Estació del Nord (València)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
València-Nord
Estacio del nord valencia.JPG
Estació del Nord
Zona: 1
Municipi: València
Serveis: accessible PMR aparcament restauració venda de bitllets
Informació general:
Adreça: C/ Xàtiva, 24; 46007 València
Horaris: dilluns a dissabte: 4:45-1:00. diumenge: tot el dia
Contacte: adif:902.43.23.43 botigues:96.353.71.01
Transports:
Metro: L3-VAL.gif L5-VAL.gif (L2-VAL.gif en obres)
Rodalies Renfe: C-1 C-2 C-5 C-6
Regionals: L-1 L-3 L-4 L-5 L-6 L-7
Llarga Distància: Alaris, Euromed, Talgo, Trenhotel
EMT: 5 6 7 8 19 32 35 40 63
Interurbans: Autobús metropolità FGV-Metrobus
Nitbús: N3 N6 N7
Altres transports: taxis

L'Estació del Nord (oficialment, València-nord, i antigament també coneguda com a València-terme) és la principal estació de ferrocarril de la ciutat de València i un dels monuments més emblemàtics de la seua arquitectura civil.

Línia[modifica | modifica el codi]

Ubicació[modifica | modifica el codi]

Construïda entre 1906 i 1917 per Ferrocarrils del Nord sobre un enorme solar que havia restat lliure enmig d'una ciutat en plena transformació urbanística, l'estació del nord se situa en el centre de la capital valenciana, al costat de la plaça de bous i a només 250 m de l'ajuntament.

L'estació s'ubica al carrer de Xàtiva, al costat de l'estació de metro de Xàtiva, i molt pròxima a les de Bailén, Plaça d'Espanya i Alacant (aquesta darrera encara en construcció).

És previst que el trànsit ferroviari que ara acull es trasllade a la nova estació de València-Parc Central, mig quilòmetre al sud de l'actual, quan el TAV (Tren d'Alta Velocitat) arribe a la capital valenciana en ample de via internacional (1435 mm), i es baralla la possibilitat que l'edifici actual es convertisca en espai d'oci, cultural o museístic.

Façana de l'Estació del Nord

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

L'edifici, dissenyat per l'arquitecte Demetri Ribes, es relaciona amb l'estil modernista vienés anomenat Sezession, i especialment amb Otto Wagner, caracteritzat per les línies rectes en contraposició a les formes sinuoses més pròpies de l'Art Nouveau, el modernisme predominant a França, Bèlgica, Catalunya i resta de València. A la influència vienesa s'afegirien, per un costat reminiscències del gòtic perpendicular anglés junt amb alguns trets del que més tard seria el racionalisme.

L'edifici és de planta rectangular i compta amb dues zones clarament diferenciades: el gran hangar, de planta igualment rectangular i tancat amb estructura d'arcs articulats d'acer laminat, i l'edifici de viatgers pròpiament dit o vestíbul, de planta en U i pilars independents de l'estructura de l'hangar. En la seua construcció s'empraren nous materials introduïts a finals del XIX, com ara l'estructura metàl·lica en forma de marquesina. Un altre tret típic d'aquesta estació modernista és la integració de totes les arts en una mateixa edificació: arquitectura, escultura, pintura i arts decoratives.

La façana principal està rítmicament desenvolupades segons mòduls d'un gran esquematisme formal. De predomini horitzontal, presenta tres cossos d'edificació ressaltats en forma de torrasses, situats als extrems i al centre, que avancen respecte a la línia general de la façana i que recorden la torre de la Llotja de la Seda, d'escassa alçària. Els ritmes verticals en les entrepilastres de les torrasses que no arriben a desequilibrar l'horitzontalitat general. El remat de l'edifici queda definit per aquestes entrepilastres i per pinacles terminals de perfil aparentment emmerletat.

Detall de la façana de l'estació del Nord
Vestíbul de l'estació

En oposició a la sobrietat estructural se superposa a la façana una profusa decoració d'elements ceràmics i temes inspirats en l'agricultura valenciana, com ara motius vegetals, taronges i flors de tarongina, i inclou les quatre barres roges sobre fons d'or de l'escut heràldic de la ciutat. Aquest fet evidencia un tret significatiu de la tensió modernista entre la modernitat i la tradició, entre allò local i allò cosmopolita. A aquests elements de clar valor simbòlic s'afig la repetició d'elements emblemàtics al·lusius a la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya, com ara l'estrela de cinc puntes i l'àguila, símbol de la velocitat, que remata el cos central de l'edifici. La decoració és completada en el bloc central per dos mosaics simètricament col·locats. Els mosaics són obra del valencià afincat a Barcelona, Lluís Brú i Salelles[1] i es van realitzar entre 1913-1918.[2]

A l'interior del vestíbul la planta baixa està exclusivament destinada al públic, mentre que l'entresòl i primer pis es destinen a oficines. Destaca l'ornamentació de la planta baixa, amb ceràmiques vidriades, trencadís i un mosaic de Josep Mongrell, tancat per restauració des de fa més de dues dècades. La combinació de fusta, vidre i marbre fusionen calidesa, transparència i lluentor. Té una infinitat d'elements decoratius de ceràmica, fusta, metall, vidre i altres materials. Els sòcols de cada porta o finestral interior del hall estan fets de fusta i en els més alts es pot llegir el lema "bon viatge" en distints idiomes, entre els quals no està ni el valencià ni el francés. Els seus grans finestrals presenten una rosassa en la seua part superior.

Detall del Vestíbul. Dreta: columna de ceràmica escultòrica (taronges) i trencadís
Estació detall2.jpg
Rellotge del saló principal de l'Estació del Nord
Detall del Vestíbul.Kalon Taxidion (bon viatge) en grec
Detall floral del Vestíbul
Detall del sostre del Vestíbul

La coberta principal del hangar o nau central, que cobreix les vies, té forma d'arc i guies que representen les vies del tren. Així mateix, té una gran obertura longitudinal per tal que escaparen els fums de les màquines quan aquestes funcionaven a vapor.

Façana i sostre de l'Estació del Nord
Oficina d'atenció al públic de l'Estació del Nord
Detall de l'oficina d'atenció al públic

Serveis de transport que atén l'Estació del Nord[modifica | modifica el codi]

Logotip de Rodalies Renfe Rodalies València de Renfe
Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
terminal C-1 Alfafar-Benetússer Gandia /
Platja i Grau de Gandia
C-2 Moixent
C-5 València - Font de Sant Lluís Caudiel
C-6 Castelló de la Plana

|

Ràpid "Torre del Oro" traccionat per la 250-601 estacionat en via 1 de València-Terme.
Mitjana Distància de Renfe
Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
terminal L-1 Xàtiva Alacant Terminal
Múrcia / Cartagena
L-3 Xàtiva Albacete
Ciudad Real
L-4 Xàtiva Alcoi
L-5 Aldaia Conca
Madrid Atocha
L-6 València-Cabanyal Saragossa
Osca
L-7 València-Cabanyal Tortosa
Barcelona-Estació de França

Trens de llarga distància

Circulacions externes a l'estació[modifica | modifica el codi]

Des dels trens de rodalia, regional i de llarga distància existeix la possibilitat d'enllaçar amb diverses modalitats de transport metropolità situades ben a prop de l'estació:

Metro

Hi ha tres estacions de metro al voltant de l'estació, destacant la de Xàtiva que es troba a l'eixida principal (carrer de Xàtiva), i la de Bailén que es troba a l'eixida lateral de l'estació (carrer de Bailén). A 5 minuts passejar al sud-oest es troba l'estació de metro de la plaça d'Espanya. L'estació d'Alacant és una estació de tramvia en projecte que donarà servei a la nova estació Cental de València. Les tres estacions donen servei a les següents línies de metro:

Estació de Xàtiva: Línia 3 (RafelbunyolAeroport) i Línia 5 (Marítim-Serrería - Aeroport);

Estació de Bailén: Línia 5 (Marítim-Serrería - Torrent Avinguda);

Estació de Plaça d'Espanya: Línia 1 (Llíria / Bétera - Torrent Avinguda / Villanueva de Castellón);

Estació d'Alacant: Línia 2 (en construcció: Museus (Pont de Fusta)-Xàtiva-Estació Central-Natzaret).

Autobusos

Hi ha un seguit d'autobusos municipals i metropolitans que tenen parades als carrers de Xàtiva, de Bailén o d'Alacant, que són els tres carrers que envolten l'estació de ferrocarril:

Autobusos EMT: línies L5, L6, L7, L10, L11, L14, L15, L19, L32, L35, L40, N1, N7, 63, 5B

Autobusos Metrobús (FGV) i altres: l'Aerobús, autobusos al Perelló (Albufera de València), Aldaia i el centre comercial Bonaire, i Catarroja.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lluís Permanyer. La Vanguardia 19-04-1987. Entrevista a Lluís Bru i Borrell net de Lluís Bru i Salelles.
  2. Lluís Brú, fragment d'un creador. Aj. d'Esplugues. ISBN 84-609-5719-5. Pàg. 92

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació del Nord (València)
Portal

Portal de la ciutat de València

Coord.: 39° 28′ 1.66″ N, 0° 22′ 37.86″ O / 39.4671278°N,0.3771833°O / 39.4671278; -0.3771833