La Marsellesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Marsellesa
Pils - Rouget de Lisle chantant la Marseillaise.jpg
Isidore Pils, Rouget de Lisle, compositor de La Marsellesa, cantant-la per primer cop a casa de Dietrich, alcalde d'Estrasburg (Musée historique de Strasbourg, publicat 1849)
Himne Nacional de França França
Lletra de Claude Joseph Rouget de Lisle, 1792
Compositor Claude Joseph Rouget de Lisle, 1792
Adoptat 1795
La Marseillaise (instrumental)

Rouget de Lisle canta La Marsellesa per primera vegada a la casa del batlle d'Estrasburg.

La Marsellesa ("La Marseillaise", en francès) és l'himne nacional de França, oficialment des del 14 de juliol de 1795. Va ser prohibit durant l'Imperi i la Restauració. Torna a ser l'himne nacional des de la III República. Del 1940 al 1945 va ser novament prohibit, i el seu cant era considerat com un element de resistència a l'ocupació alemanya i al règim col·laboracionista de Vichy. La setena estrofa anomenada "Couplets des enfants", és d'octubre de 1792. I és atribuïda a Jean-Baptiste Dubois, Marie-Joseph Chénier i l'abbé Dubois

Lletra[modifica | modifica el codi]

(actualment a França només es canta la primera estofa i la tornada i ocasionalment també la sisena i setena)

Lletra en francès
Lletra traduïda al català
Allons enfants de la Patrie,
Le jour de gloire est arrivé!
Contre nous de la tyrannie,
L'étendard sanglant est levé,(bis)
Entendez-vous dans le campagnes,
Mugir ces féroces soldats?
Ils viennent jusque dans nos bras,
Égorger nos fils, nos compagnes!
Marxem tots, fills de la pàtria,
El dia de glòria és arribat!
Contra naltros de la tirania,
El sagnant estendard és alçat (bis)
Escolteu dins els camps
bramar els ferotges soldats?
Ells venen cap a nosaltres
A degollar nostres fills, nostres companyes!

Refrain:

Aux armes, citoyens,
Formez vos bataillons,
Marchons, marchons!
Qu'un sang impur
Abreuve nos sillons!

Tornada:

A les armes, ciutadans,
Formeu els batallons,
Marxem, marxem!
Que sang impura
Xopi els nostres solcs!
Que veut cette horde d'esclaves,
De traîtres, de rois conjurés?
Pour qui ces ignobles entraves,
Ces fers dès longtemps préparés? (bis)
Français! pour nous, ah! quel outrage!
Quels transports il doit exciter!
C'est nous qu'on ose méditer
De rendre à l'antique esclavage!
Què vol aquesta horda d'esclaus,
De traïdors, de reis conjurats?
Per qui aquestes innobles traves
Els cadenats temps ha preparats?
Francesos! per a nos, oh! quin ultratge! (bis)
Quina rauxa ens desvetllarà!
És a naltros a qui gosen sumir
Per tornar a l'antic esclavatge!
Refrain
Quoi! ces cohortes étrangères!
Feraient la loi dans nos foyers!
Quoi! ces phalanges mercenaires
Terrasseraient nos fils guerriers! (bis)
Grand Dieu! par des mains enchaînées
Nos fronts sous le joug se ploieraient!
De vils despotes deviendraient
Les maîtres des destinées!
Tornada
Què! les cohorts estrangeres!
Faran la llei a les nostres llars!
Què! les falanges mercenàries
Aterraran nostres fills guerrers! (bis)
Gran Déu! Les mans encadenades,
Nostres fronts sota el jou cediran!
Vils dèspotes esdevindran
Els amos dels destinats!
Refrain
Tremblez, tyrans et vous perfides
L'opprobre de tous les partis
Tremblez! vos projets parricides
Vont enfin recevoir leurs prix! (bis)
Tout est soldat pour vous combattre
S'ils tombent, nos jeunes héros
La France en produit de nouveaux,
Contre vous tout prêts à se battre
Tornada
Tremoleu, tirans i els pèrfids,
L'oprobi de totes les parts
Tremoleu! vostres afanys parricides
Rebran el seu premi a la fi!. (bis)
Tot són soldats per a combatre-us
Si moren, nostres joves herois.
França en crea de nous,
Contra valtros a punt per a batre's
Refrain
Français, en guerriers magnanimes,
Portez ou retenez vos coups!
Épargnez ces tristes victimes,
A regret s'armant contre nous. (bis)
Mais le despote sanguinaire,
Mais les complices de Bouillé
Tous ces tigres qui, sans pitié,
Déchirent le sein de leur mère!...
Tornada
Francesos, en magnànims guerrers,
Sofriu o rebutgeu els cops!
Perdoneu les tristes víctimes,
A contracor armant-se contra nos. (bis)
Més el dèspota sanguinari,
Més els còmplices de Bouillé
Aquests tigres que, sense pietat,
Estripen el ventre matern!...
Refrain
Amour sacré de la Patrie,
Conduis, soutiens nos bras vengeurs!
Liberté, Liberté chérie,
Combats avec tes défenseurs! (bis)
Sous nos drapeaux, que la victoire
Accoure à tes mâles accents!
Que tes ennemis expirants
Voient ton triomphe et notre gloire!
Tornada
Amor sagrat de la pàtria,
Condueix, sosté nostre braç venjador!
Llibertat, llibertat estimada,
Lluita amb tons defensors (bis)
Que el triomf, sota tes banderes
Apressi els teus virils accents!
Que els teus enemics moribunds
Vegin ton triomf i nostra glòria!
Refrain
("Couplet des enfants")
Nous entrerons dans la carrière
Quand nos aînés n'y seront plus,
Nous y trouverons leur poussière
Et la trace de leurs vertus (bis)
Bien moins jaloux de leur survivre
Que de partager leur cercueil,
Nous aurons le sublime orgueil
De les venger ou de les suivre!
Tornada
("Estrofa dels infants")
Entrarem en el camí
Quan ja no hi siguin nostres ancians,
Hi trobarem les seves cendres
I l'empremta de ses virtuts. (bis)
Menys gelosos de sa supervivència
Que de compartir ses tombes,
Tindrem el sublim orgull
De venjar-los o de seguir-los!
Refrain
Tornada

Música[modifica | modifica el codi]

Es pot trobar la versió oficial al web de l'Elisi en versió "wav" «www.elysee.fr». [Enllaç no actiu] i també Real Audio

Història[modifica | modifica el codi]

El 20 d'abril de 1792 es va proclamar a París la declaració de guerra contra Àustria. Quan el baró de Dietrich, alcalde d'Estrasburg, va saber la notícia, va convidar a sopar a la seva casa a un grup d'oficials, en la nit del 24 del mateix mes.

En aquest grup d'oficials es trobava Claude-Joseph Rouget de Lisle, capità d'enginyers de la guarnició d'Estrasburg. En aquesta reunió, l'alcalde li va demanar que creés un himne patriòtic per a l'esdeveniment que celebraven. Rouget de Lisle va compondre dit himne i li va donar el títol de "Chant de guerre pour l'armée du Rhin" (Cant de guerra per a l'exèrcit del Rin) i l'hi va dedicar al Mariscal Luckner.

Més tard, al juny d'aquest mateix any, en un banquet que es va oferir a un grup de soldats, els va ser lliurat a cadascun la còpia de l'himne en qüestió, que els soldats van aprendre ràpidament. D'aquesta manera es va anar estenent per tot el país la lletra i la música.

En el mes de juliol, un general de l'exèrcit d'Egipte, anomenat François Mireur, es trobava a Marsella encarregat de preparar la marxa dels voluntaris de Montpeller i de Marsella. Coneixia l'himne i el va presentar a la seva gent amb el títol de "Chant de guerre aux armées aux frontières" (Cant de guerra per als exèrcits de les fronteres). La tropa dels voluntaris el va aprendre i el van usar com cançó de marxa. I així van entrar a París el 30 de juliol de 1792, entonant marcialment l'himne compost mesos enrere per Rouget de Lisle. Els parisencs els van acollir amb gran entusiasme i van batejar el cant com La Marsellesa.

Durant la Primera República, la Marsellesa va ser un himne molt popular entre soldats i civils. En el temps dels dos Imperis, la Restauració i la Segona República, va ser lleugerament oblidat. A la Tercera República va recuperar el protagonisme i va ser interpretat per les bandes militars en tots els actes oficials.

Al segle XX, el Govern de la França alliberada li va atorgar una especial importància juntament amb l'himne oficiós anomenat "Le Chant des Partisans". Fins que finalment a la Constitució del 4 d'octubre de 1958 va ser instituïda la Marsellesa com himne nacional.

La Marsellesa exaltava des dels seus començaments l'ànim patriòtic, fins a tal punt que Napoleó I va dir en una ocasió: "Aquesta música ens estalviarà molts canons".

Polèmiques de la lletra[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Marsellesa

Es tracta d'un cant de guerra i revolucionari, per això denota certa violència. De fet, crida els ciutadans a defensar-se i defensar també les llibertats aconseguides.

"Aux armes citoyens!" és el crit per aixecar el poble a defensar "la Pàtria en perill" on els súbdits són ciutadans.

L'expressió "sang impur" és a vegades mal interpretada. No és una connotació racista ni xenòfoba: es tracta de la famosa "sang blava" dels nobles que simbolitzaven el caràcter desigualitari de l'Antic Règim.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]