Agres

Agres

(En detall)
Localització
Municipi del Comtat
Vista d'Agres des del Montcabrer
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Comtat El Xarpolar i El Comtat Alcoi
Gentilici	Agresà, agresana
Predom. ling.	Valencià
Superfície	25,80 km²
Altitud	722 msnm
Població (2011)   • Densitat	610 hab. 23,64 hab/km²
Coordenades	38° 46′ 47″ N, 0° 30′ 58″ O
Distàncies	103 km de València 12,3 km de Cocentaina 78,2 km de Alacant
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 3 PPCV, 3 JPA-Compromís i 1 PSPV José Manuel Francés Reig (JPA-Compromís)
Codi postal	03870
Festes majors	Mare de Déu d'Agres De l'1 al 9 de setembre
Web	www.agres.es

Agres és un municipi valencià situat a la comarca del Comtat. Actualment compta amb 627 habitants (INE 2008).

Geografia

La població està enclavada a la valleta d'Agres, en la vessant septentrional de la serra de Mariola.

El nucli urbà està format per un conjunt de cases apinyades i carrers estrets, laberíntics i en gran pendent (altitud 700-800 metres), amb bons accessos a la serra de Mariola. Al nucli antic hi abunden les fonts. La principal ocupació del poble és l'agricultura, dedicada sobretot al cultiu de l'oliva , l'ametla, la poma i la bresquilla. També hi ha indústria tèxtil, centrada en la fabricació de mantes típiques. Actualment comencen a haver-hi empreses dedicades al turisme rural i gastronòmic.

Història

D'origen musulmà, la vila va ser conquerida per Jaume I el 1248. La primera donació de cases i terres fou per a la família de Pelegrí Baldoví, encara que degué romandre en suspens per la sublevació d'Al-Azraq. El poblament efectiu es dugué a terme l'any 1256 en virtut de la carta pobla que, a instàncies de Ximén Pérez d'Arenós, contemplava que els habitants d'Agres tingueren residència personal a Bocairent, és a dir, satisfarien els impostos a l'esmentada població. Durant els primers anys de la seua història el terme va pertànyer al rei, qui anomenava un alcaid per a la defensa i l'administració del seu castell. En l'any 1389 Joan el Caçador va vendre Agres i el seu castell al seu majordom Andreu-Guillem Escrivà. En la segona meitat del s. XV passaren al comte de Cocentaina, Joan Roiç de Corella i, durant el s. XVI, a la família Calatayud de Xàtiva. La població d'Agres va romandre vinculada des de l'any 1633 al comtat de Cirat, pel matrimoni de Josep Calatayud amb Damiata Vilàrig Carròs. L'actual baronessa d'Agres i Sella és, des del 2003, Isabel de Calatayud i Sarthou.

Demografia

Durant el segle XX ha sofert un creixement negatiu a causa de l'emigració dels seus habitants vers a nuclis urbans industrials. Així, per exemple, l'any 1986 hi havia 723 habitants (agresans) i l'any 2008, 627.

Evolució demogràfica d'Agres
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007	2009
701	676	657	656	651	639	623	671	614	623	634

Política

A les últimes eleccions al maig del 2011, hi va guanyar el PP amb tres regidors, seguit de Junts per Agres-Compromís amb tres regidors i el PSPV-PSOE amb un regidor.

L'actual alcalde del municipi és Josep Manel Francés i Reig (Junts per Agres-Compromís).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	José Casimiro Barberá	UCD
1983 - 1987	Joaquín Revert Vidal	AP
1987 - 1991	-	AP
1991 - 1995	Arcadio Navarro Pascual	PP
1995 - 1999	Arcadio Navarro Pascual	PP
1999 - 2003	Arcadio Navarro Pascual	PP
2003 - 2007	Albert Calatayud Martí	Iniciativa per Agres
2007 - 2011	Rafael Francés Calatayud	PP
2011 - ara	Josep Manel Francés i Reig	Junts per Agres-Coalició Compromís

Resultats electorals de Agres, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana	Rafael Francés Calatayud	180	3
	Junts per Agres-Coalició Compromís	Josep Manel Francés i Reig	165	3
	Partit Socialista del País Valencià	José Ayelo Pérez	59	1
Total		404		7

Transports

L'estació de ferrocarril d'Agres pertany a la línia 47 de mitja distància, coneguda com València-Xàtiva-Alcoi.

Estació adif Agres

Línia 47: València-Xàtiva-Alcoi
Llegenda València-Nord Xàtiva El Genovés Benigànim La Pobla del Duc Montaverner Bufalí Albaida Agullent Ontinyent Agres Cocentaina Alcoi

Festes i gastronomia

Les Festes en honor a la Mare de Déu del Castell d'Agres se celebren els dies 1, 7, 8 i 9 de setembre. El darrer cap de setmana del mateix mes se celebra festa a Sant Miquel i, el dilluns anterior al Dimecres de Cendra, la Festa del Pi. La gastronomia típica d'Agres comprèn plats com la pericana, l'arròs caldós, els gaspatxos, la borreta i les bajoques farcides.

Santuari de la Mare de Déu d'Agres

Llocs d'interès

Si caminem per Agres, sempre costera amunt o costera avall, no hem de deixar de beure a les fonts de fresquíssima aigua que hi ha disseminades per tot el poble: la Font del Raval, la Font d'Enmig, la Font de Barxeta o la Font de l'Assut que és un dels centres de reunió de la gent del poble. També per tot arreu del poble trobem taulells de ceràmica de temàtica religiosa, alguns de molt antic origen.

També cal destacar com a llocs d'interés el convent monestir d'Agres, les caves o pous de neu especialment la Cava Gran, el castell d'Agres, i la torre de l'Alcúdia.

Enllaços externs

• Web oficial de l'Ajuntament d'Agres
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.