Títol al portador

Un Bo (Obligació) al portador amb els seus cupons adjacents, dels quals només un en fou retallat per a cobrar-lo.

Un Títol al portador o senzillament Al portador (en anglès: Bearer Instrument) és qualsevol Security (valor) que no recull la informació del seu propietari i que ha estat emès en forma de paper, de manera que es presumeix que el seu legítim propietari n'és el portador, és a dir, aquell qui té el document de paper. Al món anglosaxó aquesta modalitat d'emissió ha estat referida normalment als bons (Obligacions) al portador (Bearer Bond) i en l'emissió de paper els cupons estan impresos conjuntament al Bo, de manera que per a cobrar-los el portador els ha de retallar i entregar-los per a rebre el pagament del cupó. Aquestes emissions contrasten amb les actuals anotacions a compte, on la informació del propietari queda registrada en un ordinador i no existeix un lliurament físic en paper del Bo.

Història

Concretament els Bons al portador tenen els seus orígens en la reconstrucció posterior a la Guerra civil americana (1861-1865). El seu ús per evitar el pagament d'impostos esdevingué molt popular després de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Pel seu anonimat els Bons al portador esdevingueren un instrument molt útil pels evasors fiscals i els blanquejadors de capitals. Als Estats Units el 1982 la Tax Equity and Fiscal Responsibility Act declarà il·legal l'emissió de bons (obligacions) pels municipis i corporacions, de manera que en l'actualitat els bons (obligacions) al portador disponibles als mercats secundaris són aquells de venciment molt a llarg termini emesos abans d'aquella data, els quals són cada vegada més escassos. Avui en dia han vençut tots els Bons al portador emesos pel govern nord-americà. Per altra banda han continuat sent molt comuns en d'altres indrets del món -principalment en aquells llocs on l'anonimat és un punt a tenir en compte- per bé que la inexistent protecció que ofereixen en front del robatori n'ha debilitat la seva vigència. Un exemple d'aquests són els Eurobons (Euroobligacions), que començaren a esser emesos el 1963 en aquest format, per bé que avui en dia, i com la majoria de bons (obligacions), són emesos sense cap suport físic i tan sols existeixen com a anotacions en compte gravades electrònicament.

Bons al portador en la cultura popular

Donat que els «bons al portador» poden arribar a representar elevadíssimes quantitats de diners per mitjà d'uns pocs plecs de fulls, diversos films i serials de TV els han utilitzat en les seves interpretacions de robatoris, doncs en paper moneda arribar a una xifra de 10 M$ equivaldria a emplenar diverses maletes plenes de bitllets. Exemples d'aquest ús poden ser vistos en els següents films Goldfinger, Wall Street, Beverly Hills Cop, Lethal Weapon 2 , Die Hard, Fun with Dick and Jane, Heat, Mission Impossible, Panic Room, Steal, Triple Tap, The Da Vinci Code, etc.

Vegeu també

• Eurobons

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Títol al portador

• «Bearer Instrument». Investopedia. [Consulta: 18 d'abril, 2011]. (anglès)
• «Bearer Bond». Investopedia. [Consulta: 18 d'abril, 2011]. (anglès)