Primera Internacional

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la Primera Internacional del s.XIX. Si cerqueu l'organització anarcosindicalista del s.XX, vegeu «Associació Internacional de Treballadors».

L'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) o Primera Internacional, fou la primera gran organització que va tractar d'unir els treballadors dels diferents països; es fundà el 1864 i es dissolgué el 1881.

Fou fundada a Londres el 1864, va agrupar inicialment als sindicalistes anglesos, anarquistes, socialistes francesos i italians republicans. Les seves finalitats eren l'organització política del proletariat a Europa i la resta del món, i també un fòrum per a examinar problemes en comú i proposar línies d'acció. Van col·laborar en ella Karl Marx i Friedrich Engels. També hi va participar Mikhaïl Bakunin, i a causa de les tensions que sofria amb Marx, es va produir un enfrontament entre els marxistes i els anarquistes, després del qual els partidaris de Bakunin van ser expulsats.

El 1872 el Consell General de l'AIT es trasllada des de Londres, on està situat des dels seus inicis, a Nova York, dissolent-se oficialment el 1876. El 1889 s'estableix la Segona Internacional, de caràcter socialdemòcrata, com la successora en les seves fins polítiques, i que durarà fins al 1916, i el 1922 apareix l'Associació Internacional dels Treballadors organització anarcosindicalista, que prentén recollir el testimoni de la zona llibertària i que arriba fins a l'actualitat.

La Primera Internacional va ser considerada com un dels majors factors que van conduir a la creació de la Comuna de París de 1871. Encara que aquesta idea és disputada, Marx va fer un escrit en relació amb la defensa de la Comuna. Publicat com La Guerra Civil a França (1871), reuneix el primer (juliol 1870) i segon manifests (setembre 1870) del Consell General la AIT i el manifest de juny de 1871, escrits per Marx.

FRE-AIT.svg

Conferències i congressos[modifica | modifica el codi]

  • Conferència preliminar de Londres (Regne Unit), 25 al 29 de setembre de 1865. Treballs preparatoris per a l'I Congrés.
  • I Congrés de Ginebra (Suïssa), 3 al 8 de setembre de 1866.
  • II Congrés de Lausana (Suïssa), 2 al 8 de setembre de 1867.
  • III Congrés de Brussel·les (Bèlgica), setembre 1868.
  • IV Congrés de Basilea (Suïssa), setembre 1869.
  • Conferència de Londres (Regne Unit), 7 al 23 setembre de 1871. Convocat davant la imposibilitat de realitzar el respectiu congrés anual per la Guerra Franc Prusiana i la Comuna de París en 1870 i 1871
  • V Congrés de la Haia (Països Baixos), 2 al 7 de setembre 1872.
  • VI Congrés de Filadèlfia (Estats Units), 1875. Resol dissoldre la AIT.

Principals punts tractats[modifica | modifica el codi]

  • Necessitat d'una acció unitària del proletariat, i l'organització de la classe obrera.
  • Lluita per l'emancipació econòmica i per l'abolició de la societat classista.
  • Solidaritat internacional obrera.
  • Reconeixement de la importància del moviment sindical.
  • Vaga com a instrument de lluita.
  • Acció política.
  • Abolició de la propietat privada dels béns de producció i dels exèrcits permanents.

La crisi de l'AIT[modifica | modifica el codi]

Karl Marx
Mikhaïl Bakunin

Enfrontaments interns[modifica | modifica el codi]

A partir del 1870 l'AIT va entrar en crisi, més que res per les diferències ideològiques entre els anarquistes i els marxistes. Un dels punts que va voler tractar Marx era l'acció política i els anarquistes estaven totalment en contra d'aquest punt, cosa que ja van fer notar al II Congrés realitzat a Lausana. A poc a poc les tensions van anar augmentant, sobretot entre Bakunin i Marx, i ja al IV Congrés, el de Basilea hi va haver un enfrontament directe entre ells dos, Bakunin el que volia era que la I Internacional fos una coordinadora de moviments social-revolucionaris autònoms que actuarien contra els estats a nivell internacional, a més rebutjava la rigidesa i l'autoritat que existia a l'Internacional. Marx simplement pensava que els anarquistes eren massa individualistes i taxava a Bakunin d'ingenu.

El 1872, al V Congrés, realitzat a la Haia els bakuninistes foren expulsats. Va ser la primera gran separació entre els defensors del treballador.

La Comuna de París[modifica | modifica el codi]

A París, el 1871, es va produir una insurrecció obrera molt important. Molts dels insurrectes, ja fossin francesos o exiliats formaven part de la Primera Internacional.

La Comuna fou una revolta espontània contra els elements conservadors que havien triomfat en les eleccions.

El manifest de la Comuna va ser un autèntic projecte per a crear un Estat socialista format per municipis comuns— lliures i autònoms, federats entre si a nivell nacional i fins i tot internacional. Es va decretar la separació de l'Església i l'Estat, i es va realitzar una avançada legislació social que reglamentava el treball.

La Comuna de París tindria una enorme ressonància en el món, tant entre el dividit moviment obrer, que per primera vegada veia la realització pràctica dels seus programes, com entre les burgesies i els governs europeus, que es disposaven a prendre mesures repressives en previsió de fets similars.

La Comuna, totalment aïllada i sense cap suport exterior, va ser aixafada després d'una terrible repressió de l'exèrcit francès. Amb això també la Internacional en el Congrés de L'Haia, de 1872, va entrar definitivament en crisi, tant pels enfrontaments interns com pel seu fracàs en la Comuna de París o en no haver assolit evitar la guerra franc-prusiana, que fou un preludi del fracàs similar del moviment obrer europeu de 1914.

Els assoliments de la Primera Internacional[modifica | modifica el codi]

  • El seu primer èxit polític va ser en la lluita que van dirigir els seus membres per la reforma dels drets polítics a Anglaterra.
  • Els membres de la Internacional van dirigir una gran campanya per una legislació laboral més progressiva: van exigir una jornada de treball més curta i van condemnar el treball nocturn i totes les formes de treball perjudicials per a les dones i els nens.
  • La Internacional va estimular l'organització sindical en diversos països i va buscar elevar el nivell polític del moviment sindical. Va donar suport a les vagues que es van estendre d'un país a l'altre després de la crisi econòmica del 1866.
  • Va expressar la seva solidaritat activa en guerres civils i nacionals, per exemple va donar suport a la lluita de Lincoln en contra dels esclavistes del Sud durant la guerra civil dels Estats Units.
  • Però el que va deslligar l'odi de tota la burgesia, va ser el suport donat a la Comuna de París.
  • La Comuna de París.
  • Es va demostrar que la unió internacional dels treballadors era possible, fructífera i feia goig d'una bona organització.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]