Rosari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El rosari (el roser en català medieval[1]) és una pregària tradicional catòlica destinada a lloar la vida de Jesús i la seva mare. Aquesta pregària té funcions similars a la dels mantres orientals, per les seves repeticions de paraules sagrades, que indueixen l'orant a creure que es troba en contacte amb la divinitat. Algunes denominacions protestants minoritàries han adoptat el rosari com a oració.

Rosari de fusta.

També s'anomena rosari la rastellera de grans enfilats (similar a un collaret) que serveix per a comptar el nombre d'oracions del rosari.

Hi ha qui opina que el mot rosari és un castellanisme, i que se n'hauria de dir roser, si bé no és normatiu.[2]

Orígens[modifica | modifica el codi]

Les primeres mencions al rosari daten de l'any 800, va ser popularitzat per Sant Domènec i va declarar-se oficial després de la batalla de Lepant (on suposadament va intercedir la Verge després d'una pregària). Es va estendre en el cristianisme a partir de la recomanació de resar-lo per part del papa Pius V, el qual li va dedicar la festa del 7 d'octubre. El seu nom al·ludeix a la rosa, ja que cada cop que se li resa a Maria és com si se li oferís una flor.

El rés repetitiu on es compten les pregàries amb un enfilall de boles no és exclusiu del cristianisme, abans ja es feien servir polseres amb boles per a pregar en altres cultes, com ara l'hinduisme i el budisme.

Ordre de les oracions[modifica | modifica el codi]

Es comença persignant-se i es reciten els misteris del dia. S'enuncia el misteri a partir del passatge de l'evangeli que el narra, es medita, es resa un parenostre, deu avemaries i un glòria, després es passa al segon misteri i així fins a acabar la pregària, que acaba amb una oració final i una estona de silenci. Hi ha, però, diferents tradicions que permeten un canvi de l'ordre en les oracions.

Els misteris són els següents:

De goig[modifica | modifica el codi]

Es preguen en dilluns i dissabte i recullen els moments de felicitat de la vida de la Verge Maria

Lluminosos[modifica | modifica el codi]

Es preguen el dijous, van ser aprovats oficialment el 2002 i recullen moments feliços per als cristians

Dolorosos[modifica | modifica el codi]

Es preguen el dimarts i el divendres i representen el patiment per la mort de Jesús, narrada als relats evangèlics de la Passió de Jesús

Gloriosos[modifica | modifica el codi]

Es preguen en dimecres i diumenge i simbolitzen la divinitat de Jesús

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosari Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Diccionari català-valencià-balear
  2. http://bibiloni.cat/blog/?p=2063