Cooperativa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les cooperatives són empreses gestionades democràticament pels seus socis, per als quals l'adhesió voluntària a la cooperativa implica un compromís de participació activa.[1] Aquestes empreses han d'acomplir els principis cooperatius, proclamats a l'Assemblea de l'Aliança Cooperativa Internacional a Manchester, el 23 de setembre de 1995, són les pautes de gestió a través de les quals les cooperatives intenten dur els seus valors a la pràctica: adhesió lliure i oberta; gestió democràtica; participació econòmica dels socis; autonomia; educació, informació i formació; cooperació entre cooperatives i interès per la comunitat.

Els socis de les cooperatives participen activament en les decisions tècniques i productives que configuren la manera com es realitza el treball que cal dur a terme. També prenen les decisions estratègiques de l'empresa, assumint conjuntament els riscos econòmics i socials que en comporta la titularitat. Aquesta participació requereix un alt nivell de motivació de les persones que en formen part.

Les cooperatives aporten un valor afegit al sistema econòmic: creen ocupació estable i de qualitat, i permeten als ciutadans tenir una influència directa en els assumptes del mercat que els afecten. El cooperativisme es fonamenta en un conjunt de valors que són en essència universals: autoajuda, autoresponsabilitat, igualtat, equitat, solidaritat, honestedat, transparència i responsabilitat social.

Segons dades de la Unió Europea, les cooperatives aporten prop del 7% del PIB. A l'Estat Espanyol els ocupats a les cooperatives representen el 4'58% del mercat laboral.

Estructura cooperativa[modifica | modifica el codi]

La cooperativa es basa normalment en el model de producció d'empresa privada, prenent-la com a nucli de l'activitat econòmica encara que com a model de societat mercantil presenta algunes particularitats a la seva estructura.

A continuació un requadre que intenta explicar les diferències entre empresa cooperativa i societat mercantil clàssica.

Empresa clàssica Empresa cooperativa
Les persones cerquen obtenir guanys i beneficiar-se els uns dels altres Les persones cerquen donar serveis i el benefici comú
Amb el guany es beneficia el propietari del capital Amb el guany es beneficia la prestació de serveis
Principal objectiu: eixamplar els marges fins a fer-los tan profitosos com es pugui per a l'accionista Principal objectiu: oferir serveis de qualitat i econòmics, i reportar beneficis als socis
El benefici aconseguit es distribueix entre els accionistes L'excedent disponible es retorna als socis en proporció a les seves activitats o serveis
L'accionista dirigeix El soci dirigeix
La persona no té ni veu ni vot La persona té veu i vot
El nombre de socis és limitat El nombre de socis és il·limitat. Poden ser socis totes les persones que ho desitgin, segons els estatuts
Els objectius són independents del soci Els objectius són dependents de les necessitats dels socis
Administrada per un nombre reduït de persones Es governa amb la participació de tots els socis

Tipus de cooperatives[modifica | modifica el codi]

  • Cooperatives de primer grau: formades per persones que tenen uns interessos comuns i que s'agrupen per realitzar-los de manera consensuada. En funció de la seva activitat, poden ser:
  • Cooperatives de segon grau: integrades per un mínim de dues persones jurídiques, una de les quals, almenys, ha d'ésser una cooperativa.

El cooperativisme a Catalunya[modifica | modifica el codi]

Segons la Confederació de Cooperatives de Catalunya, COOPCAT, operen 4.779 cooperatives a Catalunya, un 22% de les totals a l'Estat Espanyol, que ocupen directament a 38.546 treballadors. La majoria, 3.042, són cooperatives de treball; segueixen les agrícoles, que són 463; les de serveis, 183; les de consum, 128; les d'habitatge, 94; i les d'ensenyament, 86. A més hi ha prop de cinquanta cooperatives de segon grau.[2]

El nombre de cooperatives ha anat creixent desde fa sis anys. Per exemple, en 2011 a Catalunya s'en van crear 113, i en 2012 van ser 147, el mateix nombre que les creades en 2013. Actualment, el cooperativisme dóna feina directa o indirecta a més de 40.000 persones a Catalunya i produeixen vora el 3% del PIB del Principat, amb uns 7.000 milions d'euros en valor de producció. [2]

Segons el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya es tenen registrades 11.084 cooperatives a Catalunya, que ocupen més de 40.000 persones treballadores i més d'un milió de persones associades (socis de consum o de treball, per exemple).

Constitució d'una cooperativa[modifica | modifica el codi]

Com constituir una cooperativa de nova creació depèn de les lleis particulars de cada país. A Catalunya per exemple recentment s'ha aprovat un avantprojecte de llei que quan sigui vigent modificarà els tràmits actuals. Mentrestant, a Catalunya cal seguir els passos del marc de 2002, que són els següents:[2]

  • Redactar els estatuts, tenint en compte que la llei n'estableix un contingut mínim i que s'aprovin formalment a l'assemblea constituent.
  • Celebrar una assemblea constituent a la que assisteixin tots els socis i on s'ha d'acordar la creació de la cooperativa, aprovar els estatuts i escollir els socis que formaran el primer consell rector i els socis que faran d'interventors de comptes. Cal no oblidar escriure'n l'acta.
  • Cal un capital social inicial de 3.000 euros, aportat pels socis. S'ha d'obrir un compte bancari en el qual es dipositarà aquest import abans de portar els estatuts, ja aprovats per l'assemblea constituent per signar l'escriptura de constitució.
  • L'escriptura de constitució es signa devant de notari. Cal que contingui l'acta de l'assemblea i el certificat acreditatiu de les aportacions dels socis al capital social.
  • Solicitar un CIF de moment provisional a l'Agència Tributària. Aquest CIF provisional s'usarà mentre que la societat no sigui inscrita al registre de cooperatives.
  • Les cooperatives estan exemptes del pagament de l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics patrimonials. Es pot autoliquidar el ITP-AJD.
  • Finalment, cal inscriure's al registre general de cooperatives.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Alegret, Xavier. «Dels llibres als iogurts, entre tots i de qualitat». Diari Ara [Barcelona], 7/01/2013, p.5. ISSN: 2014-010X.
  2. 2,0 2,1 2,2 Cooperatives: un model d'empresa per als nous temps, de Berta Roig, publicat a Theknos, pàgs. 44-45, número 184,juny de 2014 (català)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cooperativa Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikibooks A Viquillibres hi ha llibres de contingut lliure i altres textos relatius a Cooperativa

Entitats[modifica | modifica el codi]

Documentació[modifica | modifica el codi]

Legislació[modifica | modifica el codi]