Màlaga
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
 |
|||||
| Municipi de la Província de Màlaga | |||||
 |
|||||
| Estat • CCAA • Província • Comarca |
Espanya Andalusia Província de Màlaga Àrea metropolitana de Màlaga Màlaga-Costa del Sol |
||||
| Gentilici | malagueny, malaguenya; boquerón/a | ||||
| Predom. ling. | Castellà | ||||
| Superfície | 398,25 km² | ||||
| Altitud | 8 m | ||||
| Població (2008) • Densitat |
566.447 hab. 1.422,34 hab/km² |
||||
| Coordenades | (i) | ||||
| Formació Fundació |
Segle VIII aC pels fenicis de Tir |
||||
| Dirigents: • Alcalde: |
Francisco de la Torre Prados (PP) |
||||
| Codi postal | 29001-29018 |
||||
| Web | |||||
Màlaga (Málaga en castellà i oficialment), és una ciutat d'Andalusia situada a la riba nord del mar d'Alborán, al sud de la Península Ibèrica i a poc més de 100 km a l'est de l'Estret de Gibraltar. És capital de la província homònima.
El seu territori municipal ocupa una extensió de 395 km² que s'estenen sobre els Monts de Màlaga i el Vall del Guadalhorce. La ciutat està situada en el centre d'una badia envoltada de sistemes muntanyencs. Dos rius, el Guadalmedina i el Guadalhorce, la travessen desembocant en el Mediterrani.
Amb 566.447 habitants segons el cens de 2008, Màlaga és la sisena major ciutat d'Espanya per població i la segona d'Andalusia.[1] A més, és la zona urbana més densament poblada de la conurbació formada pel conjunt de localitats que se situen al llarg de 160 km de la Costa del Sol[2][3] i el centre d'un àrea metropolitana que sobrepassa els seus límits municipals abastant altres 12 municipis que sumen més de 850.000 habitants.[4]
Fundada pels fenicis en el segle VII a. C., Màlaga va ser una ciutat confederada de l'Imperi Romà i una pròspera medina andalusí, que va decaure després de la seva incorporació a la Corona de Castella en 1487. Durant el segle XIX la ciutat va experimentar una destacable activitat industrial i revolucionària que la va situar com primera ciutat industrial d'Espanya i li va valer el títol la primera en el perill de la llibertat. Escenari d'un dels episodis més sagnants de la Guerra Civil Espanyola i protagonista de l'explosió del boom turístic dels anys 60 i 70, Màlaga constituïx en l'actualitat un notable centre econòmic i cultural a nivell autonòmic i un important nus de comunicacions gràcies al seu port i aeroport.
Màlaga és candidata a Capital Europea de la Cultura en 2016.
Taula de continguts |
[edita] Toponímia
Encara que amb freqüència s'indica com ètim la paraula fenícia per a la sal (*cf. hebreu מלח *mélaḥ, àrab ملح milḥ), el diferent *consonantismo fa poc probable aquesta teoria. Problemes del mateix ordre resten credibilitat a la temptadora explicació a partir del verb *l-q-ḥ "agafar, agafar, torçar" amb el preformant locatiu *m- i amb un sentit "lloc en el qual es retorça (el metall)" (*malqaḥ o similar), indicant la presència d'alguna fosa. Extralingüísticament, aquesta teoria troba recolzo en la freqüent aparició de tenalles gravades en les monedes encunyades a Màlaga.
Lingüísticament una teoria que pot sostenir-se sense grans problemes és la qual apunta a una forma de l'arrel semític *m-l-k "regnar, rei, tenir domini", per ventura indicatiu de la presència en sòl malagueny d'un temple dedicat a alguna deessa, probablement Astarte (a la qual se li crida "reina del cel" en la mitologia semític). Si tenim en compte que els fundadors de Malaka procedeixen de la poderosa ciutat fenícia de Tir i que en aquesta ciutat el déu suprem era Melqart *mlk-q (rei + ciutat) i que en la majoria de les monedes oposades de la ceca de Malaka apareixen en l'inrevés un temple i en l'anvers la imatge d'un déu, tampoc és desgavellat deduir que aquest temple i el nom de la ciutat anaven dedicats a aquest déu suprem.[5]
[edita] Museus i sales d'exposicions
- Museu Picasso de Màlaga.
- Centre d'Art Contemporani de Màlaga.
- Museu de Belles Arts de Màlaga.
- Museu d'Arts i Costums Populars de Màlaga.
- Museu Catedralici de Màlaga.
- Museu Municipal de Màlaga.
- Museu Císter.
- Palau Episcopal de Màlaga.
- Sala Alameda.
- Aula del Mar.
- Museu Interactiu de la Música de Màlaga.
- Museu de Cases de Nines de Màlaga
[edita] Edificis i monuments històrics
- Alcassaba
- Castell de Gibralfaro
- Catedral de Màlaga
- Teatre romà
- Palau Episcopal
- Seminari de Màlaga
- Plaza de la Merced
- Palau de Miramar
- Palau de la Tinta
- Palau de la duana
- Palau de Buenavista
- Santuari de la Victoria
- La Coracha
- Teatre Cervantes
- Ajuntament
[edita] Història
Fou colònia fenícia i el seu nom derivaria de la paraula fenícia malcha (reial) però també podria derivar de l'iber que per associació amb el basc voldria dir "costat d'una muntanya". El seu nom clàssic fou Malaca (Μάλακα) i pertanyia a la província de la Bètica. Sota domini romà fou ciutat federada.
[edita] Enllaços externs
[edita] Referencies
- ↑ «Espanya en Xifres 2007». Institut Nacional d'Estadística. [Consulta: 21 de març de 2009].
- ↑ «La destrucció del litoral 2.Màlaga: 200 quilòmetres de muralla de ciment». El País. [Consulta: 6 d'abril de 2009].
- ↑ «Butlletí criminològic». Universitat de Màlaga. [Consulta: 6 d'abril de 2009].
- ↑ «la d'Ordenació del Territori de l'Aglomeració urbana de Màlaga — pag. 15». Consejería de Obras Públicas y Transportes. [Consulta: 28 de febrer de 2009].
- ↑ «Últimes aportacions a la presència de fenicis i cartaginesos a Occident.». Universidad Complutense. [Consulta: 6 d'abril de 2009].
Alameda • Alcaucín • Alfarnate • Alfarnatejo • Algarrobo • Algatocín • Alhaurín de la Torre • Alhaurín el Grande • Álora • Almargen • Almogía • Almáchar • Alozaina • Alpandeire • Antequera • Árchez • Archidona • Ardales • Arenas • Arriate • Atajate • Benadalid • Benahavís • Benalauría • Benalmádena • Benamargosa • Benamocarra • Benaoján • Benarrabá • Campillos • Canillas de Aceituno • Canillas de Albaida • Carratraca • Cartajima • Casabermeja • Casarabonela • Casares • Cañete la Real • Colmenar • Comares • Cortes de la Frontera • Coín • Cuevas Bajas • Cuevas de San Marcos • Cuevas del Becerro • Cártama • Cómpeta • Cútar • El Borge • El Burgo • Estepona • Faraján • Frigiliana • Fuengirola • Fuente de Piedra • Gaucín • Genalguacil • Guaro • Humilladero • Igualeja • Istán • Iznate • Jimera de Líbar • Jubrique • Júzcar • Macharaviaya • Manilva • Marbella • Mijas • Moclinejo • Mollina • Monda • Montejaque • Málaga • Nerja • Ojén • Parauta • Periana • Pizarra • Pujerra • Rincón de la Victoria • Riogordo • Ronda • Salares • Sayalonga • Sedella • Sierra de Yeguas • Teba • Tolox • Torremolinos • Torrox • Totalán • Valle de Abdalajís • Villanueva de Algaidas • Villanueva de Tapia • Villanueva del Rosario • Villanueva del Trabuco • Viñuela • Vélez-Màlaga • Yunquera
  |
Aquest article és un esborrany sobre Andalusia. Podeu ajudar-nos ampliant-lo a partir de fonts fiables. |
