Capital (economia)

De Viquipèdia

Capital té un nombre de significats relacionats en l'economia, finances i comptabilitat. En les finances i la comptabilitat, el capital es refereix, generalment, a la riquesa financera, especialment aquella que s'utilitza per començar o mantenir un negoci. Inicialment, se suposa que existeixen altres tipus de capital, com per exemple el capital físic, que són adquirits, tanmateix, per mitjà de diners o de capital financer.

En l'economia clàssica, el capital és un dels tres factors de producció; els altres són terra (matèries primeres) i mà d'obra (treball). Els béns són capital si compleixen les següents característiques:

• poden ser utilitzats en la producció d'altres béns
• són creats pels humans; en contrast amb la "terra" que es refereix als recursos naturals com per exemple els minerals i els llocs geogràfics
• no s'utilitza immediatament en el procés de producció, a diferència de la matèria primera o dels béns intermedis.

La tercera característica no sempre l'utilitzen els economistes. L'economista clàssic David Ricardo utilitzava aquesta definició per referir-se al terme de capital fix, mentre que incloïa la matèria prima i els productes intermedis com a part d'allò que va anomenar el capital en circulació.

Karl Marx hi afegeix una diferència; en la seva teoria el capital variable es refereix a la inversió d'un capitalista en el poder del treball, que es considera l'única font de valor excedent. És "variable" atès que la quantitat del valor que pot produir difereix de la quantitat que consumeix (és a dir, crea nou valor). D'altra banda, el capital constant és refereix a la inversió en factors no-humans de la producció, en plantes i maquinària, que per a Marx només contribuïa amb el seu valor de reemplaçament en el que produeix. Es "constant" atès que la quantitat de valor que s'utilitza en la inversió original, i la quantitat de valor que es recupera en els productes finals, roman constant.

La inversió en l'acumulació de capital en la teoria de l'economia clàssica és l'acte d'incrementar el capital. Per a invertir, els béns han de ser produïts els quals no s'han de consumir immediatament, sinó que han de ser utilitzats per produir altres béns com a mitjans de producció. La inversió està relacionada amb l'estalvi, però no són conceptes iguals. L'economista Keynes va fer la diferència: estalviar és no gastar tota la renda en béns i serveis actuals, mentre que la inversió es refereix a la despesa en un tipus específic de béns, els béns capitals.

Taula de continguts 1 Capitalització 1.1 Capitalització simple 1.2 Capitalització composta 2 Tipus de capital 3 Referències

[edita] Capitalització

Capitalització borsària és un terme financer que fa referència al valor conjunt de totes les accions comunes, cotitzacions o posades a la borsa per una companyia anònima. El valor total es deriva de la multiplicació de la quantitat total d'accions comunes en el mercat pel preu al moment de la cotització de la mateixa. Aquesta capitalització ens diu quant patrimoni d'una empresa està disponible per a la compra i venda activa en la borsa; sens dubte, també reflecteix el grau d'èxit de l'empresa. Com més gran sigui la capitalització, l'empresa tindrà més capital amb què treballar.

La capitalització d'una empresa no és fixa i fluctua a totes hores, minuts i segons. Pot ser afectat de moltes maneres i una d'elles és el preu de cotització que és influïda per quant bé o malament estiguin les operacions de l'empresa. Una altra forma que pot canviar és si la junta directiva de l'empresa autoritza més accions per ser cotitzades a la borsa o també, però no darrera, és que la companyia tingui bons convertibles que hagin estat convertides en accions comunes; aquests últims dilueixen el preu de l'acció i per tant canvia la capitalització borsària esmentada.

[edita] Capitalització simple

La capitalització simple és un tipus de capitalització de recursos financers que es caracteritza perquè la variació que pateix el capital no és acumulativa. Els interessos que es generen en cada període no s'agreguen al capital per al càlcul dels nous interessos del següent període. D'aquesta manera els interessos generats en cadascun dels períodes seran iguals.

[edita] Capitalització composta

La capitalització composta en oposició a la simple és un tipus de capitalització de recursos financers que es caracteritza perquè la variació que pateix el capital és acumulativa. Els interessos que es generen en cada període s'agreguen al capital per al càlcul dels nous interessos del següent període. D'aquesta manera els interessos generats en cadascun dels períodes augmenten exponencialment.

Es diu també que la capitalització constitueix un mitjà de finançament per a les empreses, mitjançant la injecció de capital per poder desenvolupar els seus projectes, sobre això hi ha dues opcions que tenen les empreses, d'una banda, el finançament propi i per altra el finançament extern, on novament es troba amb dues opcions, d'una banda la possibilitat de recórrer al mercat creditici i per tant sol·licitar un préstec de consum a un banc (sense perjudici del cost d'oportunitat) o dirigir-se al mercat de capitals, és a dir, emetre valors (siguis accions o bons, o sigui, títols de crèdit o títols de deute), mitjançant l'emissió d'aquests valors que es vendran en el mercat, l'empresa està capitalitzant.

També existeix com a mitjà de capitalització per a les societats anònimes en fonamental, l'opció de capitalitzar les utilitats, consultant a la junta d'accionistes si prefereix que els seus dividends siguin pagats o siguin aportats al capital de la societat.

La llei de capitalització simple s'utilitza sovint per operacions a curt termini és a dir menors a un any. Per terminis superiors se sol utilitzar la capitalització composta

[edita] Tipus de capital

• Capital circulant o capital de rotació, oposat a capital fix: és el invertit en elements que es transformaran en el curs de la producció; i canvia successivament de forma, essent matèries primeres, productes elaborats, numerari, crèdits, força de treball, etcètera. Es consumeixen en cada producció de béns i han de ser reportats constantment. Inclou al capital variable.

• Capital fix, oposat a capital circulant: immobles, instal·lacions i maquinàries, amb caràcter permanent, a la producció. No són consumits per cada be produït, sinó que posseeixen un desgast progressiu i tard o d'hora han de ser recanviats.

• Capital constant, oposat a capital variable: és la inversió en matèries primeres i maquinàries que s'usen en la producció. Inclou al capital fix. S'anomena tal perquè el valor de canvi d'aquests béns es manté constant en el producte final, és a dir, el seu valor es "trasllada" al valor del bé produït. És una categoria exclusiva de la teoria del valor-treball .

• Capital variable, oposat a capital constant: és el que es canvia per feina, és a dir el invertit en salaris a els treballadors, amb el qual es retribueix el valor de la força de treball. S'anomena variable perquè, en ser el treball humà l'únic bé econòmic que crea més valor que la seva propia despesa, "varia" el valor del producte final, és a dir, el valor de la força de treball es "trasllada" al valor del bé produït, però a més li suma a aquest valor un excedent anomenat plusvàlua. És una categoria exclusiva de la teoria del valor-treball.

• Composició orgànica del capital: és la relació o proporció entre el capital constant i el capital variable. És una categoria exclusiva de la teoria del valor-treball.

• Capital líquid: és el residu de l'actiu, darrere el passiu d'una persona natural o jurídica.

• Capital financer és la fusió del capital d'origen del mercat financer i bancari amb el capital industrial, agrícola i comercial. Els recursos monetaris de les diferents institucions bancàries són utilitzats per fomentar i impulsar les diverses activitats econòmiques, mitjançant el crèdit en les més diverses formes. Els estats depenen dels grans emprèstits que signen el seu deute extern i intern. Els bancs d'inversió mobilitzen gegantins recursos cap a la borsa de valors, on els diners es converteix en accions de les empreses privades o privatitzades, de manera que el capital financer determina cada vegada més la propietat i encara més, la seva direcció.

• Capital nacional: és la part del patrimoni nacional constituïda per béns produïts per l'home.

• Capital societari: és el conjunt de diners i béns materials aportats pels socis a una empresa. És l'import monetari, o el valor dels béns que els amos d'una societat (entesa aquesta com una empresa, conjunt de béns, sigui societat limitada, anònima o comanditaria en les seves diferents versions) li cedeixen a aquesta sense dret de devolució i que queda comptabilitzat en una partida comptable del mateix nom. Segons les diferents legislacions mercantils, cada tipus d'empresa i per tant la seva forma jurídica marqués els requisits, quantitat mínima, desembors d'aquesta partida, per exemple a Espanya una societat limitada ha de tenir almenys 3.005.12 euros, mentre que una societat anònima ha de tenir almenys 60.101,21 euros.

• Capital públic, oposat al privat: és el que pertany al Estat.

• Capital privat, oposat al públic: és el que pertany a propietaris individuals o associats pertanyents a la societat civil.

• Capital immaterial: és el que no es mostra com quelcom físic; pot ser el coneixement, l'aptitud, les habilitats, l'entrenament d'una persona, etc. un exemple de capital immaterial és el capital humà, que s'incrementa amb l'educació o capacitació de les persones.

• Capital de curt termini: és el tipus de capital del qual s'espera obtenir un benefici o renda en un període inferior a un any;

• Capital de llarg termini: és el tipus de capital del qual s'espera obtenir un benefici o renda en un període superior a un any, per exemple, el capital invertit en la constitució d'una empresa, possiblement donarà un retorn en un temps superior a un any.

• Capital llavor és la primera aportació de capital d'una empresa. Habitualment els fons es reuneixen abans de la mateixa creació de l'empresa. Aquests fons s'usen generalment per a totes les despeses prèvies a l'arribada al mercat del primer producte o servei de la nova empresa; despeses de recerca i desenvolupament, prototipatge, pla d'empresa, assessorament jurídico-econòmic, lloguers...

• Capital risc és l'activitat financera consistent a aportar capitals a mitjà i llarg termini, però sense voluntat de permanència il·limitada, a empreses que presenten dificultats per accedir a altres fonts de finançament. L'objectiu és que amb la ajuda del capital de risc, l'empresa augmenti el seu valor i una vegada madurada la inversió, el capitalista es retiri obtenint un benefici. L'inversor de risc busca prendre participació en empreses que pertanyin a sectors dinàmics de la economia, dels que s'espera que tinguin un creixement superior a la mitjana. Una vegada el valor de la empresa s'ha incrementat prou, els fons de risc es retiren del negoci consolidant la seva rendibilitat. Les principals estratègies de sortida que es plantegen per a una inversió d'aquest tipus són: Venda a un inversor estratègic; IPO (Oferta pública inicial) de les accions de la companyia; recompra de accions per part de la empresa.

[edita] Referències

• K.H. Hennings (1987). "capital as a factor of production," The New Palgrave: A Dictionary of Economics, v. 1, pp. 327-33.