Pintura rupestre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escena de caça pintada pels boiximans al sud d'Àfrica.

La pintura rupestre és un concepte referit principalment pintura prehistòrica, quan sobre les parets o els sostres de les coves, els homes dibuixaven o pintaven els diferents animals que caçaven, també pintaven escenes de significat ritual o màgic com ara els ritus de la fertilitat etc. Els materials que empraven eren el carbó de llenya o d'ossos així com diferents tipus de terres de colors, tots ells aglutinats amb aigua o greixos d'animals. Les pintures rupestres més antigues que es coneixen són les de la cova de Chauvet, al departament de l'Ardecha a França El mot «rupestre» deriva del llatí: «rupes» que equival a roca, però també s'admet com a sinònim de primitiu. Això planteja una qüestió metodològica, ja que ens hem de referir, no sols a la pintura prehistòrica, si no també a qualsevol manifestació pictòrica, en qualsevol època, ja que en sentit estricte rupestre fa referència a qualsevol activitat artística feta sobre els murs de les cavernes, coves, abrics rocosos i fins i tot barrancs, etc.

Els homes prehistòrics, igual que els primitius actuals, atribuïen un significat i una funció màgics o ritual a les representacions de les seves pintures. Creien que la representació d'un bisó era una forma d'apropiar-se del bisó o que la representació d'una dona amb unes mamelles enormes assegurava la fertilitat. En tot cas, altres interpretacions suggereixen que algunes pintures rupestres podien tenir un significat informatiu o instructiu, com és el cas de certs dibuixos en esbós, anomenats «tectiformes» en la cova de Font de Gaume a Dordonya (França) que poden ser interpretades com a trampes de caiguda per caçar el mamut.

Una pintura rupestre és un tipus d'art rupestre realitzat pels homes prehistòrics, que demostra que l'home, des del seu origen a la Terra és capaç de realitzar obres d'art a les parets de les coves que habita. També s'han trobat pintures sobre còdols, escultura, ceràmiques decorades i objectes ornamentals.[1]

Història de la pintura en la prehistòria[modifica | modifica el codi]

Pintura al paleolític superior[modifica | modifica el codi]

Durant el paleolític superior la pintura rupestre es limità al territori del oest i el sud-oest d'Europa i alguns focus aïllats entorn el Sahara i de l'Àfrica oriental com Zimbabwe i Sud-àfrica. d'aquest període són els extraordinaris conjunts de pintures d'animals, excepcionalment amb algunes escenes, que constitueixen l'art parietal franco-cantàbric.

Petit portal de la pintura al Paleolític Superior
Imatges Etapa o estil:
Resum i característiques.
Conjunts o llocs destacats.
Traces en ziga-zaga
Traces en ziga-zaga, Paleolitic mitjà. Bacho Kiro. Bulgària.
Abans de la pintura Cova d'Altamira
Gruta de Gargas.
Gruta de Montespan
Cova del Castillo
Abans del floreixement de les arts plàstiques o arts visuals, al llarg de gairebé un milió d'anys del període al paleolític, entre els pobles caçadors d'Europa se succeïren cents de generacions de diferents races o espècies d'homes, el desenvolupament dels quals fou tan lent que es podia viure i morir sense que succeís el més mínim canvi en la cultura.

Els meandres traçats amb la punta dels dits, en una de las voltes de la Cova d'Altamira, la estampada o acolorida en roig sobre una paret de la Cova del Castillo a Puente Viesgo o en la Gruta de Gargas del Pirineu occità, el traç, fet amb el dit, d'un cavall, acribillat de forats, en la Gruta de Montespan a l'Alt Garona, juntament amb els gravats fets en còdols, ossos i els bastons de comandament tallats en marfil, etc. són manifestacions precursores o incipients de l'art els inicis del qual es troben en las estatuetes femenines de la fecunditat anomenades Venus prehistòriques.

Home caigut davant d'un bisó
Home caigut davant d'un bisó. Cova de Lascaux, Périgord, França.
L'art parietal franco-cantàbric Gruta de la Grèze
Gruta de la Madeleine
Cova de Lascaux
Cova d'Altamira
Gruta de Trois Frères
Gruta de Combarelles
Gruta de Font-de-Gaume
Gruta de Niaux
La pintura sorgí a partir de l'escultura : els primers gravats fets amb un punxó de les siluetes de bisons en la Gruta de la Grèze, o las siluetes en relleu de las dos Venus de la Gruta de la Madeleine, ambdues en la Dordonya, constitueixen les primeres manifestacions de l'art parietal franco-cantàbric, que va florir àmpliament en las coves i abrics rocosos del Périgord, dels Pirineus occitans o de les muntanyes càntabres, en un fet que constitueix " l'esdeveniment més improbable de l'Història de la Humanitat" (*).

La pintura franco-cantàbrica està restringida als animals, els quals apareixen normalment aïllats. Quan els animals apareixen en grups ho fan sense compondre escenes, ni tampoc es ralacionen entre ells. Les actituds dels animals varien des de la calma de Lascaux a la tensió dinàmica d'Altamira.

El grup de la femella de ren agenollada front al mascle, a la gruta de Font-de Gaume i l'home caigut davant un bisó de Lascaux són, potser, les primeres manifestacions artístiques d'escenes o narracions.

(*) Nota bibilogràfica: Història de la Humanitat, tom 1, pg 167. Diversos autors sota el patrocini de la UNESCO. Tarduïda de l'anglés al castellà. Editorial Planeta. Barcelona 1977.


Pintura mesolítica[modifica | modifica el codi]

En temps epipaleolítics omesolítics, al llevant de la península Ibèrica es desenvolupà una tradició artística completament diferent, ubicada a l'aire lliure en balmes i aixoplucs, molt allunyada del naturalisme de l'art ibèric-francès, és l'art llevantí, el més singular dels arts prehistòrics europeus. És una expressió creencial basada en la figuració i que podria qualificar-se, des del punt de vista plàstic, com d'un veritable art expressionista. Els seus elements iconogràfics són :els animals i, la seva gran aportació a la Història de l'Art Occidental, la figura humana, tant la masculina com la femenina. És pictòric, monocrom i pintura plana. Una altra tradició cultural, res a veure amb l'anterior, és la pintura rupestre del nord d'Africa, amb una important presència de representacions d'animals al costat de les escenes i figures. A Escandinàvia l'art decoratiu del mesolític, bàsicament de dibuixos geomètrics, va evolucionar vers temes naturalistes, els seus llocs principals es troben a l'entorn del Bàltic i de l'Àrtic, a Suècia, Finlàndia i la Carèlia rusa.

Petit portal de la pintura al Mesolític
Imatges Etapa o estil:
Resum i característiques.
Conjunts o llocs destacats.
Dansa de Cogul
Dansa de Cogul. Roca dels Moros, Cogul, província de Lleida, Catalunya, Espanya.
L'art rupestre llevantí Coves de Cogul
Cova Vella d'Alpera
Barranc de la Valltorta
Cova de la Aranya
Les pintures rupestres llevantines es distingeixen de las representacions màgiques d'animals pròpies de l'art parietal franco-cantàbric pels seus temes referits a l'activitat humana, la vida quotidiana, la caça, la guerra, etc. amb un estil que tendeix a l'estilització la qual cosa les fa semblants a les pintures de l'art rupestre africà.

A la Roca dels Moros anomenada també "Coves de Cogul" a la (província de Lleida), l'escena de la dansa d'un grup de dones en torn d'un home nu, pintada en roig i negre, és una de les manifestacions que més ha cridat l'atenció dels estudiosos, pel contingut propi de l'escena representada.

A la Cova Vella d'Alpera a la província d'Albacete es dóna un estil propi de pintura esquemàtica que és la referència o el tipus principal de l'art llevantí. En aquesta cova H.Breuil distingí fins a tretze períodes culturals.

El Barranc de la Valltorta i els seus voltants, a la (província de Castelló) amb dibuixos d'arquers i homes corrent és altre dels jaciments destacats.

Tot el conjunt de l'art rupestre llevantí està declarat Patrimoni de la Humanitat

Escena de caça pintada pels khoisan al sud d'Àfrica.
L'art rupestre africà Llocs :
L'art parietal àrtic Llocs :
La pintura paleolítica i neolítica a Asia Llocs :


Pintura neolítica[modifica | modifica el codi]

Entre els anys 10000 a.C i 2000 a.C. té lloc l'anomenada Revolució Neolítica i la pintura pren el camí d'una nova expressió simbòlica lligada als canvis econòmics i socials que comporten la introducció i posterior expansió de l'agricultura primitiva.

La Pintura al Neolític
Imatges Etapa o estil:
Resum i característiques.
Conjunts o llocs destacats.
La ceràmica pintada neolítica Llocs:
La pintura neolítica a Egipte i Mesopotàmia Llocs: Cova de les Bèsties
La pintura dels pobles primitius actuals Llocs:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Quina era la funció de l'art rupestre». Sàpiens [Barcelona], núm. 122, novembre 2012, p.6. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL NAVARRO (2007): L'Art Rupestre del Cogul. Primeres Imatges Humanes a Catalunya, Pagès Editors, Lleida. ISBN 978-84-9779-593-7
  • Alexandre GRIMAL i Anna ALONSO (2007): "Catálogo de Cataluña, Cuenca, Albacete, Guadalajara y Andalucía", Catàlogo del Arte Rupestre Prehistórico de la Península Ibérica i de la España Insular. Arte Levantino, Real Academia de Cultura Valenciana, Serie Arqueológica, nº 22, Valencia, I-II Vols, pp. 113–252 (Vol I), pp. 41–85 (Vol II).ISBN 978-84-96068-84-1.
  • Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL (2003): L'art rupestre prehistòric a la comarca de les Garrigues", III Trobada d'Estudiosos de la Comarca de les Garrigues, Ajuntament de Cervià de les Garrigues (Lleida), pp. 17–25.068-84-1.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]