Segona República Francesa
La Segona República Francesa va ser el règim polític republicà instaurat a França durant el període comprès entre el 25 de febrer de 1848 i el 2 de desembre de 1851. Malgrat la seva brevetat, es van produir grans reformes que portarien a implantar el sufragi universal masculí, així com l'abolició definitiva de l'esclavitud a les colònies franceses.
El 24 de febrer de 1848 s'inicia el període amb la proclamació provisional de la República a París de la que més endavant, el 10 de desembre surt elegit com a President de la República francesa, Lluís Napoleó Bonaparte. El 2 de desembre de 1851 esdevé el cop d'estat del mateix president, que un any després es converteix en Napoleó III. S'inicia el Segon Imperi.
Antecedents [modifica]
Després de la Revolució de 1830, Carles X es va exiliar i va pujar al tron Lluís Felip I, anomenat el rei burgès. Lluís Felip va restablir la carta magna i va aplicar unes reformes més liberals. Tanmateix, aquestes afavorien només l'alta burgesia, no afavorien els treballadors, als intel·lectuals, ni a la baixa burgesia, i no atorgaven el sufragi universal, que era el que aquests sectors estaven buscant; en aquest moment només tenien dret al vot els sectors de l'alta burgesia, els terratinents i els que pagaven els impostos més alts.
A partir de 1845, França va començar a patir una crisi econòmica, van tancar fàbriques, van augmentar els aturats i la gana es va generalitzar. La baixa burgesia i els estudiants es van unir a les protestes dels obrers, de manera que quan el Govern va intentar utilitzar la policia i les forces armades, aquestes es van negar, obligant a Lluís Felip a abdicar. D'aquesta manera, es va crear un govern provisional, que donaria pas a la Segona República Francesa.
-
Barricada al carrer Soufflot (el febrer de 1848), de Horace Vernet.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Segona República Francesa  |
