Gaspatxo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la sopa freda. Vegeu-ne altres significats a «Gazpacho (desambiguació)».
Gaspatxo
Plat de gaspatxo amb julivert
Plat de gaspatxo amb julivert
Origen
Lloc d'origen Espanya/Portugal
Regió o país Andalusia/Alentejo/Algarve
Detalls
Plat Aperitiu
Temperatura per servir Cold
Ingredient(s) principals Tomàquet, aigua, all
Variacions Salmorejo
Calories
per ració
variable

El gaspatxo (gazpacho en castellà, gaspacho en portuguès) és una sopa freda elaborada amb ingredients crus, tradicional del sud d'Espanya i Portugal. També es coneix com a "gaspatxo andalús" per diferenciar-lo dels "gaspatxos" que no són sopes fredes. La paraula "gaspatxo" significa originalment "barreja".[1]

Ingredients[modifica | modifica el codi]

Plat de gaspatxo.

Des de temps molt antics el gaspatxo era una versió freda de les sopes d'all, és a dir, té com a ingredients bàsics el pa, l'aigua, l'oli d'oliva, l'all, el pebrot, el tomàquet i la sal. De vegades, sols, com en el gaspatxo extremeny, o amb altres ingredients afegits per donar-hi sabor, com ara l'ou bullit en el gaspatxo cordovès. A l'hora de servir, s'hi poden afegir crostons.

Entre els ingredients més primitius figuren les atmetlles (en la variant anomenada ajoblanco de Granada i Màlaga) o la taronja amarga (Sevilla) o la farina de faves seques. Tradicionalment a l'"ajoblanco" es pot afegir raïm.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Se li atribuïx uns orígens romans o àrabs que preparaven mescles amb els productes bàsics del gaspatxo. Nom d'origen incert, es diu que prové del romà caspa, que significa tros o fragment, aludiento que se cap a amb trossos de pa; el sufix acho pareix mossàrab. Els primers gaspatxos que es coneixen portaven només pa, vinagre, oli i ben sovint all i a vegades fruites seques com l'ametla (all blanc), un dels gaspatxos més antics que es coneixen.

En el segle XVI s'inclouen les verdures, i el gaspatxo de tomaca o andalús que conté pimentó i el seu principal component, la tomaca, són fruits originaris del continent americà i no van ser coneguts a Europa fins al descobriment d'Amèrica, però és a finals del segle XVIII, quan es va generalitzar el seu consum a Espanya i quan es va incorporar a la recepta.

El seu origen geogràfic està ubicat en Andalusia, regió del sud d'Espanya, on se superen fàcilment els 40é C a l'estiu. És un plat popular que aporta hidratació i sals minerals, per tant en eixes dures condicions climatològiques ho utilitzaven els pastors i llauradors del camp. A partir dels anys 1960 amb el turisme va començar a ser conegut tenint un gran auge i expansió. Durant molt de temps la versió tradicional d'esta beguda es feia en un morter, però amb l'aparició de noves tecnologies com és la batedora a mitjan segle XX va substituir al morter modificant i facilitant la trituració dels ingredients.

A finals del segle XX, es va començar a comercialitzar el gaspatxo industrial ja elaborat en envàs Tetra brick o Combibloc per unes quantes empreses espanyoles.

Gaspatxo de la vall del Vinalopó[modifica | modifica el codi]

El gaspatxo a la zona de Jumella i la vall del Vinalopó és un plat molt diferent. La seva base és una torta feta amb farina de blat (torta de gaspatxo) que es talla a trossos i es barreja amb un guisat de perdiu, llebre o conill amb caragols.[3] El gaspatxo manxec és una preparació similar però sense caragols.[4]

Vegueu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaspatxo
Llibre de cuina
de Viquillibres
Al Llibre de cuina de Viquillibres hi ha receptes i
contingut gastronòmic lliure relatius a gaspatxo .