Caragol de terra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Caragol bover, un dels més abundants a Catalunya
Caragols a la llauna Lleida

Els caragols de terra (també anomenats cargols) són mol·luscs gasteròpodes de l'ordre dels pulmonats, que han desenvolupat un pulmó per a respirar l'aire atmosfèric.

El caragol terrestre més gros és el caragol gegant africà (Achatina fulica) de fins a 38 cm de diàmetre i que pot pesar un quilo.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Els caragols tenen la conquilla helicoïdal i generalment dextrorsa, de mida i color variables segons les espècies. El cap és proveït de quatre tentacles: els inferiors són petits, i els superiors, més llargs; hi porten dos ulls simples a l'extrem.

El terme caragol de terra no té cap significat taxonòmic donat que dins l'ordre dels pulmonats hi nombroses famílies que inclouen tant caragols de terra, d'aigua dolça com llimacs.

Són molt apreciats tant amb fins col·leccionistes com gastronòmics.

Espècies comestibles als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

A Catalunya, Mallorca i al País Valencià hi ha una gran tradició gastronòmica al voltant dels caragols de terra. Les espècies més recol·lectades i criades són:

El caragol a la cultura popular catalana[modifica | modifica el codi]

El caragol és sovint el protagonista d'algunes cançons tradicionals per a la mainada, com aquesta del País Valencià:

CARAGOL TREU LES BANYES
Caragol, caragol,
treu les banyes, treu les banyes.
Caragol, caragol,
treu les banyes que ix el sol.

Aquesta cançoneta té altres versions segons els llocs (hi ha fins i tot una que diu "fica foc a la muntanya"):

CARGOL TREU BANYA[1]
Cargol, treu banya! puja a la muntanya,
cargol bover, jo també vindré.
Cargol, cargolet, posa't dins del cistellet,
quan la mare et trobarà,...
què contenta es ficarà!
CARGOL TREU BANYA (versió 2)[2]
Cargol treu banya, figues i castanyes,
cargol treu-né, altrament menjaré.
CARGOL TREU BANYA (versió 3)[3]
Cargol treu banya, puja la muntanya,
cargol treu vi, puja al muntanyí.
CARGOL TREU BANYA (versió mallorquina)[4]
Caragol treu banya, anirem a sa muntanya
durem un feix de canyes, damunt ses teves banyes
caragol bover, jo també hi vendré!
CARGOL TREU BANYA (versió pitiüsenca; aquesta cançó solia acompanyar un joc infantil)[5]
Caragol treu banya, que ton pare és a Espanya
i ta mare a's molí
i en venir et durà... una coca amb vi!

Amb el tema del cargol també hi ha altres cançonetes tradicionals, com la següent:

EL CARGOLET (cançó popularitzada per Xesco Boix)[1]
Un cargolet se n'anava a la fira
perquè volia comprar uns esclops.
Quan hi va arribar ja no era pas de dia
i se'n va tornar descalç.
Un cargolet se n'anava a l'escola
perquè volia aprendre a llegir.
Quan hi va arribar ja l'escola era tancada
havia arribat l'estiu!

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]