Gaspatxo
De Viquipèdia
El gaspatxo (gazpacho en castellà, gaspacho en portuguès) és una sopa freda elaborada amb ingredients crus, tradicional del sud d'Espanya i Portugal. També es coneix com a "gaspatxo andalús" per diferenciar-lo dels "gaspatxos" que no son sopes fredes. La paraula "gaspatxo" significa originalment "barreja".[1]
Taula de continguts |
[edita] Ingredients
Des de temps molt antics el gaspatxo era una versió freda de les sopes d'all, és a dir, té com a ingredients bàsics el pa, l'aigua, l'oli d'oliva, l'all, el pebrot, el tomàquet i la sal. De vegades, sols, com en el gaspatxo extremeny, o amb altres ingredients afegits per donar-hi sabor, com ara l'ou bullit en el gaspatxo cordovès. A l'hora de servir, s'hi poden afegir crostons.
Entre els ingredients més primitius figuren les atmetlles (en la variant anomenada ajoblanco de Granada i Màlaga) o la taronja amarga (Sevilla) o la farina de faves seques. Tradicionalment a l'"ajoblanco" es pot afegir raïm.[2]
[edita] Història
Se li atribuïx uns orígens romans o àrabs que preparaven mescles amb els productes bàsics del gaspatxo. Nom d'origen incert, es diu que prové del romà caspa, que significa tros o fragment, aludiento que se cap a amb trossos de pa; el sufix acho pareix mossàrab. Els primers gaspatxos que es coneixen portaven només pa, vinagre, oli i ben sovint all i a vegades fruites seques com l'ametla (all blanc), un dels gaspatxos més antics que es coneixen.
En el segle XVI s'inclouen les verdures, i el gaspatxo de tomaca o andalús que conté pimentó i el seu principal component, la tomaca, són fruits originaris del continent americà i no van ser coneguts a Europa fins al descobriment d'Amèrica, però és a finals del segle XVIII, quan es va generalitzar el seu consum a Espanya i quan es va incorporar a la recepta.
El seu origen geogràfic està ubicat en Andalusia, regió del sud d'Espanya, on se superen fàcilment els 40é C a l'estiu. És un plat popular que aporta hidratació i sals minerals, per tant en eixes dures condicions climatològiques ho utilitzaven els pastors i llauradors del camp. A partir dels anys 1960 amb el turisme va començar a ser conegut tenint un gran auge i expansió. Durant molt de temps la versió tradicional d'esta beguda es feia en un morter, però amb l'aparició de noves tecnologies com és la batedora a mitjan segle XX va substituir al morter modificant i facilitant la trituració dels ingredients.
A finals del segle XX, es va començar a comercialitzar el gaspatxo industrial ja elaborat en envàs Tetra brick o Combibloc per unes quantes empreses espanyoles.
[edita] Gaspatxo de Xumilla i zones veïnes
El gaspatxo a la zona de Jumilla i Elx (conegut com a gaspatxo jumillano o "gaspatxo de Chumilla") es un plat molt diferent. La seva base es una torta feta amb farina de blat (torta de gaspatxo) que es talla a trossos i es barreja amb un guisat de perdriu, llebre o conill amb cargols.[3] El gaspatxo manchego es una preparació similar pero sense cargols.[4]
[edita] Vegueu també
[edita] Referències
{{Navbox |name=Cuina andalusa |title=Cuina andalusa
|image=
|bodystyle="font-size:90%" valign="top" |groupstyle = font-size:90%; |liststyle = font-size:90%;
|group1=Plats: |list1= Pescado frito · Paella · Gaspacho · Migas · Gachas i poleá · Alboronía · Pipirrana · Salmorejo · Porra antequerana · Sopa campera · Ajoblanco · Ajo caliente · Andrajos · Puchero
|group2=Companatges: |list2= [[Pernil] · Oliva · Marisc · Formatge de Grazalema · Mojama · Ajoaceite
|group3=Dolços: |list3= Melón con jamón · Mantecado · Polvorón · Pestiño · Alfajor · Yema · Amarguillo · Torrija
|group4=Begudes: |list4= Manzanilla · Jerez · Sangría ·Ron de Motril
}}
|
||||||||||||||||
