Josep Maria Subirachs i Sitjar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Josep Maria Subirachs i Sitjar

Autorretrat de Subirachs a la Façana de la Passió de la Sagrada Família
Naixement 11 de març de 1927
Barcelona, Barcelonès
Defunció 8 d'abril de 2014 (als 87 anys)
Barcelona, Barcelonès
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ocupació Pintor i escriptor
Signatura

Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - Barcelona, 8 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català.[1]

Artista polifacètic, Subirachs destacà especialment en l'escultura, però també en altres tècniques com la pintura, el dibuix, el gravat, el cartell, el tapís, la il·lustració de llibres, el disseny de joies i l'encunyació de medalles. També realitzà nombroses escenografies per prestigiosos muntatges d'obres de teatre i ballet. Exercí de professor d'art i, en el terreny teòric i fou escriptor i col·laborador en revistes i diaris, crític d'art i conferenciant en universitats i acadèmies d'arreu del món. En la seva llarga trajectòria passà per diverses fases —noucentisme, expressionista, abstracte, nova figuració—, períodes gairebé sempre caracteritzats per les formes geomètriques, les línies rectes i anguloses, i les textures rugoses.[2]

En la seva obra, Subirachs sintetitzà el mestratge tècnic i la puresa de materials i textures amb l'afany per comunicar i expressar un llenguatge simbòlic i transcendental, a través de la creació d'un univers propi de referents iconogràfics que fan de la seva producció un corpus personal i particular àmpliament reconegut a tot el món. Per l'escultor barceloní l'art era una forma de reivindicar la vida i la creació enfront de la mort i la destrucció. Afirmà que:

« El fet decisiu que ens mostra la raó profunda del perquè existeix l'art és la consciència que els humans tenim de la mort. L'art, pel caràcter intemporal de l'obra i pel seu valor metafísic, és el que veritablement s'oposa a la mort. L'ésser humà, davant la tràgica informació que la vida té un límit, es rebel·la i inventa l'art per defensar-se de la desesperació, en un suprem esforç per lluitar amb honor en una batalla perduda per endavant.[3] »

Biografia[modifica | modifica el codi]

Subirachs nasqué l'11 de març de 1927 a la ciutat de Barcelona. Deixeble d'Enric Casanovas i ajudant d'Enric Monjo, passà d'un inicial noucentisme a un estil expressiu i esquemàtic, d'on derivà cap a l'abstracció.[4] Va ser l'escultor més representatiu de l'avantguardisme català de la postguerra, i la seva Evocació marinera, a la Barceloneta, va ser la primera escultura abstracta que s'instal·là en una via pública a Catalunya (1958-60).

Posteriorment reintroduí la figuració en la seva obra però amb un tractament anticonvencional, jugant amb la il·lusió de contraposar el positiu i el negatiu, amb freqüents cites a imatges mitològiques i sovint amb un erotisme evident. Ha fet tant escultures de format domèstic i medalles com grans monuments, a Barcelona, a Mèxic, a Seül i a moltes altres ciutats del món. Molt sovint ha concebut revestiments escultòrics aplicats a l'arquitectura.

Ha conreat també el gravat i la litografia -n'hi ha una bona col·lecció a la Biblioteca de Catalunya[5]-, i especialment a la darrera etapa de la seva carrera s'ha centrat en la pintura, sempre dins el seu món conceptual personalíssim inconfusible.

Des de 1987 es dedica bàsicament a dissenyar i esculpir la Façana de la Passió del Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona, actualment el projecte escultòric més gran del món. Per aquest motiu visqué i treballà durant anys en un modest habitatge situat a l'interior del propi temple de la Sagrada Família, a imatge i semblança de l'habitatge d'Antoni Gaudí.

Al llarg de la seva carrera ha estat distingit com a membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, "Corresponding Member" de la Hispanic Society of America de Nova York, "Officier dans l'Ordre des Arts et des Lettres" de França, Personnalité de l'Année 1987, distinció internacional atorgada per la seva aportació al món de les Arts a París, l'any 1987 i membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. Així mateix ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l'any 1982, la medalla de la Universitat Autònoma de Barcelona i la medalla d'honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel d'Hongria l'any 2003. Es preveu que durant el segon semestre de 2012 s'obri el Centre Cultural Caixa Penedès Espai Subirachs, al carrer princesa de Barcelona.[6]

Morí el 8 d'abril de 2014 a Barcelona, als vuitanta-set anys, per culpa d'una llarga malaltia neurodegenerativa.[7][7] La seva despulla fou incinerada.

Obra artística[modifica | modifica el codi]

Monument al President Macià, Plaça Catalunya de Barcelona.

Des de jove manifesta una vocació d'artista integral: pintor, gravador, escenògraf, escultor, conferenciant, crític d'art... sempre amb la vocació de l'arquitecte que li hagués agradat ésser.

Ha treballat en projectes per a països d'arreu del món, passant per diferents períodes: mediterrani, expressionista, abstracte, nova figuració..., períodes sempre caracteritzats per les formes geomètriques i les línies rectes. A Catalunya, a més a més de l'obra pública, té obra a diversos museus catalans, com el Museu de l'Empordà, el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, el Museu Deu del Vendrell, el Museu Molí Paperer de Capellades o la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer.[8]

Obres més importants[modifica | modifica el codi]

  • 1949 - Dona mediterrània: L'obra demostra la influència del noucentisme en els seus primers treballs.
  • 1957: Forma 212. Escultura als Jardins Mundet. És la primera obra abstracta col·locada en un lloc semipúblic de Barcelona.
  • 1958 -Evocació Marinera: Obra col·locada al terra inicialment dissenyada per l'edifici de Comandància de Marina, però finalment col·locada al final del Passeig de Borbó.
  • 1961 - Santuari de la Virgen del Camino a Lleó
  • 1963 -Monument a Narcís Monturiol, fou el primer monument commemoratiu de l'artista a Catalunya.
  • 1968 - Monument als jocs olímpics de Mèxic
  • 1969: Homenatge a Barcelona, als Jardins del Mirador de l'Alcalde, Montjuïc, Barcelona.
  • 1969: Façanes de l'edifici "novíssim" de l'Ajuntament de Barcelona.
  • 1983: Olimp. Monument a les Olimpíades, a la seu del COI, Lausana (Suïssa).
  • 1984: Monument a Pau Casals, Barri Marítim de Sant Salvador, Vendrell.
  • 198X - Ariadna: Escultura on juga amb el positiu i el negatiu, on es poden observar elements destacats de la seva simbologia personal
  • 198X -Tekel, Sepharad i Psalm.
  • 1999 - La solitud i la mort obra personal amb rerefons literari.
  • Des de 1987: Façana de la Passió del Temple de la Sagrada Família de Barcelona.
  • 1989: Monument Unió d'Orient i Occident, Seül (Corea del Sud).
  • 1991: Monument al President Macià a la Plaça Catalunya, Barcelona.
  • 1993: Fris Iris de la Plaça de Colón, Madrid.

- Monument a Macià, obra a la plaça de Catalunya de Barcelona. - Portes monumentals de la Sagrada Família. Contenen més de 10.000 lletres foses en bronze. L'artista té obra als Estats Units, Suïssa i Corea del Sud.[9]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

En honor seu s'anomenà l'asteroide (134124) Subirachs, descobert el 2 de gener de 2005 a Begues.

Articles[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Josep Maria Subirachs i Sitjar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Nota biogràfica». Subirachs. [Consulta: 8 abril 2014].
  3. DDAA 2003, p. 21.
  4. Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 221. ISBN 84-95554-27-5. 
  5. «bc.cbuc.cat». [Enllaç no actiu]
  6. Muñoz, Sílvia. «I subirachs torna a trencar el silenci». Bonart [Girona], núm. 135, gener 2011, p.16-21. ISSN: 1885-4389.
  7. 7,0 7,1 «Mor l'escultor Josep Maria Subirachs als 87 anys». Ara, 8 d'abril 2014 [Consulta: 4 agost 2014].
  8. Obres de Subirachs a museusenlinia.gencat.cat
  9. RIBAS Tur, Antoni, Subirachs, sacre, abstracte, públic, Diari Ara, 9/4/2014. p.34
  10. «Barcelona atorga la medalla d'or al mèrit artístic a l'escultor Josep Maria Subirachs». lamalla.cat. 20/09/2011. [Consulta: 22 de setembre de 2011].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Borot, Marie-France. Subirachs. Medalles. Barcelona: Mediterrània, 1997. ISBN 84-89622-68-X. 
  • Cadena, Josep M. Subirachs en General Óptica. Barcelona: Mediterrània, 2001. ISBN 84-8334-332-0. 
  • Cirlot, Lourdes. Subirachs. Barcelona: Artur Ramon, 1990. ISBN 84-404-7514-4. 
  • Corredor Matheos, José. Subirachs. Barcelona: Polígrafa, 1975. ISBN 84-343-0217-9. 
  • Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular: De la historieta y su uso, 1873-2000. Madrid: Ediciones Sinsentido/Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2000. ISBN 84-89384-23-1. 
  • DDAA. Art de Catalunya 7. Escultura moderna i contemporània. Barcelona: Edicions L'isard, 1998. ISBN 84-89931-03-8. 
  • DDAA. Subirachs. Volums, textures, símbols. Obres de 1953 a 2002. Barcelona: Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 2003. ISBN 84-393-6002-9. 
  • Fargas, Albert. Simbología del Templo de la Sagrada Familia. Barcelona: Triangle Postals, 2009. ISBN 978-84-8478-405-0. 
  • Fontanals, Imma. Subirachs a la Sagrada Família. Barcelona: Ed. Mediterrània, 2004. ISBN 84-8334-517-X. 
  • Giralt-Miracle, Daniel. Subirachs. Madrid: Servicio de Publicaciones del Ministerio de Educación y Ciencia, 1973. ISBN 84-369-0260-2. 
  • Gómez Gimeno, María José. La Sagrada Familia. Mundo Flip Ediciones, 2006. ISBN 84-933983-4-9. 
  • Puig Boada, Isidre. El temple de la Sagrada Família. Barcelona: Ed. Nou Art Thor, 1986. ISBN 84-7327-135-1. 
  • Subirachs Burgaya, Judit. Subirachs a Catalunya. Obra en espais públics. Barcelona: Mediterrània, 2006. ISBN 84-88591-70-5. 
  • Vélez, Pilar. Aproximació a l’obra gràfica de Subirachs. Barcelona: Mediterrània, 1993. ISBN 84-88591-01-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Josep Maria Subirachs i Sitjar