Friedrich Engels

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Engels dirigeix aquí. Per a la ciutat russa, vegeu Engels (Rússia).
Friedrich Engels
Bitllet de 50 marcs d'Alemanya de l'est

Friedrich Engels (Barmen, 28 de novembre de 1820 - Londres, 5 d'agost de 1895) fou un filòsof socialista alemany i co-fundador, conjuntament amb Karl Marx, de la teoria del comunisme modern.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nasqué a Barmen (Renània, actualment Wuppertal) dins d'una família d'idees liberals moderades, amb una ferma lleialtat al regne de Prússia, que s'havia annexionat Renània el 1815, i una molt devota fe protestant. El pare d'Engels era l'amo d'una fàbrica tèxtil a Barmen i soci de l'empresa cotonera Ermen & Engels, que posseïa una factoria a Manchester. Malgrat les seves idees revolucionàries, Engels sempre va poder comptar amb l'ajuda econòmica de la família.

En la seva època d'estudiant, Engels va demostrar algun talent poètic, però el seu pare el va fer anar a treballar als negocis familiars; per això, entre 1838 i 1841 va estar-se a Bremen com a aprenent en una empresa exportadora. Tanmateix, tot i no descurar mai la seva feina a l'empresa, va començar a interessar-se per autors revolucionaris i liberals com ara Ludwig Börne, Karl Gatzkow i Heinrich Heine; aviat, però, va abandonar aquests pensadors per trobar les seves idees massa vagues i va iniciar el seu contacte amb les idees dels Joves Hegelians, entre els quals s'hi incloïen Bruno Bauer i Max Stirner: un grup d'intel·lectuals esquerranosos seguidors de la dialèctica hegeliana, segons la qual el progrés racional i el canvi històric resulten del conflicte entre punts de vista oposats. Aquest conflicte és el que porta a una nova síntesi; partint d'aquesta idea, els Joves Hegelians intentaven accelerar el procés de canvi històric criticant tot allò que consideraven irracional, antiquat i repressiu; el seu primer atac fou contra els fonaments del cristianisme, cosa que va convertir Engels d'agnòstic en ateu militant. Malgrat no tenir formació universitària, gràcies al prestigi adquirit per una sèrie d'articles publicats a Bremen sota el pseudònim de Friedrich Oswald, Engels va aconseguir ser admès al cercle dels Joves Hegelians, on conegué i feu amistat amb Marx.

Després d'haver acabat el seu servei voluntari d'un any en un regiment d'artilleria a Berlín, la capital del regne de Prússia (1842), Engels va conèixer Moses Hess, segons el qual, la conseqüència lògica de la filosofia hegeliana i de la dialèctica era el comunisme; Hess considerava Anglaterra com un focus revolucionari a causa de la seva avançada industrialització, el seu proletariat creixent i els seus freqüents conflictes de classe; això va motivar Engels a voler continuar la seva formació laboral a la fàbrica que el seu pare tenia a Manchester.

Casa d'Engels a Anglaterra

A Anglaterra, on va estar-s'hi des de 1842 a 1844, Engels va dur-hi la doble vida que el caracteritzaria sempre: treballar amb èxit a l'empresa familiar i, en el seu temps lliure, relacionar-se amb els cercles radicals i comunistes. A Manchester, va conèixer-hi Mary Burns, una noia irlandesa de classe obrera sense cap tipus de formació, amb qui va conviure-hi sense casar-s'hi, cosa que resultava tant de l'aversió d'Engels a la institució matrimonial com, possiblement, del temor, bastant fonamentat, que la seva família no acceptés Mary; a la mort de Mary (1863), Engels va amistançar-se amb Lizzy, germana de Mary. El 1844, Engels va escriure dos articles per al Deutsch-Französische Jahrbücher (en alemany: Anuaris Franco-Alemanys), editat per Marx a París, on hi exposava els que després serien els principis del marxisme: les contradiccions de la doctrina econòmica liberal feien que el sistema basat en la propietat privada hagués de portar a un món dividit entre milionaris i pobres; la revolució duria a l'eliminació de la propietat privada i a la reconciliació de la humanitat amb la natura i amb si mateixa.

El 1845, Engels va publicar Die Lage der arbeintenden Klasse in England (en alemany: Sobre les condicions de la classe obrera a Anglaterra) i també va escriure conjuntament amb Marx Die deutsche Ideologie (en alemany: La ideologia alemanya); la col·laboració d'Engels amb Marx, establerta a partir de 1844, va dur a la publicació del Manifest der Kommunistischen partei (en alemany: Manifest del Partit Comunista), que, tot i ser principalment obra de Marx, recollia força idees expressades per Engels a Grundsätze des Kommunismus (en alemany: Principis del Comunisme), escrit el 1847.

A Anglaterra, on va anar-hi a viure, igual com Marx, després de la fi de les revolucions de 1848 a Alemanya, per tal de guanyar-se la vida i de poder mantenir Marx i la seva família, Engels va acceptar treballar com a empleat a Ermen & Engels de Manchester, de la qual, el 1864, n'esdevingué soci; la seva ideologia comunista no va interferir mai la seva gestió com a empresari, que va dur a terme d'una manera convencional sense dur a terme mai experiments socials com els que havia intentat Robert Owen; per això, quan, el 1869, va vendre's la seva part del negoci, Engels en va tenir prou per viure'n de les rendes tota la seva vida i, a més, passar una pensió mensual a Marx.

Els articles apareguts a The New York Tribune entre 1851 i 1852, signats per Marx eren, en realitat, d'Engels, qui va publicar-los sota el seu nom amb el títol Revolution and Counter-Revolution in Germany in 1848 (en anglès: Revolució i Contrarevolució a Alemanya el 1848). En la col·laboració entre Marx i Engels, aquest darrer era l'especialista en qüestions de nacionalisme, afers militars, relacions internacionals i en ciències; sovint, Marx demanava a Engels que li aclarís qüestions d'economia, sobretot en temes de gestió empresarial.

Engels va dur a terme una tasca divulgadora del primer volum de Das Kapital (en alemany: El Capital), aparegut el 1867 i reeditat el 1873, fent-ne ressenyes; després de mort Marx (1883), Engels, esdevingut la principal autoritat del pensament marxista, va completar els volums segon i tercer de Das Kapital, a partir dels esborranys manuscrits de Marx. De fet, algunes de les crítiques de Marx a l'economia burgesa expressades a Das Kapital, ja apareixien enunciades a Umrisse zu einer Kritik der Nationalökonomie (en alemany: Esbós d'una crítica de l'economia política), una crítica dels economistes clàssics com ara Adam Smith, David Ricardo, John Stuart Mill i J.B. Say, escrita per Engels el 1844.

Anti-Dühring[modifica | modifica el codi]

Per tal de refutar els plantejaments d'Eugen Dühring, un professor de Berlín que qüestionava el lideratge de Marx entre els socialdemòcrates alemanys, el 1878 Engels va escriure Herrn Eugen Dührings Umwälzung der Wissenschalft (en alemany: La revolució del senyor Eugen Dühring en ciència, obra coneguda popularment com l'Anti-Dühring); aquesta obra, que va promoure el coneixement del pensament marxista, conté tres parts: Filosofia, Economia Política i Socialisme. A la primera part, Engels hi afirma que les ciències naturals, fins i tot les matemàtiques, són dialèctiques, ja que la realitat observable és dialèctica; el mètode dialèctic d'anàlisi i de pensament s'imposa als homes per les forces materials a què s'enfronten; per tant, resulta correcte aplicar-lo a l'estudi de la història i de la societat humana. Fent la crítica dels plantejaments de Dühring segons els quals, les forces polítiques prevalen sobre totes les altres en la configuració de la història, Engels proporciona una clara exposició de la seva concepció materialista de la història, que presenta els factors econòmics com a les forces principals de la història. Els capítols d'Economia Política són una introducció a les principals idees econòmiques de Marx: el valor (simple i complex), el treball, el capital i la plusvàlua. A Socialisme, formula de nou la crítica al sistema capitalista feta a Das Kapital; al final, Engels hi descriu com seria la societat socialista: la noció de valor ja no hi tindrà més relació amb la distribució de productes perquè, aleshores, tot treball esdevé treball social i la quantitat de treball social que tot producte conté no necessita pas ser valorat mitjançant un intercanvi; la divisió del treball i la separació del camp i la ciutat desapareixeran amb la supressió del caràcter capitalista de la indústria moderna; gràcies a l'economia planificada, la indústria s'establirà a tot arreu del país segons les necessitats de l'interès col·lectiu. Un cop alliberat l'home de l'opressió capitalista, l'Estat i la religió moriran del mort natural.

L'Origen de la Família, de la Propietat Privada i de l'Estat[modifica | modifica el codi]

A Der Ursprung der Familie, des Privateigentums und des States (en alemany: L'origen de la Família, de la Propietat Privada i de l'Estat), escrit el 1884, Engels hi aplica la teoria materialista de la història a l'estudi de la societat primitiva; així, arriba a la conclusió que el principal factor de la història és la producció i la reproducció de la vida mateixa, que presenta dos aspectes: d'una banda, la de les subsistències i dels instruments de treball, i, de l'altra, la dels homes mateixos. Les institucions socials d'una època i d'un país determinat depenen d'aquestes dues classes de producció, del grau de desenvolupament del treball i de la família. Si el treball i la riquesa social es troben poc desenvolupats, tal com passa en les societats primitives, llavors els llaços familiars es fan més predominants en la constitució de la societat. Ací, Engels admet que durant bastant de temps, fins a la dissolució de la comunitat primitiva, la producció de béns no formava pas la base de la constitució social, ja que aquesta depenia de l'evolució de la família; la selecció natural féu passar cada poble des de la promiscuïtat primitiva a establir la institució familiar. El factor econòmic va anar guanyant importància fins a esdevenir preponderant sobre el factor familiar i aconseguir la primacia en la vida social.

En la versió original –la de 1847- del Manifest Comunista la frase La història de totes les societats que han existit fins avui és la història de la lluita de classes resumeix la concepció materialista de la Història de Marx i Engels; ara bé, en una nota a peu de pàgina de l'edició anglesa de 1888 i de l'alemanya de 1890,Engels hi explica que, la frase hauria hagut de passar a ser La història escrita de totes les societats que han existit fins avui és la història de la lluita de classes; el 1847, no hi havia cap coneixement sobre les societats prehistòriques, anteriors a la història escrita; segons Engels, els estudis duts a terme d'ençà d'aleshores pels estudiosos de la prehistòria, han descobert que la propietat comuna de la terra va ser la forma primitiva de la societat des de l'Índia fins a Irlanda; l'organització interna d'aquesta societat primitiva, afirma Engels, fou descoberta arran dels treballs de l'antropòleg Morgan sobre la veritable naturalesa de la gens (grup de famílies descendents d'un avantpassat comú) dins de la tribu. Amb la divisió d'aquestes comunitats primitives, comença la divisió de la societat en classes diferents que acaben oposades mútuament; a la nota a l'edició anglesa de 1888, Engels hi diu Jo he provat de seguir aquest procés de dissolució a "L'origen de la Família, de la Propietat Privada i de l'Estat".

Obra després de Marx[modifica | modifica el codi]

Engels es va aplicar a corregir i preparar per a publicació els manuscrits que Marx havia deixat inconclusos en la seua preparació de El Capital. El tom II va veure la llum en 1885 i el III en 1894. Esta obra va ser el centre dels seus esforços fins a la seua mort, que va ocórrer abans que poguera donar a la llum el que hauria sigut un tom IV. El nom d'Engels no figura en cap forma en l'autoria d'eixos volums, però és indubtable que hi ha molt de la seua mà en ells. Engels va continuar publicant obres originals, com Ludwig Feuerbach i el fi de la filosofia clàssica alemanya, així com articles militants en La Nova Gaseta.

Engels no va tenir només protagonisme propi com a teòric del socialisme, a pesar de com ens apareix de contradictòria la seua doble condició d'empresari i revolucionari, sinó que va continuar participant activament en el moviment socialista i comunista. Va ser secretari de la Primera Internacional obrera (l'AIT) des de 1870, i va participar també en la fundació de la Segona Internacional. Va intervindre, per les seues responsabilitats, en la vida política dels partits afiliats a la Internacional al Sud d'Europa (Espanya, Portugal i Itàlia) i l'Est de Romania i Rússia, i va escriure llibres i articles respecte això.

F. Engels, en qualitat de teòric i fundador del socialisme científic, va contribuir a definir formulacions sobre la lluita de classes, així estigueren 'embossades'. La seua categorització de les accions dels 'anabaptistes' i el seu líder Preses Münzer, entre altres, així com de les confrontacions religioses (Taboritas de Bohèmia) van servir de puntal al 'desvelamiento' de les contradiccions violentes de classe. A banda caldria assenyalar que Engels va ser un com cal hereu del Renaixement, al ser comprovat que parlava i escrivia en 37 idiomes. Valdria la pena rellegir el panegíric de V. I. Lenin: "Un gran home ha deixat d'existir...".

Després de la mort de Marx[modifica | modifica el codi]

Després de la mort de Marx, Engels es va convertir en el líder de la socialdemocràcia alemanya, de la Segona Internacional i del socialisme mundial, salvaguardant l'essencial de la ideologia marxista, a la que ell mateix havia aportat matisos relatius a la desaparició futura de l'Estat, a la dialèctica i a les complexes relacions entre la infraestructura econòmica i les superestructures polítiques, jurídiques i culturals.

Engels es va oposar al radicalisme esquerrà, però tampoc va conciliar amb l'evolució reformista del moviment revolucionari, reeditant la Crítica al programa de Gotha o Les guerres civils a França i finalment publicant la Crítica al programa socialdemòcrata (alemany) de 1891. Va donar lloc així a la revisió que va conduir al Programa d'Erfurt, amb el que sí s'identificava. El seu col·laborador Eduard Bernstein i altres dirigents van conduir a la socialdemocràcia alemanya cap al reformisme parlamentarista, extraient del llegat d'Engels una legitimitat que és negada d'altra banda del moviment, la que va conduir a la formació dels partits comunistes i la III Internacional.

Engels no sols va aplicar el materialisme històric en els seus escrits, sinó que va desenvolupar i va aplicar també el materialisme dialèctic, que arribaria a ser la filosofia oficial del moviment comunista després de la Revolució russa de 1917. Elements importants de les seues últimes concepcions filosòfiques es troben en Dialèctica de la Naturalesa, encara que molts de les seues anàlisis o exemples havien perdut ja valor quan es van publicar en 1925, en un marc de creixement explosiu de la ciència natural i de debat epistemològic.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Friedrich Engels». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Carlton, Grace (1965), Friedrich Engels: The Shadow Prophet. London: Pall Mall Press
  • Carver, Terrell. (1989). Friedrich Engels: His Life and Thought. London: Macmillan
  • Green, John (2008), Engels: A Revolutionary Life, London: Artery Publications. ISBN 0-9558228-0-7
  • Henderson, W. O. (1976), The life of Friedrich Engels, London : Cass, 1976. ISBN 0-7146-4002-6
  • Hunt, Tristram (2009), The Frock-Coated Communist: The Revolutionary Life of Friedrich Engels, London: Allen Lane. ISBN 978-0-7139-9852-8
  • Mayer, Gustav (1936), Friedrich Engels: A Biography (1934; trans. 1936)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Friedrich Engels