Generació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu Generació (desambiguació).

Una generació és un grup de persones en edats similars i altres característiques comunes.

Significats[modifica | modifica el codi]

El sentit més bàsic de la paraula generació és el d'engendrar nous individus, els quals viuen en una mateix espai de temps. Tota la descendència d'una persona, o parella o grup, rep el nom de generació.[1] Aquests nous individus estan en un mateix nivell en l'arbre geneològic de la família. Per exemple: els germans formen part d'una mateixa generació.

Per extensió, socialment la paraula generació també acaba significant un grup de població, determinat per uns marges d'edat comuns i que han viscut un circumstàncies socials, culturals, polítiques i econòmiques comunes en uns moments molt similars. Aquest conjunt de població posseeix uns elements psicològics col·lectius que li fan adoptar conductes determinades, o diferenciadores de les altres generacions o bé oposades.[2]

Una generació pot comparteix en gran mesura gustos, costums i una cultura similar. Durant el segle XX s'ha intentat dividir l'evolució sociològica en generacions, com la perduda o la del baby-boom. Aquest concepte pot variar segons la zona, així, per exemple, les generacions franceses no coincideixen exactament amb les espanyoles per diferents esdeveniments històrics que van marcar cada territori.

Mètode de les generacions[modifica | modifica el codi]

En les disciplines de la literatura, l'art i la història sovint s'ha utilitzat el concepte de generació, sumat a una data, per tal de classificar un grup d'individus més o menys de la mateixa edat i relacionats entre si els quals tenen algunes característiques comunes que els donen una identitat com a grup.[3] Aquest mètode per donar nom a un col·lectiu s'anomena mètode de les generacions.

El primer que va intentar descriure i sistematitzar aquesta pràctica de classificació fou Julius Petersen quan el 1930 va escriure l'article Die literarischen Generationen (Les generacions literàries) dins de l'obra col·lectiva Philosophie der Literaturwissenschaft (Filosofia de la ciència literària) editada per E. Ermatinger.[4] En aquest article Petersen citava vuit requisits generals per poder identificar una generació:[5]

  1. Coincidència dels naixements del grup en unes dates pròximes.
  2. Una formació intel·lectual similar.
  3. L'existència de relacions personals entre el grup.
  4. Una participació en actes col·lectius.
  5. L'existència d'un fort esdeveniment generacional que els hagi marcat d'alguna manera i els aglutini.
  6. Que hi hagi un guia o líder del grup.
  7. L'ús d'un llenguatge generacional propi.
  8. I un cert rebuig vers la generació anterior a la seva pel seu anquilosament.

L'article tingué un impacte important entre els prohoms de la cultura catalana dels anys trenta del segle XX.

L'ús del mètode de les generacions ha de ser sempre flexible i general. Els errors més comuns són els de prejutjar pensaments o conductes en un individu pel fet de pertànyer o haver estat classificat en una generació determinada i el de considerar que les generacions són cícliques:

« Les generacions existeixen, tant se val si són literàries com polítiques o d'una altra mena. I el debatut mètode històric de les generacions pot ésser, amb mesura, un instrument viable per a definir i explorar l' abast i la significació de qualsevol generació. Això no obstant, fóra errat i contraproduent de servir-se del mètode d’una manera rígida i tinguda per infal·lible. [sic] D'altra banda, em penso que ja no són gaires els qui gosen objectar seriosament el valor del mètode, almenys com a hipòtesi de treball, brillant, útil i sovint esclaridora. Cal evitar sobretot la "temptació cíclica": la idea d'uns intervals regulars i automàtics dins els quals s'escauen les generacions. Articular una generació amb l'anterior o amb la següent; adscriure en runa o en l'altra aquelles figures que tant poden ésser els epígons de runa com els iniciadors de l'altra; situar en el lloc que els pertoca els qui han arribat, tocatardans, al clos de la literatura... aquests són els interrogants problemàtics que exigeixen una cautela amatent a l'hora de fixar els límits, els noms, la intenció i el gruix d'una generació. I la teoria serà en general més brillant que el resultat o potser algú ens refutarà la proposició que ens semblava més segura del sil·logisme generacional. Una dosi racional d'humilitat intel·lectual i de relativisme mai no vindrà doncs d'escreix quan ens llancem en alguna aventura armats amb aquesta atractiva hipòtesi de treball que és el mètode de les generacions. »
Albert Manent, a "Esquema i balanç d'una generació literària: la de 1951"[6]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Generació». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Generació». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Generació». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. TERRICABRAS, Josep Maria : Diccionario de Filosofía. E-J; ed Ariel Referencia; Barcelona; gener 2004 reimprès; p. 1449 (entrada "Generación"). Podeu consultar la pàgina d'aquest llibre aquí (castellà).
  5. AYUSO DE VICENTE, Maria Victoria; GARCÍA GALLARÍN, Consuelo; SOLANO SANTOS, Sagrario : Diccionario AKAL de términos literarios; ed. Akal; Madrid; 1997; p. 165 (entrada "Generación"). Podeu consultar la pàgina d'aquest llibre aquí (castellà).
  6. Albert MANENT : "Esquema i balanç d'una generació literària: la de 1951" dins de Literatura catalana en debat, Barcelona, 1973. Podeu consultar aquest text aquí.