Llança

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Pel municipi, vegeu Llançà

Llances
Batalla cos a cos amb llances. Gravat de Hans Holbein el Jove (Museu Albertina, Viena).

La llança és una arma composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat un relló (fulla esmolada o punxeguda).[1] Va ser una de les primeres armes de l'home prehistòric, i ha acompanyat els guerrers al llarg de tota la història de la humanitat.

Els grans guerrers i militars deien que era "l'arma reina de les batalles", per sobre de les altres, arran del seu baix cost de fabricació, la facilitat d'ús a peu o a cavall, la seva llargada (fins i tot es podia llançar) i la potència de punxada i cop, gràcies al llarg braç. S'usava també en els torneigs o les justes medievals.

Alguns tipus de llança són;

  • Ascona - dard o espècie de llança curta que es llençava per ferir a distància. Prové de la paraula èuscara "azkon" (sageta).[2]
  • Atzagaia, arma llancívola, més lleugera i curta que la llança,[3] usada als temps medievals, també s'usa en arqueologia per a designar l'arma prehistòrica d'aquestes característiques, o només l'extrem agusat d'aquesta.[4] En el sentit de llança prehistòrica o arma més curta que la llança, seria l'equivalent de la paraula anglesa "spear", l'alemanya, "Speer", etc. La paraula prové del s. XIII, de l'amazigh az-zagâya.[5]
  • Javelina - dard llarg i prim. En temps moderns s'usa per a fer esport.
  • Dard - una llança més curta i lleugera, arma llancívola típica dels Almogàvers, per exemple. Aquesta paraula també té l'accepció de sageta.

En la iconografia és l'atribut de Sant Longí, Sant Jordi i Odín.


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llança Modifica l'enllaç a Wikidata