Crèdit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un crèdit en dret i economia és generalment un recurs per l'empresa o els particulars. El sentit etimològic de crèdit és el participi passat del llatí credere, creure, per significar la confiança que s'acorda amb un altre.

El crèdit sovint es representa amb les targetes de crèdit que són un mitjà fàcil d'atribuir crèdit malgrat un cert risc[1]

En finances[modifica | modifica el codi]

El crèdit engloba les diverses activitats de prestar diners, que adopten la forma de contractes de préstecs bancaris o d'ajornaments de pagament d'un proveïdor a un client.

El crèdit és generalment portador d'un interès financer que ha de pagar el deutor (beneficiari del crèdit) al creditor (o prestador).

L'acord de crèdit[modifica | modifica el codi]

L'acord de crèdit és una activitat que reposa sobre la confiança del prestador amb el deutor de qui s'espera el reemborssament del crèdit. De manera general com més confiança tingui el prestador amb el deutos més gran serà la suma que està disposat a prestar-li amb un interès feble i a la inversa.

Es fan servir mètodes automatitzats d'avaluació de risc-client (en anglès credit scoring) que consiteixen en atribuir una xifra a la capacitat de reemborssar uns percentatges donats a partir de certes informacions (renda, endeutament etc.).

Crèdit i interès[modifica | modifica el codi]

Es justifica pagar interès per tres arguments:

  • El risc del prestador.
  • La inflació.
  • La remuneració de l'activitat bancària.

Categories[modifica | modifica el codi]

  • a curt termini (d'un dia a dos anys),
  • a mitjà termini (de 2 a 7 anys),
  • i a llarg termini (més enllà).

Aquesta classificació no és rigorosa i varia entre els bancs.

Es distingeix generalment :

  • El préstec, una suma determinada a reemborssar en cert temps determinat,
  • El crèdit permanent o el crèdit de caixa corresponent al dret de demanar diners a voluntat al banc limitat per la durada i el montant.

Crèdit potencial[modifica | modifica el codi]

És el crèdit màxim que pot concedir la banca ordinària de crèdit. Es calcula sobre la base de la reserva obligatòria legal dipositada als bancs. El crèdit potencial tindrà sempre un valor major o igual al crèdit efectiu concedit per la banca.

L'obertura de crèdit en compte corrent genera un dipòsit al compte del client. Aquest dipòsit secundari (també anomenat derivat) és diferent del primari en el qual el diner dipositat prové de l'exterior de la banca, d'un altre agent econòmic.

Aspectes culturals[modifica | modifica el codi]

El crèdit amb usura està proscrit per l'islam[2]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Avertissement : risques liés au crédit : Conseils : Crédit : Finances : Sympatico / MSN
  2. Islam Question and Answer - Utilisation des cartes de crédit (usurières) en cas de nécessité

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]