Home de Pequín

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Home de Pekín
Plistocè
Sinanthropus pekinensis de 1929
Sinanthropus pekinensis de 1929

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Primates
Família: Hominidae
Gènere: Homo
Espècie: H. erectus
Subespècie: H. e. pekinensis
Nom trinomial
Homo erectus pekinensis
(Black, 1927)
Sinònims

Sinanthropus pekinensis

Home de Pequín (xinès: 北京人, pinyin: Běijīngrén) és el nom pel qual es coneix a la subespècie Homo erectus pekinensis o Sinanthropus pekinensis, a causa del fet que les seves restes fòssils es van descobrir el sud-oest de Pequín (Xina), en una cova de la localitat de Zhoukoudian (周口店, Zhōukǒudiàn). Les restes foren trobades entre 1921 i 1937 i daten de fa entre 250 000 i 500 000 anys. És especialment popular perquè en el moment del seu descobriment fou considerada la primera baula perduda que justificava la teoria de l'evolució.

El jaciment de Zhoukoudian fou catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de l'any 1987.

El descobriment[modifica | modifica el codi]

En el descobriment de l'Home de Pequín van intervenir dos factors: la faula i l'atzar. Els habitants de la zona venien als estrangers tota sort de dents, pretenent que eren dents de drac - aquesta és la faula - i l'atzar es va presentar quan una d'aquestes dents va anar a donar a les mans d'un científic suec, qui, en estudiar-ho, ho reconegué com a pertanyent a un mamífer extint.

Es va investigar l'origen d'aquesta dent i es va establir que provenia d'una cova de Pequín. Les investigacions van començar el 1921. D'acord amb el relat posterior del paleontòleg austríac Otto Zdansky, que treballava pel geòleg suec Johan Gunnar Anderson, un habitant de la zona portà als arqueòlegs fins al que avui en dia es coneix com el Turó de l'Os del Drac, un lloc ple d'ossos fossilitzats.

El paleontòleg va començar les feines d'excavació immediatament i trobà el que semblava ser un queixal, molar humà fossilitzat. El 1923 va retornar al mateix indret i els materials extrets en les dues excavacions foren enviats a la Universitat d'Uppsala a Suècia per la seva anàlisi. El 1926 Andersson anunciava la descoberta de dos molars humans trobats en aquest material i Zdansky publicava els seus descobriments.

El 1927, l'anatomista canadenc Davidson Black que treballava a la Facultat de Medecina de Pequín, va analitzar les troballes i posteriorment, publicaria els seus descobriment a la revista Nature. Els primers espècimens d'Homo erectus havien estat trobats a Java el 1891 per Eugène Dubois. L'home de Java fou inicialment batejat com a Pithecanthropus erectus però més tard fou transferit al gènere Homo.

La Fundació Rockefeller va accedir a patrocinar els treballs a Zhoukoudian. Cap al 1929, els arqueòlegs xinesos Yang Zhongjian i Pei Wenzhong, i posteriorment Jia Lanpo, es feren càrrec de l'excavació. Durant els següents set anys van desenterrar fòssils de més de quaranta espècimens d'adults, joves i nens, incloent sis voltes cranianes gairebé completes. Es creu que el lloc era un lloc d'enterrament. El paleontòleg Pierre Teilhard de Chardin i l'antropòleg Franz Weidenreich també van participar en els descobriment

La desaparició dels ossos[modifica | modifica el codi]

Les excavacions acabaren el juliol de 1937, quan els japonesos van ocupar Pequín durant la Segona Guerra Sinojaponesa. Els fòssils foren posats fora de perill al Laboratori del Cenozoic de la Facultat de Medecina. El novembre de 1941, el secretari Hu Chengzi els envià als Estats Units per protegir-los de la imminent invasió japonesa. Tanmateix, al camí fins a la ciutat portuària de Qinghuangdao, van desaparèixer, suposadament a les mans d'un grup de marinis que els japonesos havien capturat el començament de la guerra amb els Estats Units.

Es va intentar trobar els ossos però sense resultat. El 1972, el financer nord-americà Christopher Janus va prometre una recompensa de cinc mil dòlars a canvi dels cranis perduts; una dona va contactar amb ell demanant 500.000 dòlars, però no se'n va tornar a saber més d'ella. Janus fou posteriorment acusat de desfalc. El juliol de 2005, coincidint amb el seixantè aniversari del final de la Segona Guerra Mundial, el govern xinès va establir una comissió encarregada de trobar els fòssils. Existeixen diverses conjectures sobre què va ocórrer realment amb els ossos, incloent la teoria que es van enfonsar al vaixell japonès Awa Maru.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Home de Pequín Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 39° 43′ 59″ N, 115° 55′ 01″ E / 39.733°N,115.917°E / 39.733; 115.917