Homo heidelbergensis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Homo heidelbergensis
Plistocè
Crani d'H. heidelbergensis trobat a Atapuerca
Crani d'H. heidelbergensis trobat a Atapuerca

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Primates
Família: Hominidae
Gènere: Homo
Espècie: H. heidelbergensis
Nom binomial
Homo heidelbergensis
Schoetensack, 1908

Homo heidelbergensis és una espècie extingida del gènere Homo que va viure entre fa 500.000 i 300.000 anys.[1] (Ionià, mitjans del Plistocè). Eren individus alts, d'1,80 metres, i molt forts, el seu crani mesurava 1350 cm³, molt aplanats en relació amb l'home actual, amb mandíbules sortints i una gran obertura nasal. Pren el seu nom del fet que les primeres troballes foren fetes a Mauer, prop de la ciutat de Heidelberg (Alemanya). L'espècimen tipus és la mandíbula de Mauer, que es trobà l'any 1907. La seva distribució és europea, igual que Homo antecessor, on s'han trobat més fòssils és al Jaciment arqueològic d'Atapuerca. També s'han trobat fòssils al Marroc, a Zàmbia (Kabwe) i a Etiòpia (Vall de l'Awash). En termes mitjans presenten una alçada de 1,80 m, un pes de fins a 100 kg i una capacitat cranial de 1.350 cm³.

Alguns autors utilitzen el terme Homo rhodesiensis (home de Rhodèsia) per designar les restes fòssils africanes semblants al Heidelbergensis. La idea és que Homo antecessor s'hauria dividit en dues poblacions, una europea que va originar el Heidelbergensis (espècie mare del neandertal) i una altra africana, que va originar el rhodesiensis, que seria l'espècie mare de Homo sapiens idaltu (l'home modern antic), de la qual deriva alhora Homo sapiens sapiens, l'home modern actual.[2]

A la Sima de los Huesos a la Serra d'Atapuerca (Castella i Lleó), s'han trobat cinc mil fòssils d'una trentena individus, que daten de fa 400 000 anys.[3] Aquestes restes estan molt ben conservades; en destaca el crani número 5 (conegut popularment com a "Miguelón") que està complet,[4] i del que recentment s'han fet estudis[5] que mostren que tenia lateralitat al cervell (era dretà) i una pelvis molt ben conservada d'un individu conegut popularment com a "Elvis".[6]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Burger, Lee. «Our Story: Human Ancestor Fossils». The Naked Scientists, November 2007.
  2. Coll, Maria. «i L'home va parlar». Sàpiens [Barcelona], núm. 89 data = març 2010, p. 54-58. ISSN: 1695-2014.
  3. Bischoff, James L.; Donald D. Shamp, Arantza Aramburu, Juan Luis Arsuaga, Eudald Carbonell y J. M. Bermúdez de Castro (2003). «The Sima de los Huesos Hominids Date to Beyond U/Th Equilibrium (>350 kyr) and Perhaps to 400–500 kyr: New Radiometric Dates». Journal of Archaeological Science, 30 (3): 275-280.
  4. Arsuaga, Juan L.; Martínez, I; Gracia, A; Carretero, JM; Carbonell, E (1993) «Three new human skulls from the Sima de los Huesos Middle Pleistocene site in Sierra de Atapuerca, Spain». Nature, 362: 534-537.
  5. Durán, Mayte 2010. Atapuerca: Los orígenes (II); Revista de Humanidades Sarasuati, 11 de juliol de 2010.
  6. Arsuaga, Juan L.; Lorenzo, CL; Carretero, JM; Gracia, A; Martínez, I; García, N; Bermúdez de Castro, JM; Carbonell, E (1999) «A complete human pelvis from the Middle Pleistocene of Spain». Nature, 399: 255-258.
  7. Magriñà, Anna-Priscila. Guia xafardera de Catalunya : 69 històries per a ments inquietes. 1ª ed.. Barcelona: Angle, 2012, p. 27-30. ISBN 9788415695042.