Socors Roig Internacional
El Socors Roig Internacional (SRI) va ser un servei social internacional organitzat per la Internacional Comunista en 1922. Creada per que funcionara com una Creu Roja política internacional. El SRI va conduir campanyes de suport als presoners comunistes i va reunir suport material i humanitari en situacions especifiques. El SRI estava dirigit per Clara Zetkin, Elena Stasova i Tina Modotti.
Filials nacionals [modifica]
Cap a 1924 l'organització tenia filials nacionals en 19 estats. Durant la seua existència, les filials nacionals del Socors Roig Internacional van incloure[1] [2] [3] [4]
- Alemanya: Rote Hilfe Deutschlands
- Àustria: Österreichische Rote Hilfe (Socors Roig Austríac)
- Bulgària: Organització de Recolzament de les Víctimes de la Dictadura Capitalista
- Espanya: Socorro Rojo Internacional
- EUA: International Labor Defense
- França: Secours Rouge International
- Itàlia: Soccorso rosso italiano
- Mèxic: Liga Pro Luchadores Perseguidos
- Noruega: Norges Roede Hjelp
- Països Baixos: Roode Hulp Holland
- Polònia: Międzynarodowa Organizacja Pomocy Rewolucjonistom (MOPR - Comissió de Recolzament de los Presoners Polítics)
- Regne Unit: International Class War Prisoners Aid
- Suècia: Internationella röda hjälpen – svenska sektionen
- URSS: Международная организация помощи борцам революции (MOPR Socors Roig Internacional dels Combatents de la Revolució)
Als Països Catalans era coneguda com Socors Roig Internacional.
Estat Espanyol i Guerra Civil Espanyola [modifica]
SRI apareix a Espanya com a organització caritativa amb la revolta d' octubre de 1934 a Astúries. Donà ajuda als empresonats per la rebel·lió i va organitzar campanyes per l' amnistia dels qui anaven a ser executats.
L' organització, que comptava amb el recolzament d' escriptors i artistes, fou refundada a Barcelona en gener del 36,amb l' objectiu de derrotar el feixisme als múltiples fronts.