billeneta o Billena del Travadell, és una població de la comarca del Comtat.
Un 80,12% dels habitants parlen valencià segons dades de 2001.
Taula de continguts |
[edita] Història
La població té l'origen en una masia musulmana situada als voltants de l'històric castell de Travadell. Raimon de Carreras, en 1248, fou el primer cristià a rebre terres en un intent, que començà en 1243, de repoblar amb cristians; tanmateix la població continuà sent morisca.
El seu primer senyor, en 1270, fou Roger de Llúria i a la seua mort passà a sa muller na Saurina d'Entença. En 1325, per herència a sa filla Margarida de Llúria que maridà amb el comte de Terranova. En 1358, regnant Pere IV torna a la Corona la qual ven billeneta a la reina Elionor. En 1361 és batle Berenguer Rocha, en 1394 és propietat de Francesc de Casa Saja, en 1409 retorna a la Corona, en 1431 Alfons el Magnànim la dóna a Raimon de Perellós, en 1432 es fan reparacions en el castell i és donada pel rei a Guillem de Vich i, de seguida, torna de bell nou a la Corona, en 1455, mitjançant permuta cau en mans de Sancho Ruiz de Lihori, vescomte de Gallando, en 1500 passa als Folch de Cardona, comtes de Guadalest, posteriorment passa a senyoriu dels marquesos d'Ariza, que ja mantenen la jurisdicció fins l'abolició dels senyorius en el segle XIX. L'expulsió morisca va suposar un fort daltabaix demogràfic. Des de l'any 1535 la seua parròquia va dependre de la de Gorga. Va pertànyer a la Governació de Xàtiva fins 1707 i des de Felip V fins el 1833 al Corregiment d'Alcoi.
[edita] Política
En les eleccions del 2003 el PSPV obtingué els 5 regidors que componen l'ajuntament.
En les eleccions del 2007 el PSPV obtingué 4 regidors per 1 del PP.
[edita] Economia
L'economia, basada en l'agricultura de secà, ha incidit en la regressió de la població, que ha emigrat a nuclis industrials com ara Alcoi i Cocentaina. Malgrat tot el secà i l'almàssera d'oli que hi manté la família Ferrando són els únics recursos econòmics del lloc. També hi ha certa activitat en l'àmbit del turisme rural.
[edita] Geografia
És el poble més alt de la Vall de Travadell. El seu terme compta amb 9,8 km2 i força paratges com la penya El Corb, Els Cauets, penya del Diable, amb pintures rupestres, la cova dels Xiulitets, la font de l'Aueta, les serres de l'Almudaina i la Serrella, el riu Seta, la font de Dalt, la font de Baix.
[edita] Llocs d'interès i gastronomia
És un poble menut i tranquil però que compta amb important patrimoni:
- Castell de Travadell: És d'origen musulmà i es diu que té túnels i passadissos que foraden tot el Morro del Salt, cim sobre el qual s´ubica. Està totalment en ruïnes.
- Església de sant Josep: Al seu museu parroquial es conserva una creu de nacre feta a Terra Santa en el segle XVIII. També hi ha un quadre atribuït a El Greco.
- Torre de Millena: Declarada BIC en 1985.
- Diverses cases pairals arreu de la població.
- Om tricentenari que presideix la Plaça de l'Església.
La gastronomia presenta els plats típics de la comarca: pericana, borreta i olleta. Són recomanables els bunyols de carabassa.
[edita] Festes
El segon diumenge de juliol s’hi celebren les festes majors en les quals s’encenen fogueres i es fa la "plantà del xop" que simbolitza la fecundació de la terra.
[edita] Enllaços externs
- Portal de la Unidad de Documentación de Presidencia de la Diputación de Alicante.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
| editar | Municipis del Comtat | |
|---|---|---|
|
Agres | Alcoletja | Alcosser de Planes | Alfafara | Almudaina | l'Alqueria d'Asnar | Balones | Benasau | Beniarrés | Benilloba | Benillup | Benimarfull | Benimassot | Cocentaina | Fageca | Famorca | Gaianes | Gorga | Millena | Muro | l'Orxa | Planes | Quatretondeta | Tollos |
||
