Escola Moderna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge del butlletí de l'Escola Moderna.
João Penteado, una professora no identificada i els seus alumnes a l'Escola Moderna de São Paulo el 1913.
The Modern School a Nova York, als voltants del 1911-12. Will Durant posa amb els seus alumnes.

L'Escola Moderna va ser un moviment de pedagogia llibertària que va tenir lloc durant la primera meitat del segle XX, i que va adoptar la filosofia d'ensenyament de Francesc Ferrer i Guàrdia. Per a donar impuls a aquest moviment reformador, va ser creada en 1906 la Lliga Internacional per a la Instrucció Racional de la Infància, els principis estatutaris de la qual establien que:[1]

  • L'educació de la infància ha de fonamentar-se sobre una base científica i racional; en conseqüència, cal separar d'ella tota noció mística o sobrenatural.
  • La instrucció és part d'aquesta educació. La instrucció ha de comprendre també, al costat de la formació de la intel·ligència, el desenvolupament del caràcter, la cultura de la voluntat, la preparació d'un ésser moral i físic ben equilibrat, les facultats del qual estiguin associades i elevades a la seva màxima potència.
  • L'educació moral, molt menys teòrica que pràctica, ha de resultar principalment de l'exemple i donar-se suport sobre la gran llei natural de la solidaritat.
  • És necessari, sobretot en l'ensenyament de la primera infància, que els programes i els mètodes estiguin adaptats el màxim possible a la psicologia del nen, cosa que gairebé no succeeix enlloc, ni en l'ensenyament públic ni en el privat.

Les Escoles Modernes comunament comprenien també cursos nocturns per a l'educació d'adults. Per ser anticlerical, i per fomentar la solidaritat i l'educació lliure d'autoritat coercitiva, els anarquistes van ser grans adeptes a aquest moviment. Els sindicats i associacions obreres en els quals tenien influència van contribuir activament a fundar moltes Escoles Modernes i cursos per a adults basats en aquesta filosofia.

Les Publicaciones de la Escuela Moderna[modifica | modifica el codi]

Com a eina per a impulsar i donar continguts a l'educació que es proposava amb la seva Escola Moderna, Ferrer i Guàrdia creà l'editorial de l'Escola Moderna, a Barcelona (Publicaciones de la Escuela Moderna), que publicà una quarantena de volums, amb coberta de tela vermella, i amb un contingut que anava des de textos elementals de lectura, aritmètica, geografia i gramàtica, fins a tractats més complexos, com l'Origen del Cristianisme, de Malvert, La substància universal, de Bloch i Paraf-Javal, i l'Evolució superorgànica, de Lluria, proveïda d'un prefaci del doctor Ramón y Cajal.

Alguns dels llibres de les citades Publicaciones són:

  • Boletín de la Escuela Moderna. Volum únic. 1901-1903.
- Any I, números 1,2,3,4,5,6,7 y 8. Del 31/10/1901 al 30/6/1902.
- Any II, números 1,2,3,4,5,6,7,8 y 9. Del 31/10/1902 al 30/6/1903.
- 1ª part. Tiempos prehistóricos al Imperio Romano.
- 2ª i 3ª part. Edad Media y Tiempos Modernos.
- 4ª i 5ª part. De la Revolución Francesa hasta nuestros días.
  • Cuaderno manuscrito. Recapitulación de pensamientos antimilitaristas. 1903.
  • Cartilla filológica española. Primer libro de lectura. 1903.
  • Correspondencia escolar. Primer manuscrito. Impresiones y pensamientos de dos niños ausentes recopilados por Carlos Malato. 1905.
  • Elementos de Aritmética. Volumen de principiantes. Condorcet: La numeración y las 4 reglas. Paraf-Javal: Primeros principios de la aritmética. H.Vogt: Ejercicios. 1905.
  • Elementos de aritmética. 2º volumen. Paraf Javal. Curso medio.
  • Las Ciencias Naturales en la Escuela Moderna. Odón De Buen Vol. I-II-IV de Pequeña Historia Natural. 1905.
- Zoologia. Vol.II de Pequeña Historia Natural.
- Mineralogía. Vol.III de Pequeña Historia Natural.
- Petrografía y vida actual de la tierra. Vol.IV de Pequeña Historia Natural.
  • Nociones de geografia física. De Buen, Odón. Prólogo Eliseo Reclus. 1905. Il·ustrat
  • León Martín o la miseria, sus causas y sus remedios. Lectura popular. Malato, C. 1905.
  • Psicología Etnica. Letourneau, CH. Traducció Anselmo Lorenzo. Tomos I-II-III. 1905. Tom IV.
  • Botiquín escolar. Martinez Vargas, Andrés. 1905. Il·lustrat.
  • Compendio razonado de gramática española. Palasi Martin, Fabián. 1905.
  • La sustancia universal. Paraf Javal y Albert Bloch. Trad. Anselmo Lorenzo. 1905.
  • Preludios de la lucha. Pi y Arsuaga, Francisco. 1906.
  • Nociones sobre las primeras edades de la humanidad. Engerrand, Georges. 196.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Escola Moderna». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juny 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en castellà sobre Escola Moderna a Viquitexts, la biblioteca lliure.