Salari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El salari o sou és el pagament que rep un treballador o assalariat per la seva feina. Es pot rebre mensualment (el més habitual), per setmanes (típic de feines puntuals o de baixa qualificació, dient-se setmanada), quinzenalment o per una tasca determinada. S'anomena jornal quan es rep per dia, o jorn, treballat i setmanada quan els pagaments és fan per setmanes de treball. El salari pot ser en espècies (béns o contraprestacions no dineràries) o en diners, la forma més corrent avui dia. Pagar només la manutenció no es considera un salari, com tampoc l'esclavatge es pot dir assalariat. El salari pot ser per temps treballat, o per peces fabricades, o altres mesures del treball realitzat (en aquest cas s'anomena prima), també es pot donar una combinació d'ambdues formes.

Salari base, salari nominal, salari real i salari social[modifica | modifica el codi]

Es denomina salari base a la part fixa de la remuneració dels treballadors, sobre aquesta base se solen calcular les remuneracions addicionals (altrament anomenades retribucions complementàries), com poden ser: altres complements salarials, antiguitat (aquí inclosos els triennis), perillositat, productivitat, comissions, etc.

El salari nominal és el salari expressat segons el valor dels diners en un moment donat, sense fer cap referència al nivell de preus.

El salari real és el salari tenint en compte la capacitat adquisitiva del salari nominal en relació amb salaris anteriors, normalment referits a altres anys. Així es diu que el salari real baixa, puja o es manté igual.

El salari social és el que rep de l'administració quan s'està sense feina i es tenen un mínim nivell econòmic o uns ingressos molt baixos o nuls. Es tracta d'una prestació econòmica periòdica que garanteix, a les persones que no tenen recursos econòmics suficients, cobrir les seves necessitats bàsiques.

És convenient no confondre el salari social amb la renda bàsica universal que rebrien tots els ciutadans.

Història[modifica | modifica el codi]

Origen i etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom salari ve de sal, ja que al principi es pagava en aquest mineral, molt valuós. No se sap quan van començar a pagar-se salaris, però havia de ser una societat prou desenvolupada com per poder preveure els excedents i tenir mà d'obra, per tant no podia ser a la prehistòria.

Amb la industrialització, els salaris es van generalitzar. Segons el marxisme quan el capitalista paga un sou per un treball obté un benefici, per la diferència entre el preu de mercat de les mercaderies, i el preu de cost, la qual cosa assegura la pervivència del capitalisme i la generació del que Karl Marx denominava plusvàlua.

L'estipendi a l'antiga Roma[modifica | modifica el codi]

A l'antiga Roma l'estipendi (stipendium) era una pensió o paga (de stipem i pendo perquè abans de l'existència de les monedes de plata els pagaments es feien en coure, en pes i no en valor. Segons Tit Livi la pràctica de donar pagues als soldats fou introduïda després del 405 aC en ocasió de la conquesta de Tarracina, però ja abans els tribuns havien proposat (421 aC) que els ocupants de terres públiques paguessin una vectigàlia regular que s'hauria d'aplicar al pagament de les tropes, i probablement fou acordat per obtenir de la plebs el vot favorable a la guerra contra Veïs.

En tot cas abans del 405 aC els pagaments foren irregulars i segurament limitat a les persones amb càrregues. El 403 aC es va assignar una certa paga als soldats que combatien contra Veïs i fins i tot als cavallers, i així la paga va esdevenir general.

Segons Polibi la paga diària d'un soldat era de dos òbols; els cavallers rebien el doble i més tard el triple (tri­plex stipendium merebant) mesura establerta pel tribú Gneu Corneli Cos II (400 aC); segons Polibi els centurions rebien també el doble que els soldats (és a dir quatre òbols), els cavallers un dracma o denari; a més els soldats rebien una provisió de gra (demensum) d'un medimnus àtic, els cavallers 7 medimnus; la infanteria dels aliats una quantitat indeterminada i els cavallers aliats 1 medimnus, però aquestos ho rebien gratuïtament mentre els romans ho veien descomptat de la seva paga.

Tiberi Semproni Grac va establir un pagament als soldats per roba (però aquesta norma no es va aplicar o va caure en desús); Juli Cèsar va doblar les quantitats de l'estipendi abans de la guerra civil, i els va donar als soldats gra sense restriccions. Sota August la paga va pujar a deu asos al dia, 300 al més i 1200 en quatre mesos (tres aureus); aquesta suma fou considerada una unitat anomenada estipendi, que era pagada tres vegades a l'any. Domicià i va afegir 25 denaris (1 aureu) i la quantitat resultant va continuar amb el nom d'estipendi. Les cohorts pretorianes rebien el doble estipendi que els legionaris. La paga dels tribuns no es coneix però era més gran (potser 48 aureus per any).

El salari a Espanya[modifica | modifica el codi]

A Espanya hi ha un salari mínim interprofessional. El document on es reflecteixen i desglossen les diferents partides, descomptes, et coetera, que componen el salari, s'anomena nòmina (o full o rebut de salaris). A Espanya, el salari normalment està compost per un salari base i les retribucions complementàries, del total d'aquests conceptes es descompta la cotització a la Seguretat Social, a càrrec del treballador, i l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. Quan el venciment del salari és mensual se sol parlar de paga, i si és de venciment superior al mes hom diu paga extraordinària.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu salari en el Viccionari, el diccionari lliure.