Ramon Llull
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre el filòsof i escriptor. Vegeu altres significats a «Ramon Llull (desambiguació)». |
| beat Ramon Llull | |
|---|---|
 |
|
| doctor de l'Esglesia, Doctor Illuminatus, Doctor Inspiratus | |
| Naixement | 1232, Ciutat de Mallorca |
| Mort | 1315/1316, Ciutat de Mallorca |
| Enterrament | convent de Sant Francesc de Palma (Ciutat de Mallorca) |
| Beatificació | 25 de febrer de 1750 per Benet XIV (confirmació del culte)); 1847, per Pius IX |
| Santuaris principals | Sant Francesc de Palma |
| Festivitat | 30 de juny |
| Fets destacables | primer gran autor en català, filòsof |
| Orde | franciscans |
| Iconografia | hàbit franciscà |
| Patronatge | enginyeria informàtica (a Catalunya) |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232/1233 - 1315/1316), també conegut com Raimundo Lulio en castellà, Raimundus o Raymundus Lullus en llatí i Raymond Lully en la tradició anglosaxona, va ser un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg i missioner mallorquí del segle XIII. És considerat un dels creadors del català literari i un dels primers a fer servir una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, científics i tècnics, a més de textos novel·lístics.[cal citació] També va escriure en llatí, àrab i occità.
Laic pròxim als franciscans (podria haver format part de l'ordre tercer dels framenors), va ser declarat beat, festivitat que es commemora el 29 de març.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Conegut al seu temps amb els sobrenoms d'Arabicus Christianus (àrab cristià), Doctor Inspiratus (Doctor Inspirat) o Doctor Illuminatus (Doctor Il·luminat), Llull és una de les figures més fascinants i avançades dels camps espiritual, teològic i literari de l'edat mitjana. En alguns dels seus treballs va proposar diversos mètodes d'elecció que van ser redescoberts al segle XVIII per Nicolas de Condorcet.
Va ser escriptor, cabalista, divulgador científic, missioner, teòleg, monjo franciscà, alquimista i molt més, i va deixar una obra ingent, variada i de molt alta qualitat escrita en occità, català, àrab i llatí.
 Llull, a l'esquerra, il·lustració de l'Electorium parvum seu breviculum, 1321 (Badische Landesbibliothek, Cod. St. Peter perg 92) |
 Gravat amb Ramon Llull (S. XVIII) |
 Sepulcre al convent de Sant Francesc de Mallorca |
 Estàtua de Ramon Llull al vestíbul de la Universitat de Barcelona |
[edita] Del naixement a la «conversió a la penitència»
Llull va néixer a Palma, a Mallorca, poc després que Jaume I conquerís l'illa. No se sap la data exacta del seu naixement, però devia ser entre el final del 1232 i el començament del 1233. Era fill de Ramon Amat Llull i Isabel d'Erill, una família acomodada probablement de la noblesa catalana.[1][2] No se sap gaire més sobre la seva joventut, tret que el 1257 es va casar amb la jove Blanca Picany, que li va donar dos fills: Domènec i Magdalena.
Abans de casar-se, el jove Llull va ingressar a la cort del rei Jaume en qualitat de patge. Els nobles aviat van ser conscients de la brillant intel·ligència del noi i el van convertir en preceptor de l'infant Jaume, fill de Jaume I.
El seu ascens a la cort va ser meteòric: va ser successivament senescal i majordom de palau del futur Jaume II.
Durant els seus anys a la cort, Llull va portar una vida mundana, llicenciosa i alegre. Gaudint de tota mena de luxes amb una gran ostentació, va tindre relacions amoroses amb diverses donzelles, i fins i tot adulteris declarats. Sovint s'ha exagerat aquesta faceta de Llull per, en comparació, exaltar la seva posterior conversió mística, però la veritat és que no era ni més ni menys donat als excessos hedonístics que la resta de cortesans del seu temps.
Durant aquest període l'obra de Llull es redueix a cançons d'amor picaresques i divertides, en occità, aptes per ser cantades pels trobadors. D'aquestes peces no se n'ha conservat cap, però va aprofitar les tècniques retòriques i prosòdiques de la poesia en la seva producció posterior.[3]
Cap al 1263 experimentà un canvi radical en la seva vida arran d'una sèrie de cinc visions de Crist crucificat. La profunda impressió que li va causar aquesta visió extàtica el va portar a vendre's les propietats i el patrimoni per avançar l'herència a la seva dona i els seus fills, a qui va abandonar perquè havia sentit la crida de Déu per dedicar-se a la predicació.
La seva etapa de formació teològica i moral va durar fins al 1275. Durant aquests anys Llull va tenir la convicció de què el Senyor li demanava que anés a les terres musulmanes a estendre la doctrina cristiana. Va aprendre àrab gràcies a un captiu sarraí que també li va ensenyar la lògica d'Al-Gazzali. Quan va compartir amb el captiu les seves intencions d'evangelitzar els habitants de les seves terres sarraïnes, aquest es va suïcidar.
Més endavant Llull es va retirar a una cova al puig de Randa (Mallorca) on es va entregar a la meditació i la contemplació, i finalment va entrar (encara com a laic) al monestir de la Real, de l'orde cistercenc, on els monjos li van ensenyar llatí, gramàtica i filosofia, tant islàmica com catòlica.
[edita] Tasca missionera i altres
El 1274 l'infant Jaume (que regnaria com a Jaume II de Mallorca), antic alumne de Llull, el va cridar al seu castell de Montpeller, on gràcies al mecenatge del príncep va poder escriure la seva Ars demostrativa, obra que li va valer ser recompensat amb uns diners que Llull va invertir immediatament en la construcció del monestir de Miramar a la seva illa natal. L'objectiu d'aquest monestir era formar missioners per cristianitzar els àrabs ensenyant-los l'àrab, les tècniques missioneres, mètodes per desautoritzar la filosofia islàmica, etcètera.
La combinació (exclusivament lul·liana) d'estudis lingüístics i teològics perquè els missioners poguessin evangelitzar fidels d'altres religions i idiomes va agradar molt al papa Joan XXI, que va felicitar Llull públicament el 1276.
El Papa que el va succeir, Nicolau IV, va escoltar les exigències de Llull per convocar una nova croada contra territoris dominats pels musulmans, però el pontífex s'hi va mostrar reticent. Llull va decidir, doncs, emprendre la seva pròpia croada personal, que el portaria a Europa (Alemanya, França i Itàlia), Xipre, Terra Santa, l'Àsia Menor i el Magrib. Li interessava molt convertir els musulmans i els jueus d'aquestes regions, i per això no dubtava a predicar a les portes de les mesquites i sinagogues, cosa que no sempre era ben rebuda pels fidels d'aquests temples.
Durant aquests viatges va escriure un gran nombre d'obres, destinades principalment a assenyalar els errors dels filòsofs i teòlegs de les altres religions. També va intentar fundar nous monestirs catòlics a les zones que visitava.
L'any 1286 Ramon Llull va rebre el títol de professor universitari (magister) de la Universitat de París. Un any després va anar a Roma per sotmetre al pontífex i els dignataris de l'Església els seus projectes de reforma de l'Església, però, una vegada més, ningú no el va escoltar, perquè va demanar finançament per a la croada que volia fer per convertir tots els infidels de Terra Santa.
Veient que els seus precs no obtenien la resposta que esperava, el 1295 va ingressar a l'orde franciscà, potser pensant que un monjo podria convèncer millor els prelats que un simple laic. El van acceptar a l'Orde Tercer dels franciscans, una de les tres branques fundades originalment per sant Francesc d'Assís, anomenada Germans i Germanes de la Penitència.
El 1299, el seu antic deixeble i ara rei de Mallorca Jaume II l'autoritza a predicar a les mesquites i sinagogues del seu regne. Serà la primera vegada que Llull podrà travessar el llindar d'aquests temples per expressar les seves idees.
El 1307, Ramon Llull va anar al nord d'Àfrica per continuar predicant, però, enfrontat a un grup de musulmans, va estar a punt d'acabar lapidat. Després d'aquest episodi es va dirigir a la ciutat italiana de Pisa, però el vaixell que el duia es va enfonsar; Llull va ser un dels pocs supervivents del naufragi, i va aconseguir arribar a la costa italiana després d'una dura lluita contra la tempesta.
Entre l'octubre del 1311 i el maig del 1312, Llull va participar en les tres sessions solemnes del concili de Viena, celebrat a instàncies de Felip IV de França, dit el Bell. El concili, presidit pel papa Climent V, havia de decidir si condemnava l'actuació del Papa anterior, Bonifaci VIII, mort set anys enrere; si era adient emprendre una nova croada; si s'havien de dur a terme certes reformes a l'Església catòlica, i si s'havien de lliurar els templers, de blasfèmia i heretgia, al braç seglar perquè els executessin a la foguera.
De manera sorprenent, Llull va donar suport a la supressió dels templers, potser en un exercici de realisme per rebre el suport francès per crear col·legis per ensenyar als missioners l'hebreu, l'àrab i les llengües orientals —proposta que es va acceptar—, tot i que Llull no va aconseguir que s'acceptés organitzar una nova croada.[4]
Acabat el concili, Llull va viatjar a Tunísia per continuar fent de missioner. És en aquest trajecte que va escriure el Liber de Deo et de mundo («Llibre sobre Déu i el món») i el Liber de maiore fine intellectus amoris et honoris («Llibre sobre la finalitat màxima de la intel·ligència: l'amor i l'honor»). Tots dos llibres, les seves últimes obres, estan datats el desembre del 1315. Llull va morir el 1315 o el 1316, quan tornava de Tunísia cap a Mallorca. Alguns cronistes diuen que va ser linxat per una turba de musulmans. Està enterrat a l'església del convent de Sant Francesc, a Palma.
[edita] El pensament lul·lià i la seva concepció artística
Seguidor, com a bon franciscà, del pensament de Roger Bacon i sant Bonaventura, Llull va introduir una gran innovació en incloure el pensament moral cavalleresc en la filosofia i la teologia del seu temps. Per això Llull es va embarcar en una croada a favor del pensament místic i cavalleresc i en contra del racionalisme a ultrança representat pel pensador musulmà Averrois.
Tot i ser un missioner cristià, Llull estimava i entenia el pensament àrab i respectava moltíssim els seus avançats sistemes. Així, en el seu primer llibre utilitza la lògica dels científics àrabs, la seva simbologia, la seva àlgebra i els seus raonaments.
Llull escrivia i parlava perfectament en català, llatí i àrab, i feia servir indistintament qualsevol d'aquestes llengües per adreçar-se al seu interlocutor. Si el públic del seu últim llibre era de baixa condició, no dubtava a expressar els conceptes filosòfics més elevats en alegres versos, i sempre va preconitzar la conversió dels infidels per la via de l'afecte i de l'amor, sense cap mena de coerció ni de violència.
[edita] Doctrina filosòfica
Ramon Llull considerava que la seva missió era dedicar-se a l'apologia de la fe cristiana, i volia elaborar un sistema per convertir les proposicions cristianes a unes idees que els sarraïns poguessin entendre, sense perill de confusió.
En l'esquema que plantejava Ramon Llull, la raó és present en tots els homes, encara que siguin jueus o musulmans. D'altra banda, aquesta Raó avala uns principis universals, que no existeixen en la doctrina musulmana o jueva. Aquests principis universals es corresponen amb les veritats de la doctrina cristiana. Si jueus i musulmans entenen aquests principis universals per la raó, no podran oposar-s'hi i hauran de reconèixer que la doctrina cristiana és la veritable.
Una confusió recurrent en tractar aquest aspecte és la idea que Ramon Llull, de fet, volia arribar a una mena d'entesa o de diàleg entre les tres religions. Aquesta afirmació és falsa, ja que de l'estudi de les seves obres se'n desprèn que el seu objectiu és dur l'altre a la fe pròpia, la conversió al cristianisme.
Tanmateix, aquesta conversió s'ha de dur a terme tenint present la condició intel·lectual de l'adversari, per exposar millor el principi universal (o fer creure que la seva religió no en té). Aquesta preocupació pel llenguatge es posa de manifest en els dos llibres de retòrica que escrigué.
Llull donà molta importància al llenguatge i a l'ordre discursiu. Els noms reals i les definicions d'un subjecte allunyen l'enteniment de l'error; els noms relatius permeten la identificació d'uns noms relatius amb els altres. En definitiva, els noms tenen un caràcter psicològic, s'enllacen amb l'enteniment i la voluntat. Llull buscava un llenguatge universal que pogués esdevenir mètode, basat en un càlcul que permetés dirigir les disputes i arribar a assolir la veritat.
És de destacar també l'ús que fa de la figura quaternària (aigua, aire, terra, foc), que pren de la filosofia d'Escot Eriúgena. Els objectius de la figura són: la conversió religiosa, l'explicació de la realitat amb analogies (tal com Déu governa els set planetes, els nobles haurien de dirigir els països), i el manteniment de la memòria.
Des del punt de vista teològic, considera que l'home pot utilitzar l'enteniment. La teologia és en realitat un doble procediment: el d'ajudar l'home en la seva tendència natural vers Déu, i el de possibilitar viure una experiència mística. Tanmateix, reconeix els principis i misteris de la revelació com a postulats metodològics, sense els quals no es podria viure.
[edita] Filosofia i teologia
La filosofia de Llull rep la influència de sant Agustí i dels corrents místics franciscans. No distingeix de manera clara entre filosofia i teologia, i construeix una saviesa cristiana centrada al voltant del seu interès bàsic, l'apologisme; és per això que es pot parlar d'un racionalisme apologètic. Llull coneix Aristòtil a través del filòsof àrab Al-Gazzali, del qual va traduir un compendi de lògica,[5] i n'assimila la doctrina de les proposicions i del sil·logisme, però la seva lògica va més enllà de l'escolàstica formal o de segona intenció i és diferent de la teologia; més aviat és una manera de raonar sobre la veritat divina.
El problema que Llull vol resoldre deriva d'Aristòtil, que distingeix els principis comuns a tota ciència dels principis propis de cadascuna. Per Llull, es tracta de trobar una ciència general els principis de la qual continguin els principis de totes les ciències particulars.
L'Ars generalis (1308), redacció final d'un llibre anterior, l’Ars compendiosa inveniendi veritatem o Ars magna primitiva, del 1274, vol, doncs, ser la ciència suprema de la qual depenen totes les altres; no és pròpiament una lògica sinó una art de recerca. Mentre que per Aristòtil els principis no es basaven en demostracions sinó que derivaven de l'experiència i de la inducció, Llull creu que resol tots els problemes amb una precisió matemàtica: parteix del pressupòsit que tota proposició es pot reduir a termes i que els termes complexos es poden reduir a termes simples o principis. En el supòsit que s'aconsegueixi obtenir tots els termes simples possibles, combinant-los de totes les maneres possibles s'obtindran totes les proposicions certes possibles: neix així l'art combinatòria, també com a tècnica de mnemotècnia, ja que facilita la memorització de les nocions bàsiques. Aquesta idea és a l'arrel dels sucessius desenvolupaments del càlcul computacional i de certs aspectes de la intel·ligència artificial.
La clau, doncs, era descobrir tots els termes simples i trobar la regla que permetés combinar-los. Llull aïlla nou predicats absoluts, que són els nou atributs divins —bonesa, grandesa, eternitat, poder, saviesa, amor, virtut, veritat i glòria—, i nou relacions —diferència-concordança-contrarietat, començament-mitjà-fi, majoritat-igualtat-minoritat—, a les quals ha d'afegir nou qüestions, nou subjectes, nou virtuts i nou vicis.
En el Llibre de l'ascens i descens de l'intel·lecte, Llull prova un nou mètode dialèctic que prescindeixi de les combinacions de termes. Amb un moviment d'ascens, l'intel·lecte arriba als principis primers, i amb el moviment contrari pot conèixer els termes particulars. El conjunt dwe les ciències es combinen entre si formant un arbre on la trama dels conceptes representa la realitat del món i de Déu.
La metafísica lul·liana és teològica, en el sentit que es basa en la Revelació. Vol donar proves de l'existència de Déu segons la doctrina escolàstica: Déu i les nou dignitats divines són la causa de la perfecció existent, de manera que totes les criatures mostren en un cert grau la seva semblança amb Déu; l'univers, segons la tradició agustiniana, és el mirall de la divinitat, «el llibre en el qual s'aprèn a conèixer Déu», un sistema de signes que demostren la realitat divina. Déu és la Idea eterna i les criatures són Idees noves provinents de Déu; són, doncs, «idees divines però finites»: la creació no va ser feta ab aeterno sinó que s'avança amb el pas del temps.
[edita] L'obra alquímica
A Llull se li van atribuir nombroses obres alquímiques, però són totes apòcrifes. Entre les més conegudes hi ha el Liber de secretis naturae seu de quinta essentia (Llibre dels secrets de la natura o de la quinta essència), en el qual el pseudo-Llull sosté que, mentre que Déu només pot fer el bé, l'home pot caure en el mal perquè només disposa del foc per purificar les coses terrenals, però amb l'ajut dels principis essencials i de la fe pot dur a terme transmutacions naturals i arribar al bé. La tria entre el bé i el mal és responsabilitat del lliure albir, que és una conseqüència de la ignorància humana, la qual, però, és fruit de la voluntat divina, i per això també és un bé.
[edita] Obres
Ramon Llull va escriure uns 265 llibres, sense comptar les obres dels pseudo-Ramon Llull, que inclouen matèries tan diverses com la filosofia (Ars magna), la ciència (Arbre de ciència, Tractat d'astronomia), l'educació (Blanquerna, que inclou el Llibre d'Amic e Amat), la mística (Llibre de contemplació), la gramàtica (Retòrica nova), la cavalleria (Llibre de l'orde de cavalleria), les novel·les (Fèlix o Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de les bèsties) o la poesia (el Cant de Ramon, el Desconhort), entre molts altres temes, que ell mateix, en un gest insòlit a l'època, traduïa a l'àrab i al llatí.[6]
[edita] Obres principals
- Llibre d'Amic e Amat (part del Blaquerna). Text al·legòric i místic que desenvolupa la relació entre l'Amic, l'home que contempla, i l'Amat, la part espiritual i transcendent. Tots dos s'uneixen mitjançant l'amor. El text està format per un seguit d'aforismes, un per a cada dia de l'any, tot i que no en conté exactament 365.
- Arbre de filosofia d'amor
- Llibre de les bèsties (part del Fèlix), que critica els costums humans a través d'una faula.
- Llibre dels mil proverbis
- Fèlix, o Llibre de les meravelles. Fèlix, que representa l'ésser humà, viatja per tot el món per admirar la creació divina.
- Blaquerna
- Ars magna 'Gran art', que ensenya un llenguatge formal basat en la combinatòria per poder parlar de tot allò rellevant en filosofia tot superant la barrera de les llengües.
- Ars brevis 'Art breu', una versió abreujada de l'Ars magna.
[edita] El Llibre del gentil i dels tres savis
El Llibre del gentil (1274-1276) és una obra apologètica que vol demostrar l'eficàcia del mètode de Ramon Llull en una discussió sobre la veracitat o falsedat de les tres religions del llibre: judaisme, cristianisme i islam. En aquesta obra, un gentil (és a dir, un pagà) es troba tres savis: un jueu, un cristià i un musulmà. Els representants de les tres religions l'il·lustren sobre l'existència d'un únic Déu, sobre la creació i sobre la resurrecció, i cadascú presenta la seva religió perquè el gentil i el lector escullin la que els sembli veritable. El llibre no indica quina religió tria el gentil.
Al llarg de l'obra crida l'atenció l'exposició sistemàtica dels principis de la llei mosaica i de l'islam, que demostra un coneixement notable dels continguts de les dues religions, fet no gaire corrent a l'època de l'autor. A més, la ficció que envolta la narració està bastant desenvolupada i interacciona d'una manera molt subtil amb les argumentacions dels savis.[7][8][9]
[edita] El Blaquerna
El llibre d'Evast e Blaquerna (sovint conegut com a Blanquerna, per les edicions valencianes del segle XIV),[10] escrit a Montpeller el 1283, és una novel·la idealista que va tenir una enorme influència en la narrativa de l'edat mitjana i en els escriptors posteriors. L'obra descriu amb molta vivacitat la vida medieval. Seguint la seva vocació religiosa, el protagonista prova d'arribar a Déu a través d'un viatge vital que, a desgrat d'ell mateix, el durà a ser monjo, abat, bisbe i Papa. Finalment esdevindrà ermità, per Llull l'estat de màxima perfecció espiritual.[11]
[edita] El Llibre d'amic e amat
La primera secció de la cinquena part del Blaquerna l'ocupa el Llibre d'amic e amat, peça formada per 350 aforismes de temàtica religiosa, amb un fort component poètic, que expressen l'experiència mística que sent l'Amic, pseudònim de l'ànima del cristià, envers l'Amat, que és Déu. Amb un estil molt personal, combina elements que provenen de tradicions molt diverses, com el Càntic dels Càntics, la lírica occitana o el sufisme islàmic, i ha estat, juntament amb l'Ars, l'obra més difosa de Llull, amb nombroses edicions en diverses llengües al llarg de la història aparegudes independentment del Blaquerna. Pel que fa a la temàtica, Llull sempre emparellarà la mística amb la raó, plantejament coherent dins la seva filosofia, però innovador a l'època. Per altra banda, els estudiosos encara no poden explicar com és que en lloc de tenir 366 versets només en té 350, tenint en compte que Llull era molt metòdic en els números i que a l'obra es diu que «començà son libre, lo qual departí en aytants versses con ha dies en l'ayn».[12][13]
[edita] Llibre de l'ascens i descens de l'intel·lecte
Escrit a Montpeller l'any 1304, en llatí, el Llibre de l'ascens i descens de l'intel·lecte (Liber de ascensu et descensu intellectus) desenvolupa el famós mètode «escalar» del pensament lul·lià: hi ha «escales místiques» que determinen les «escales del coneixement», per les quals es pot pujar i baixar com si es tractés d'àmplies escalinates.
Per pujar, s'ha de passar del sensible (el que es percep per mitjà dels sentits, és a dir, el coneixement empíric) a l'intel·ligible, i de l'intel·ligible a l'intel·lectual. Per mitjà d'un altre procés paral·lel i simultani a l'anterior, s'ascendeix del que és particular al general i del general a l'universal.
Els modes escalars de l'intel·lecte s'organitzen de la manera següent:
- Modalitat lògica: conté les escales de la diferència, la concordança i la contrarietat.
- Modalitat situacional: conté les escales del començament, el mitjà i el fi.
- Modalitat quantitativa: conté les escales de la majoritat, la igualtat i la minoritat.
Llull, doncs, estableix nou modalitats escalars que, totes juntes, permeten penetrar d'una manera successiva, gradual i cada vegada més específica en la naturales íntima dels éssers i els fenòmens naturals.
[edita] Vida coetània
La Vida coetània és una obra autobiogràfica dictada per Llull als seus deixebles de la cartoixa de Vauvert, a París, el 1311. L'autor hi relata els detalls de la seva conversió, les seves visions de Crist a la creu i el tomb que aquestes experiències van suposar, que el van portar a abandonar els seus béns i la seva família i a renunciar al luxe i la riquesa per dedicar-se a Déu.
La major part de les dades que coneixem de la biografia de Llull provenen d'aquesta obra, que permet conèixer amb força detall la seva vida fins als trenta anys.
[edita] Llibre de l'orde de cavalleria
En aquesta peça didàctica dels primers anys de la seva producció (va ser escrita entre el 1274 i el 1276), Llull parla de les característiques dels bons cavallers, que han de tenir com a principals objectius desenvolupar l'honor cristià i la noblesa d'esperit, cosa que s'aconsegueix amb una observança estricta de la pietat. A vegades el text és combatiu i agressiu, ja que recomana convertir els fidels amb l'espasa a la mà alhora que se'ls predica la veritat de Crist.
Aquest manual del cavaller cristià va influir en Joanot Martorell a l'hora de redactar Tirant lo Blanc.
[edita] El Fèlix o Llibre de meravelles
El Fèlix o Llibre de meravelles, escrit a París entre el 1287 i el 1289, és una obra doctrinal que combina la narració i el diàleg entre mestre i deixeble. Al llarg dels deu apartats de l'obra, el protagonista, Fèlix, viatja pel món descobrint la distància entre l'ordre diví de la creació i l'actitud que en realitat tenen els homes. Alhora, però, coneix ermitans i filòsofs que el fan entrar en contacte amb totes les branques del saber del segle XIII, des de Déu i l'infern fins a la natura.[14]
[edita] El llibre de les bèsties
El setè apartat d'El llibre de meravelles l'ocupa El llibre de les bèsties. Plantejat com un tractat de zoologia, en realitat, però, és una reflexió sobre la política en forma de faula que explica les maquinacions de Na Renard, la guineu, per exercir el poder a qualsevol preu. El llibre s'ha volgut interpretar com un advertiment al rei de França, Felip el Bell, perquè no es refiés massa de les persones del seu entorn.[15]
[edita] El Liber de fine
PENDENT[16]
[edita] Poesia
- Lo desconhort (1295 o 1305): és un plany en què explica el fracàs de l'empresa que volia acomplir. Hi fa un examen interior per mitjà d'un diàleg que té amb un ermità, desdoblament d'ell mateix.
- Cant de Ramon: és un poema que va escriure quan ja era vell i hi fa un balanç de la seva vida.
- Lo concili: és una cançó de croada en què aconsella oració i devoció a l'hora de celebrar el concili ecumènic a Viena del Delfinat, en el qual va prendre part.
[edita] Anticipacions científiques
Sens dubte pot considerar-se Ramon Llull un visionari, cosa que ha sigut aprofitada per parapsicòlegs per tal de atribuir-li prediccions [17]. No és difícil imaginar que des d'eixe punt de vista, anticipés molts descobriments, idees que no es desenvoluparien, però, fins segles després; o que altres estudiosos haguessen pres les idees de Ramon Llull com referència per a les seues descobertes.
La relació de Llull amb la Alquímia i les sectes càtares i albigeses es motiu de especulació. No és l'únic a la seva època on Corona d'Aragó feia de pont entre Itàlia, el nort d'Europa i l'Espanya mulsulmana, cosa que va ser fer que rebera tota classe d'influències. Va ser important la influència del Periphyseon de Escot Eriúgena, la Clavis Physicae d'Honori de Autun i la doctrina de l' Anima Mundi potser derivada de Timeu de Plató [18].
[edita] Física
Segons Ramon Llull la gravetat, és la pedra mòbil amb moviment natural o violent quan es llança amb impuls a l'aire, aleshores es mou amb la gravetat, el moviment de la qual se sensible a la vista (Llibre de l'ascens i descens de l'enteniment, escrit el 1304). Isaac Newton va publicar les seues Lleis de moviment, que incloïen la Llei de la gravitació universal el 1687.
[edita] Teoria de l'evolució i etologia
Ramon Llull escrigué: "Veient el home que el lleó té indústria de caçar, coneix que el lleó te imaginació, sens la qual no podia tindre indústria i aquesta imaginació està inserta en el sentír."(Íd., Dist. III; Pról.; nº 5).Ramon Llull Es refereix en aquesta peça a la memòria. Es pot pensar que amb els conceptes memòria i imaginació, Llull anticipa els treballs de Charles Darwin i de Konrad Lorenz en el camp de l'etologia. Però aquesta visió de la natura animal era molt comuna ja que les doctrines cristianes havien de compatibilitzar-se amb les doctrines galèniques i socràtiques del soma, pneuma i psique, que veien en els animals qualitats humanes.
[edita] Matemàtiques i informàtica
L'any 2001 amb el descobriment dels manuscrits perduts Ars notandi, Ars eleccionis, i Alia ars eleccionis, Llull és reconegut com el descobridor del mètode de Condorcet, que va ser redescobert durant el segle XVIII pel Marquès de Condorcet. [19] A més a més, Llull és reconegut com un pioner de la informàtica, per la seva influència sobre Gottfried Leibniz.
[edita] Homenatges moderns
Durant el segle XVI es va manifestar un gran interès per l'obra de Ramon Llull, originat pel reformisme de Felip II. En eixe context, s'inicià un procés de beatificació que va culminar amb èxit a Toledo. Més tard es va originar un procés de canonització que va quedar truncat perquè es va qüestionar l'ortodòxia de la seua doctrina. Durant el de pontificat Joan Pau II es reprèn la seua canonització.
[edita] Referències
|
|||||
[edita] Estudiosos lul·listes
[edita] Enllaços externs
- Tota la poesia de Ramon Llull, de la Universitat de Nàpols
- Qui és Ramon Llull (Plana sobre Llull del Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona)
- Breu consideració de la regla B de l'Ars lul.liana
- Perfil a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
- Plana web a Mag Poesia
- Obra de Ramon Llull
- Crítica sobre el llibre «L'últim hivern de Ramon Llull», una novel·la històrica sobre els últims dies de la vida de Ramon Llull
- Base de Dades Ramon Llull - Llull DB. Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona
- Versió bilingüe (català/anglès) del Llibre d'Amic e Amat
