Cova

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cova Acsibi, Argentina
Tub de lava al Parc Nacional d'Idaho-USA

Una cova o caverna és una cavitat natural del terreny, apta per servir d'empar a animals i a éssers humans, i que pot ser condicionada com a habitatge. Durant la prehistòria les persones vivien en coves de manera temporal o permanent. Igualment fugitius i eremites han usat les coves com a refugi al llarg de la història, atès el seu aïllament dels nuclis urbans.

Si bé en una cova predomina el component horitzontal, un avenc és una cavitat on predomina el component vertical. Una cavitat més aviat petita, on penetra la llum natural, es diu balma.

L'espeleologia és la ciència que estudia les coves. També rep aquest nom l'exploració de les coves i els avencs, ja sigui amb finalitat científica o esportiva.

Formació i tipus de coves[modifica | modifica el codi]

Les coves són formades per processos geològics. Involucra una combinació de processos químics, forces tectòniques i influències atmosfèriques.

Depenent del moment en què es van crear les coves en relació amb la formació de la roca que la componen, es poden dividir en:

Coves primàries[modifica | modifica el codi]

Algunes coves són formades alhora que la roca circumdant. Aquestes reben el nom de coves primàries o coves singenètiques, segons la classificació de J. Montoriol-Pous.

Un tub de lava o tub volcànic es forma durant l'activitat volcànica alhora que la roca que hi encaixa (caràcter singenètic) per desplaçaments de lava fluida entre lava ja consolidada (caràcter reogenètic) i són les més comunes d'aquestes coves primàries. La lava expulsada per un volcà flueix cap a baix i quan la superfície es refreda, s'endureix, actuant com a aïllant tèrmic sota el qual la lava continua fluint fins que l'erupció acaba i deixa un buit buit a l'interior del tub.

El tub de lava més important es troba a Hawaii. La cova Kazumura, ubicada a prop de la ciutat costanera d'Hilo, és el tub més llarg i profund del món, i a més és la vuitena cova més llarga dels Estats Units.

Coves secundàries[modifica | modifica el codi]

Les coves secundàries o epigenètiques són formades dins de les roques després que elles mateixes s'han format, per processos en els quals la roca caixa es descompon (meteorització) i es perd material per mitjà de l'erosió i, exemple més corrent, per karstificació (fenomen de dissolució de la roca).

  • Les coves marines són molt comunes al llarg de les costes del món, però estan restringides a aquelles zones on l'onatge desgasta les roques de les costes i són generalment més petites.
  • Les coves de gel es produeixen sota d'una glacera en fondre's. També poden formar-se per un corrent molt petit en el gel que tendeix a tancar les coves novament.
  • Les coves kàrstiques es formen en massisos calcaris per dissolució de la roca que hi encaixa. L'aigua fitrada per les fractures es troba carregada de CO2 i el pH àcid que adquireix (H2CO3) va dissolent la roca lentament, en un procés que pot durar milions d'anys. El major sistema de coves conegut d'aquest tipus és Mammoth Cave, en USA, amb més de 590 km de galeries interconnectades. A Espanya, el Sistema Ojo-Guareña (Burgos) assoleix els 110 km de desenvolupament. El més profund dels avencs kàrstics coneguts és Krubera-Voronya, a Abkhazia, amb -2160 m.
  • Les coves silícies es generen en conjunts rocosos compostos per quarsites o gresos, la seva gènesi és semblant al de les coves kàrstiques, però el procés és molt més lent, pel fet de ser el sílice (SiO2) més difícil de dissoldre que el carbonat de calci (CaCO3). Aquest procés de meteorització pot involucrar inicialment bacteris que disgreguen la matriu i el ciment de la roca, o processos de mecànica de roques inherents al massís. Posteriorment aquests petits espais i conductes per efecte de l'aigua i del clastisisme es fan més grans fins que generen un sistema cavernari. La cova més gran del món en sílice és a Veneçuela, la Cova Roraima Sur, amb més d'11 quilòmetres de desenvolupament horitzontal.

Avencs[modifica | modifica el codi]

Quan una cavitat natural és vertical o molt inclinada rep el nom d'"avenc". Els avencs són característics dels terrenys calcaris.

Un avenc pot estar format per un o diversos pous enllaçats entre ells. La majoria d'avencs són producte d'infiltracions que han dut a la dissolució i eixamplament d'una fissura. N'hi ha que absorbeixen un curs d'aigua, com ara els engolidors.

Balma[modifica | modifica el codi]

Article principal: Abric rocós

Una abric rocós o balma (sovint també anomenada bauma pel fenomen fonètic de vocalització de la l en u) és una cavitat no gaire profunda en un cingle o vessant rocallós d'una muntanya en la qual penetra la claror. Les baumes tot sovint són de forma allargada horitzontal. De vegades són condicionades com a habitacle d'éssers humans, o com a refugi d'animals.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cova Modifica l'enllaç a Wikidata