Utilitat marginal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La utilitat marginal és un constructe sobre el valor que introdueixen certes teories econòmiques que representa quantitativament la utilitat o satisfacció que ofereix un agent econòmic un bé per cada dosi addicional que aquest consumeixi. El concepte d'utilitat marginal aclareix el vell enigma de l'aigua i els diamants. El preu d'un bé es defineix a través de la seva utilitat marginal, no a través de la utilitat objectiva. Allà on l'aigua està disponible en abundància, la seva utilitat marginal és baixa, la utilitat marginal dels diamants és alta a causa de la seva raresa.

El concepte es va desenvolupar al segle XIX dins els esforços d'explicar el mecanisme de formació de preus per un procediment alternatiu a la Teoria del valor-treball que havia estat utilitzada tanta pels economistes clàssics com pels economistes marxistes. La teoria en la forma més o menys actual va ser resumida per primera vegada per l'economista Friedrich von Wieser, a qui se li atribueix l'encunyació del terme d'utilitat marginal.

Més informació[modifica | modifica el codi]