Nicolas de Condorcet
Marie-Jean-Antoine Nicolas de Caritat, marquès de Condorcet (Ribemont, França, 17 de setembre de 1743 - Bourg-la-Reine, 29 de març de 1794) fou un matemàtic, filòsof i polític francès del segle xviii i un dels personatges més influents de la Il·lustració francesa.[1]
Vida[modifica]
Condorcet va néixer a Picardia on el seu pare, oficial de cavalleria, estava estacionat, tot i que la seva família procedia del Midi. En morir el seu pare poques setmanes després del seu naixement,[2] va ser educat per la seva mare, summament religiosa, i un oncle, bisbe de Lisieux.
El 1756 estava estudiant al col·legi jesuïta de Reims,[3] on va rebre el premi al millor alumne.[4] El 1758 va ingressar al col·legi de Navarra, la més prestigiosa escola jesuïta de París,[5] on, sota la guia de l'abbé Nollet,[6] es va graduar el 1759, llegint una tesi d'anàlisi matemàtica que va ser força valorada pel tribunal format per d'Alembert, Clairaut i Fontaine.[7]
Després d'un temps a la casa materna a Ribemont, on la seva família l'apressa a seguir la carrera militar com el seu pare, s'instal·la definitivament el 1762 a París, a l'àtic del seu amic i col·lega Georges Girault de Kéroudon, amb la intenció de començar una carrera professional com a matemàtic,[8] objectiu que aconsegueix en els anys següents, essent escollit, fins i tot, membre de l'Acadèmie Royale des Sciences el 1769.[9]
El 1770, juntament amb d'Alembert, viatgen a Ferney on s'hi estaran un temps a casa de Voltaire. L'impacte de Voltaire en el pensament de Condorcet serà fort: en una carta a Turgot escriu:
| « | He trobat Voltaire tant ple d'activitat i d'esprit, que qualsevol estaria temptat de dir que és immortal... | » |
| — Condorcet, carta a Turgot, 1770[10] | ||
A partir d'aquest viatge, els seus interessos, sense abandonar les matemàtiques, giraran cap a les ciències socials i la política.[11][12] Els seus temes recurrents versaran sobre les reformes socials, econòmiques i polítiques que cal adoptar sobre bases científiques.
Aquest mateix any és nomenat assistent del secretari perpetu de l'Acadèmia de Ciències, Jean-Paul Grandjean de Fouchy, a qui, finalment substituirà en el càrrec a partir de 1777.
En ser coronat Lluís XVI (1774), el seu mestre i amic Turgot[13][14] és nomenat Controlador General (ministre d'economia, més o menys) i l'any següent, Condorcet és nomenat Inspector General de Monedes i Director de la Seca de França, càrrec que li permetrà tenir uns ingressos assegurats i gaudir de la seva residència oficial al Hôtel des Monnaies (casa de la moneda). Tot i que el ministeri de Turgot no va durar més que vint mesos, Condorcet romandrà en el seu càrrec fins al 1790,[15] no essent acceptada la seva dimissió en plegar Turgot.
El 1786 es va casar amb Marie-Louise-Sophie de Grouchy, vint anys més jove que ell, però amb qui va formar un tàndem perfecte, en ser molt similars els seus interessos intel·lectuals (incloent-hi el protofeminisme i el dret de vot de les dones).[16] Sophie de Condorcet crearà una de les tertúlies filosòfiques més populars de París, que tenia lloc al Hôtel des Monnaies i que continuarà, fins i tot, després de la mort del seu marit.[17]
A partir de la Revolució Francesa (1789), Condorcet jugarà un paper important com a polític:[18] serà membre de l'ajuntament de París (1789), comissari de la tresoreria nacional (1791), membre, secretari i, finalment, president de l'Assemblea Legislativa (1792). Des de l'Assemblea es va oposar al judici i execució de Lluís XVI, atraient així les ires dels jacobins. En 1792 va promoure l'escola obligatòria i gratuïta en un sistema educatiu laic amb igualtat entre noies i nois, que no es va dur a terme, i en part, fins a la llei de François Guizot de 1833[19] El 1793 formà part de la comissió que redactà el primer projecte de Constitució, que fou rebutjat amb els vots dels jacobins.
A partir de l'aprovació de la Constitució redactada per Hérault de Sechelle, Condorcet va ser denunciat per la seva oposició a aquesta, el juliol de 1793.[20] A l'octubre és posat fora de la llei i els seus béns confiscats. Condorcet es refugia a la casa de madame Vernet (vídua de l'escultor Louis-François Vernet) al número 21 de la rue Servandoni. El 5 d'abril de 1794 va abandonar la casa, per raons no gaire clares, i va ser arrestat i conduït a la presó de Bourg-la-Reine.[21] Uns dies després, el dia 8, quan el carceller va obrir la cel·la en la que estava presoner un desconegut, només va trobar un cadàver. S'ignora si va morir de manera natural, si es va suïcidar o si va ser assassinat.
Obra[modifica]
Abans del seu viatge a Ferney i la visita a Voltaire, Condorcet va publicar dos llibres de càlcul integral:
- 1765 - Du Calcul intégral en el que estudia les derivades parcials i totals de les equacions de més d'una variable.[22]
- 1767 - Du problème des trois corps en el que estudia el problema dels tres cossos.
A partir de 1772, i com una de les seves obligacions de secretari perpetu de l'Acadèmie, escriurà els Éloges (obituaris) dels acadèmics morts cada any, de les que n'arribarà a escriure cinquanta-quatre.[23]
També a partir d'aquesta data, la seva matemàtica es fa social i es comença a preocupar per trobar solucions lògiques als problemes d'ordre social.[24]
Així es preocuparà per temes com les eleccions,
- 1785 - Essai sur l'application de l'analyse à la probabilité des décisions rendues à la pluralité des voix, on es planteja la paradoxa de Condorcet i el teorema dels jurats.[25]
- 1788 - Essai sur la constitution et les functions des Assemblées provinciales
- 1795 (pòstum) - Tableau général de la science qui a pour l'object l'application du calcul aux sciences politiques et morales
els imposts, la llibertat de comerç, l'esclavitud, etc.
D'una importància capital seran els seus escrits sobre l'ensenyament públic, perquè estan a la base de tot el sistema d'ensenyament públic francès fins als nostres dies:
- 1791-1792 - Cinq Memoires sur l'instruction publique
- 1792 - Rapport et project de decré sur l'organization générale de l'instruction publique presentat a l'Assemblea Nacional el 20 d'abril de 1792
Finalment, mentre es trobava amagat a la casa de Mme. Vernet va escriure l'Esquisse de d'un Tableau historique des progrés de l'esprit humain, on expressa la seva fe absoluta, típica del pensament de la Il·lustració, en el progrés indefinit de la Humanitat.
Les seves Obres Completes, van ser publicades entre 1802 i 1804 per la seva muller, Sophie de Grouchy, amb la col·laboració dels seus amics Cabanis i Garat (21 volums). Una nova edició es va fer entre 1847 i 1849 (12 volums) dirigida pel seu gendre Arthur Condorcet-O'Connor i el científic i polític François Arago.
Ramon Llull[modifica]
L'any 2001 amb el descobriment dels manuscrits perduts Ars notandi, Ars eleccionis, i Alia ars eleccionis, Llull és reconegut com el descobridor de la paradoxa de Condorcet, que va ser redescoberta durant el segle XVIII pel Marquès de Condorcet.[26]
Referències[modifica]
- ↑ Granger, Complete Dictionary of Scientific Biography.
- ↑ Williams, pàgina 10; però Condorcet-O'Connor & Arago, pàgina vii, diu que tenia quatre anys.
- ↑ Williams, pàgina 10.
- ↑ Condorcet-O'Connor & Arago, pàgina ix.
- ↑ Granger, pàgina 4.
- ↑ Williams, pàgina 11.
- ↑ Condorcet-O'Connor & Arago, pàgina ix; però Williams, página 11, diu que van ser d'Alembert, Bezout i Grandjean de Fouchy.
- ↑ Williams, página 11
- ↑ Condorcet-O'Connor & Arago, pàgina xxxi.
- ↑ Condorcet-O'Connor & Arago, pàgina xxxv.
- ↑ Williams, pàgines 15-17.
- ↑ Koyré, pàgina 142.
- ↑ Williams, pàgina 17.
- ↑ Granger, pàgina 10.
- ↑ Williams, pàgina 18.
- ↑ Condorcet-O'Connor & Arago, pàgina xciv i següents.
- ↑ Junot d'Abrantès, pàgines 1-38.
- ↑ Condorcet-O'Connor & Arago, pàgina xcviii.
- ↑ Jules Ferry rend l'enseignement primaire obligatoire, 28 març 1882.
- ↑ Condorcet-O'Connor & Arago, pàgina cxxvii.
- ↑ Condorcet-O'Connor & Arago, pàgina clvi.
- ↑ Granger, pàgina 5.
- ↑ Condorcet-O'Connor & Arago, pàgina ii.
- ↑ Granger, pàgina 6.
- ↑ Ladha, pàgina 617.
- ↑ G. Hägele and F. Pukelsheim. Llull's writings on electoral systems. 2001. Studia Lulliana, 41, p. 3-38.
Bibliografia[modifica]
- Chouillet, Anne-Marie; Crépel, Pierre (EDS.). Condorcet: homme des Lumières et de la Révolution (en (francès)). ENS Editions, 1997. ISBN 9782902126194.
- Condorcet-O'Connor, Arthur; Arago, François. Oeuvres de Condorcet (en (francès)). París: Firmin Didot Frères, 1847-1849.
- Granger, Gilles-Gaston. La mathématique sociale du marquis de Condorcet (en (francès)). París: Odile Jacob, 1989. ISBN 978-2-7381-7156-6.
- Junot d'Abrantès, Laure. Salon du marquis de Condorcet: Histoire des salons de Paris (en (francès)). Primento, 2015. ISBN 9782335050530.
- Koyré, Alexandre «Condorcet» (en (anglès)). Journal of the History of Ideas, Vol. 9, Num. 2, 1948, pàg. 131-152. DOI: 10.2307/2707225. ISSN: 0022-5037.
- Ladha, Krishna K. «The Condorcet Jury Theorem, Free Speech, and Correlated Votes» (en (anglès)). American Journal of Political Science, Vol. 36, Num. 3, 1992, pàg. 617-634. DOI: 10.2307/2111584. ISSN: 0092-5853.
- Williams, David. Condorcet and Modernity (en (anglès)). Cambridge University Press, 2004. ISBN 978-0-521-84139-9.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolas de Condorcet |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nicolas de Condorcet» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Granger, Gilles. «Condorcet, Marie-Jean-Antoine-Nicolas Caritat, Marquis De». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 25 maig 2015].
- «Nicolas de Condorcet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Matemàtics francesos
- Politòlegs francesos
- Filòsofs en francès
- Filòsofs francesos
- Persones de la Revolució Francesa
- Persones de l'Aisne
- Abolicionistes francesos
- Membres de l'Acadèmia Francesa
- Filòsofs del segle XVIII
- Biògrafs francesos
- Alumnes de la Universitat de París
- Morts a l'Illa de França
- Activistes francesos
- Polítics dels Alts de França
- Protofeministes francesos
- Suïcides francesos
- Naixements del 1743