Homo rhodesiensis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Homo rhodesiensis
Plistocè
Crani d'H. rhodesiensis
Crani d'H. rhodesiensis

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Primates
Família: Hominidae
Tribu: Hominini
Gènere: Homo
Espècie: H. rhodesiensis
Nom binomial
Homo rhodesiensis
Woodward, 1921

L'Homo rhodesiensis fou descrit per primer cop per Sir Arthur Smith Woodward el 1921. L'espècimen tipus és un crani trobat a Kabwe, Zàmbia, conegut com a crani de Kabwe o Broken Hill 1. La seva antiguitat és de 300.000 a 125.000 anys.

Més endavant fou reassignat a l'espècie Homo heidelbergensis. Autors com Jean-Jacques Hublin i altres prefreixen reservar el terme heidelbergensis pels preneandertals i recuperar la denominació rhodesiensis pels espècimens com els de Kabwe, Salé (Marroc), Eyasi (Tanzània) o Hopefield (Elandsfontein, Sud-àfrica).

Anatòmicament, Kabwe presenta característiques intermèdies entre Homo erectus/ergaster i home modern.

Caràcters similars amb Homo sapiens:

  • capacitat cranial elevada (1.280 cm³)
  • en vista posterior, el contorn del crani és pentagonal i les parets laterals força verticals
  • bosses parietals sortints
  • absència de carena sagital parietal
  • meat auditiu extern més baix que la cavitat glenoïdal
  • alçada de les escates temporals i occipital
  • occipital basculat cap al darrere, menys angulós que en Homo erectus

Caràcters similars amb Homo erectus:

  • presència d'un bombament bregmàtic
  • torus supraorbital enorme
  • presència de torus occipital transvers
  • inserció marcada dels músculs de la nuca
  • occipital més o menys angulós
  • absència de bosses frontals
  • front fugisser
  • cara alta i sortint
  • arc frontal sagital predominant.

Per a autors com ara Tim White, Homo rhodesiensis és l'avantpassat africà que donà lloc a la "gent de Herto", fòssils d'uns 160.000 anys trobats prop d'Herto (Etiòpia), a la depressió d'Afar. Aquestes restes són molt similars a l'home modern, amb petites diferències, raó per la qual els va assignar a la nova subespècie Homo sapiens idaltu. La gent d'Herto serien els antecessors directes, encara vivint a l'Àfrica, de l'home actual Homo sapiens sapiens.