Tercera República Francesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Troisième République Française
Tercera República Francesa
Flag of France.svg
1870 – 1940 Flag of Free France 1940-1944.svg
Flag of Philippe Pétain, Chief of State of Vichy France.svg
Flag of German Reich (1935–1945).svg
de}}}República Francesa de}}}República Francesa
Bandera Escut
Lema nacional: Llibertat, igualtat, fraternitat
(en francès Liberté, egalité, fraternité)
Himne nacional: La Marsellesa
Ubicació de República Francesa
La Tercera República Francesa abans de la II Guerra Mundial. En blau cel les colònies, mandats i protectorats.
Capital París
Idioma oficial Francès
Forma de govern República parlamentària
President de la República
 • 1870-1871 Louis Jules Trochu
 • 1932-1940 Albert Lebrun
Història
 • Proclamació de la III República 4 de setembre de 1870
 • Separació de l'Església i l'Estat 9 de desembre de 1905
 • Cop d'estat del General Pétain 22 de juny de 1940
Moneda Franc francès
Membre de: Societat de Nacions
Història de França
Adhémar de Monteil à Antioche.jpeg

Edat antiga

Edat mitjana

Edat moderna

Edat contemporània

Vegeu també...

Cronologia

La Tercera República Francesa, (en francès, La Troisième Republique, escrit de vegades com La IIIe République) és el període que cobreix els governs que van regir França des de 1870, amb la captura de Napoleó III durant la Guerra Francoprussiana i l'esfondrament del Segon Imperi Francès, fins a 1940, quan la derrota de la Tercera República Francesa per part de l'Alemanya nazi en va provocar la substitució pel Govern de Vichy.

En altres fonts també és freqüent que es consideri que aquesta etapa no s'inicia fins l'establiment definitiu del govern i la constitució de 1875.

Tot i això, la Tercera República va durar una setantena d'anys, de manera que va esdenevir el sistema de govern més durador a França des de la caiguda de l'Antic Règim el 1789.

Història[modifica | modifica el codi]

Inici[modifica | modifica el codi]

Com ja s'ha dit, els primers dies de la Tercera República van estar dominats per la Guerra Francoprussiana, quan va continuar lluitant després de la caiguda de l'emperador. Els prussians exigiren dures compensacions després de la guerra, que desembocaren en la pèrdua d'Alsàcia-Lorena, l'agitació social i la creació de la Comuna de París. Els primers governs de l'època consideraren restablir la monarquia, però entre la confusió sobre la naturalesa d'aquesta monarquia, i el dubte sobre quina de les diverses famílies reials deposades s'hauria d'adjudicar el tron​​, l'opció monàrquica va quedar descartada. Aleshores, la Tercera República, que inicialment havia de ser un govern de transició, va esdevenir el govern permanent de França.

Establiment[modifica | modifica el codi]

Les Lleis constitucionals franceses de 1875 van dotar la Tercera República de la seva forma, que consistia en una Cambra de Diputats i un Senat que formen la legislatura, i un President que actua com a cap d'estat. Alguns debats sobre el restabliment de la monarquia van dominar els mandats dels dos primers presidents, Adolphe Thiers i Patrice de Mac-Mahon, però la proclamació d'una sèrie de presidents republicans durant la dècada de 1880 va posar fi a qualsevol esperança d'una monarquia.

Evolució[modifica | modifica el codi]

La Tercera República va establir moltes possessions colonials franceses, ja que França va adquirir, durant les dues últimes dècades del segle XIX, la Indoxina francesa, Madagascar, la Polinèsia Francesa, i grans territoris a l'Àfrica occidental durant la Cursa per l'Àfrica. Els primers anys del segle XX van ser dominats per l'Aliança Republicana Democràtica, un partit que inicialment va ser concebut com una aliança política de centreesquerra, però que va arribar a convertir-se en el principal partit de centredreta. Durant el període comprès entre l'inici de la Primera Guerra Mundial i la fi de la dècada dels anys 1930 el Partit Republicà Radical i Radical-Socialista va assolir el poder durant llargues temporades i va implementar polítiques més radicals que les de l'Aliança Republicana Democràtica.

Caiguda[modifica | modifica el codi]

El govern va caure durant els primers anys de la Segona Guerra Mundial, quan els alemanys van ocupar França i va ser substituït pel govern de Vichy del general Philippe Pétain.

Presidents de la Tercera República[modifica | modifica el codi]

President del Govern de Defensa Nacional (1870-1871)[modifica | modifica el codi]

Nom Inici Fi Partit
Louis Jules Trochu Louis Jules Trochu
(1815-1896)
4 de setembre de 1870 17 de febrer de 1871 Cap

Cap del Poder Executiu (1871)[modifica | modifica el codi]

Nom Inici Fi Partit
Adolphe Thiers Adolphe Thiers
(1797-1877)
17 de febrer de 1871 31 d'agost de 1871 Orleanista/Republicà moderat

Presidents de la República (1871-1940)[modifica | modifica el codi]

No. Nom Inici Fi Partit
1. Adolphe Thiers Adolphe Thiers
(1797-1877)
31 d'agost de 1871 24 de maig de 1873 Orleanista/Republicà moderat
2. Patrice Mac-Mahon, duc de Magenta Patrice Mac-Mahon, duc de Magenta
(1808-1893)
24 de maig de 1873 30 de gener de 1879 Legitimista
- Jules Armand Stanislas Dufaure Jules Armand Stanislas Dufaure (Interinament)
(1798-1881)
30 de gener de 1879
Republicà Oportunista/Republicà d'Esquerra
3. Jules Grévy Jules Grévy
(1807-1891)
30 de gener de 1879 2 de desembre de 1887 Republicà Oportunista/Republicà d'Esquerra
- Maurice Rouvier Maurice Rouvier (Interinament)
(1842-1911)
2 de desembre de 1887 3 de desembre de 1887 Republicà Oportunista/Republicà d'Esquerra
4. Marie François Sadi Carnot Marie François Sadi Carnot
(1837-1894)
3 de desembre de 1887 25 de juny de 1894 Republicà Oportunista/Republicà d'Esquerra
- Charles Dupuy Charles Dupuy (Primer mandat) (Interinament)
(1851-1923)
25 de juny de 1894 27 de juny de 1894 Republicà Oportunista/Republicà d'Esquerra
5. Jean Paul Pierre Casimir-Périer Jean Paul Pierre Casimir-Périer
(1847-1907)
27 de juny de 1894 16 de gener de 1895 Republicà Oportunista/Republicà d'Esquerra
- Charles Dupuy Charles Dupuy (Segon mandat) (Interinament)
(1851-1923)
16 de gener de 1895 17 de gener de 1895 Republicà Oportunista/Republicà d'Esquerra
6. Félix Faure Félix Faure
(1841-1899)
17 de gener de 1895 16 de febrer de 1899 Republicà Oportunista/Republicà Progressista
- Charles Dupuy Charles Dupuy (Tercer mandat) (Interinament)
(1851-1923)
16 de febrer de 1899 18 de febrer de 1899 Republicà Oportunista/Republicà d'Esquerra
7. Émile Loubet Émile Loubet
(1838-1929)
18 de febrer de 1899 18 de febrer de 1906 Aliança Democràtica Republicana (ARD-PRD)
8. Armand Fallières Armand Fallières
(1841-1931)
18 de febrer de 1906 18 de febrer de 1913 Republicà Oportunista/ARD-PRD
9. Raymond Poincaré Raymond Poincaré
(1860-1934)
18 de febrer de 1913 18 de febrer de 1920 PRD-ARD
10. Paul Deschanel Paul Deschanel
(1855-1922)
18 de febrer de 1920 21 de setembre de 1920 ARD-PRDS
11. Alexandre Millerand Alexandre Millerand
(1859-1943)
21 de setembre de 1920 11 de juny de 1924 Cap
- Frédéric François-Marsal Frédéric François-Marsal (Interinament)
(1874-1958)
11 de juny de 1924 13 de juny de 1924 Federació Republicana
12. Gaston Doumergue Gaston Doumergue
(1863-1937)
13 de juny de 1924 13 de juny de 1931 Radical
13. Paul Doumer Paul Doumer
(1857-1932)
13 de juny de 1931 7 de maig de 1932 Radical
- André Tardieu André Tardieu (Interinament)
(1876-1945)
7 de maig de 1932 10 de maig de 1932 Aliança Democràtica
14. Albert Lebrun Albert Lebrun
(1871-1950)
10 de maig de 1932 11 de juliol de 1940 Aliança Democràtica

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Coord.: 48° 49′ N, 2° 29′ E / 48.817,2.483