Federació Anarquista Ibèrica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bandera de la CNT-FAI

La Federació Anarquista Ibèrica (FAI) és una organització fundada el 1927 a la platja del Saler, València, com a continuació de dues organitzacions anarquistes, la portuguesa Unió Anarquista Portuguesa (en portuguès União Anarquista Portuguesa) i l'espanyola Federació Nacional de Grups Anarquistes d'Espanya (en castellà Federación Nacional de Grupos Anarquistas de España), i tenim d'aquesta forma un àmbit d'actuació ibèric. En l'actualitat l'organització forma part de la Internacional de Federacions Anarquistes.

Des de la seva fundació fins a l'adveniment de la dictadura franquista té un paper important en el moviment obrer espanyol, sobretot a través de l'anomenat lligam amb la CNT, és a dir la presència d'elements faistes en aquesta organització anarcosindicalista. La intenció era que el sindicat no s'allunyés dels postulats àcrates. D'aquesta manera, en la dècada de 1930 al sector faista de la CNT es va oposar al sector trentista.

L'organització va basar-se en grups petits d'afinitat anarquista d'activistes autònoms. La FAI va romandre com una organització secreta i il·legalitzada, fins i tot després del reconeixement de la seva existència dos anys després de la seva formació. La seva naturalesa subreptícia fa difícil jutjar l'extensió numèrica dels seus membres. S'estima que els membres de la FAI just abans de la revolució social de 1936 rondava entre els 5.000 i 30.000. La quantitat de membres es va incrementar dràsticament durant els primers mesos de la Guerra Civil Espanyola.

La FAI va ser tàcticament revolucionària, amb accions que incloïen des dels robatoris de bancs per a l'adquisició de fons, la constitució de biblioteques populars a l'organització de vagues generals. Va donar suport als esforços en contra de la dictadura de Rivera i la monarquia, i el 1936, va contribuir a l'establiment del Front Popular a canvi de l'alliberament dels nombrosos presos llibertaris. Per aquell temps en què les organitzacions anarquistes van començar a cooperar amb el govern republicà després de l'alçament franquista, no sense controvèrsia. Alhora, propulsà activament la revolució social en la qual veia portats a la praxi les seves idees àcrates (oposant-se a la majoria del republicanisme català i espanyol, que prioritzava "Guanyar la guerra al feixisme"), a més, alguns sectors faistes van prendre venjances polítiques o personals contra els contrarevolucionaris, entre els quals es comptaven republicans moderats. Aquests fets, englobats pels historiadors en l'anomenada "repressió a la rereguarda" va tenir conseqüències negatives en la solidaritat internacional a la causa republicana (sobretot la violència anticlerical), mentre que a la mateixa CNT, els líders van advertir que aquests excessos en la "justícia revolucionària" dins dels Comitès de Milícies Antifeixistes no feien altra cosa que embrutar el nom dels ideals llibertaris.

Durant el franquisme va continuar clandestinament, actuant en unió de les altres organitzacions i grups del moviment llibertari espanyol. Després de l'arribada de la democràcia, es formen grups en diverses localitats que duren fins a l'actualitat, acceptant els postulats àcrates clàssics, negant-se a registrar-se legalment com a associació i mantenint la independència econòmica de qualsevol institució. Dóna suport habitualment a les activitats de l'anarco-sindicat CNT-AIT, mantenint-hi relacions d'afinitat i formant així l'anomenat moviment llibertari històric.

La FAI edita un diari mensual anomenat Terra i Llibertat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Federació Anarquista Ibèrica Modifica l'enllaç a Wikidata