Alfafara
- Per a la varietat d'olivera visiteu Alfafara (olivera)
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Comtat | |||
 |
|||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya País Valencià Província d'Alacant Comtat Manc. El Xarpolar i Manc. de Mariola Cocentaina |
||
| Gentilici | Alfafarenc, alfafarenca | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 19,80 km² | ||
| Altitud | 582 msnm | ||
| Població (2011[1]) • Densitat |
424 hab. 21,41 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Distàncies | 80 km de Alacant | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 4 PSPV, 3 PPCV José Sanz Pascual (PSPV) |
||
| Codi postal | 03838 |
||
| Festes majors | El Salvador, Divina Aurora i Sant Roc Del 5 al 8 d'agost |
||
Alfafara és una població de la comarca del Comtat.
Taula de continguts |
[modifica] Geografia
El municipi és a la valleta d'Agres, en plena serra de Mariola i viu fonamentalment de l'agricultura: cereals, llegums, vinya i, principalment, olivera. La seua ubicació fa que el terreny estiga poblat de pins, bosc mediterrani i les famoses herbes aromàtiques de la Mariola. Alfafara, igual que la resta de la comarca, és un paradís per als senderistes, ple de llocs pintorescs la relació dels quals es fa inesgotable, coves, antigues neveres, amb especial menció per a la Cava de Don Miguel, fonts, i sempre a la vista l'enorme quantitat de flors diverses que fan de la caminada un plaer amb el seu colorit i la seua flaire. El seu terme té 19,8 km².
[modifica] Història
Hi ha constància que els primers pobladors eren ibers per les deixalles trobades al Cabeço de Mariola o de la Cova, Cabeço de Serrelles, Cabeço de les Montserrades, Lloma de Carbonell i la Cova del Bolumini. Fou un lloc musulmà com ho demostra el seu nom àrab "alfawara" que significa font o brollador i que, probablement, fa referència a la Penya del Xorro, salt d'aigua que cau amb força en èpoques de pluja. Després de la conquesta de Biar, el lloc se li concedeix en senyoriu a Ximén Pérez d'Oriz, en 1250, i posteriorment, en 1292, és venut a Pere d'Artés. L'any 1370, Pere IV el Cerimoniós, la incorpora, mitjançant venda, a la Universitat de Bocairent de la qual es va separar el 1632 amb la concessió, per part de Felip IV del títol d'Universitat d'Alfafara. Fins el 1707 pertanyia a la Governació de Xàtiva i fins 1833 a la de Montesa.
[modifica] Monuments i llocs d'interès
- Església parroquial de la Transfiguració del Senyor, romànica.
- Restes arqueològiques. Es coneixen restes dels primers temps de l'Edat dels metalls en la Cova del Bolumini, on va haver-hi un soterrament col·lectiu; de plena edat de bronze són les restes d'un xicotet poblat situades a Montserrades. De la cultura ibèrica són les restes del Cabeço de la Cova i de l'important poblat del Cabeço de Merita. Dels temps de la romanització són les ceràmiques que es troben a els Recorrals, i d'època lent-romana, les sepultures excavades a la roca del Mas del Pou. Especial menció ha de fer-se de les Coves dels Finestres, coves artificials obertes en les roques verticals.
[modifica] Demografia i economia
Malgrat la recent modernització de la seua indústria tèxtil, d'un marcat tarannà artesanal, motivada per la proximitat de Bocairent i Banyeres de Mariola, la població ha decrescut constantment durant aquest darrer segle, a causa de l'emigració dels seus veïns cap als anteriorment nomenats centres industrials, a més d'altres un poc més allunyats com ara Alcoi i Ontinyent.
[modifica] Festes locals
- Festes Patronals. Es celebren els dies 5, 6, 7 i 8 d'agost, en honor als Sants Patrons: el Salvador, la Divina Aurora i Sant Roc.
El dia 5 té lloc la vespra de festes. Per la vesprada, començen les festes amb un ball de disfresses en el que participen tots els xiquets del poble i dels voltants: ballen en la plaça amb els animadors i berenen tots junts. Després, es llig el pregó, i es canta l'himne d'Alfafara. En acabar, els joves del poble llancen globus i serpentines pel balcó de l'ajuntament, i al mateix temps, es dispara un castell de focs artificials. Quan tot açò acaba, comença la retreta en la que els xiquets pasejen els fanalets que han fet amb meló pocs dies abans per tot el poble, acompanyats per la banda de música. Per la nit, té lloc el correfoc, i després es copta amb l'actuació d'una orquestra per a que no pare la festa.
El dia 6, festivitat del Salvador, a les 12:00 del migdia té lloc la missa en honor al Salvador, després hi ha un passacarrer per tot el poble fins a aplegar al carrer "Les Eres", on te lloc una mascletà aproximadament a les 14 h. A les 21 h. té lloc la processó, quan acaba, es dispara un castell de focs artificials, i a les 22h. es dispara un altre castell de focs, però molt més gran, aquest és el més espectacular de totes les festes. Per la nit, a partir de la 1 del matí, comptem amb l'actuació d'una orquestra fins a les 5:30 h. quan comença la despertà de la Divina Aurora en la plaça de l'Ajuntament.
El dia 7, festivitat de la Divina aurora. El dia 8, festivitat de Sant Roc.
En Alfafara també es celebra la festivitat de Santa Cecília el 22 de Novembre. La vespra de la festa, es crema una foguera en el seu honor i tot el poble es reuneix al seu voltant per a sopar entrepans de pernil acompanyats d'adobat de la zona, cacaus i tramussos. També es serveixen refrescs i porrons de vi. Després de sopar, té lloc l'actuació d'una orquestra al Patronat.
[modifica] Gastronomia
La gastronomia també mereix el seu apartat. Plats contundents en què s'utilitza la principal producció, l'oli, i que es coneixen com a "mulladors". La pericana, l'espencat, la borreta,la sang amb ceba, el putxero de pilotes o fasedures, l'arròs en diverses varietats. També bons dolços a base de farina i ametla. I, sobre tot, l'herbero, licor que es fa en tota la comarca a partir de les nombroses varietats de plantes medicinals i aromàtiques i que cadascú barreja al seu gust.
D'entre els arrossos, arròs al forn, caldero, arròs de dejuni, arròs amb penques i amb fesols i naps.
Quantes a les postres destaquen la carabassa al forn, els pastissos de moniato, el codonyat, els bunyols, els cocs cristets, la tortada, la fabiola, els carquinyols o els sospirs.
[modifica] Política
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Evaristo Francés Tudela | AP |
| 1983 - 1987 | Vicente Terol Cabanes | AP |
| 1987 - 1991 | José Sanz Pascual | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | José Sanz Pascual | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | José Sanz Pascual | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | José Sanz Pascual | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | José Sanz Pascual | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | José Sanz Pascual | PSPV-PSOE |
| 2011 - ara | José Sanz Pascual | PSPV-PSOE |
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Socialista del País Valencià | José Sanz Pascual | 140 | 4 | ||
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | Jose Vicente Sanz Vicedo | 133 | 3 | ||
| Total | 273 | 7 | |||
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
[modifica] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||
