Bruno Bauer

Bruno Bauer

Bruno Bauer (Eisenberg, Saxònia-Altenburg, 6 de setembre de 1809- Rixdorf, Berlín, 13 d'abril de 1882) fou un filòsof i teòleg alemany.

Història

Bauer fill d'un pintor en una fàbrica de porcellana, estudià filosofia i teologia en l'Universitat de Berlín. Fou alumne de Hegel fins que aquest morí l'any 1831. Hegel condecorà al jove Bruno Bauer con a premi acadèmic per un assaig filosòfic criticant a Kant.

En els seus inicis, defensà el cristianisme, però, després de ser nomenat professor a Bonn (1839), derivà cap a la seva negació (Crítica de la història evangèlica dels Sinòptics, 1841), pel que se li prohibí alguna obra. Representant de «l'esquerra hegeliana» (L'Església evangèlica de Prússia i la ciència, 1840), marxà a Berlín i l'any 1843 abordà la política i la història en obres molt criticades per Marx i Engels (en La Sagrada Família). Després tornà a la crítica teològica i acabà sent un dels aduladors de Bismarck.

Obra

• Kritik der evangelischen Geschichte des Johannes (1840)
• Kritik der evangelischen Geschichte der Synoptiker (1841)
• Die Posaune des jungsten Gerichts über Hegel, den Atheisten und Antichristen (1841)
• Die gute Sache der Freiheit und meine eigene Angelegenheit (1842)
• Hegels Lehre von der Religion und Kunst von dem Standpunkte des Glaubens aus beurteilt (1843)
• Das Entdeckte Christentum im Vormärz (prohibida, 1843)
• Die Geschichte des Lebens Jesu mit steter Rücksicht auf die vorhandenen Quellen (1843)
• Christus und die Caesaren (1877)

Alguns treballs són una critica dels evangelis i la historia del seu origen, un llibre sobre les accions dels apòstols, i una critica de les cartes de Pau de Tars. Dins de les aportacions de Bruno Bauer, es troba un profund anàlisis de la literatura cristiana del segle I. Ell creia que molts temes centrals del Nou Testament, especialment els que eren oposats a l'Antic Testament, podien ser cercats amb una relativa facilitat en la literatura grega-romana del segle I. Bauer sostenia, que l'aplicació cristiana de la paraula grega logos deriva de Filó, els estoics i Heràclit d'Efes. Per Filó, el logos era el principi creador que ordena el món i l'intermediari a través del que, els homes, coneixien a Déu. Bauer també senyala la semblança de la vida de Jesús amb el filòsof Apoloni de Tiana.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bruno Bauer

• Bruno Bauer en la Stanford Enciclopedy of Philosophy (anglès)