Call
Els calls eren les zones habitades antigament per jueus als Països Catalans. El nom prové de l'hebreu l'hebreu קָהָל Qahal, «comunitat», potser per influència del llatí callis, «pas estret entre dues parets».
Taula de continguts |
Història [modifica]
El nom correspon al de judería en castellà, al de "aljama" o aljam'a (الجمعه) en àrab i al ghetto en italià. Aquest darrer mot s'ha ampliat amb un significat general de discriminació de qualsevol comunitat. El primer barri específic per als jueus al món va establir-se forma oficial el 1555.
En general, els calls s'articulaven institucionalment a l'entorn de l'"aljama", que disposava d'una estructura de govern presidida pels secretaris i el seu consell. Molt sovint una aljama exercia la seva autoritat sobre calls menors i sobre els residents dispersos de la seva àrea d'influència.
Entre els principals calls dels Països Catalans hi havia els de Barcelona, Girona, Lleida, Montblanc, Tortosa, Alacant, Elx, Oriola i Palma de Mallorca (on persistí un tracte discriminatori durant segles: xueta). També n'hi hagueren d'altres de menor importància, com ara el de Cardona, el de Valls, el de Tarragona, el de Besalú i el de l'Aleixar.
Si bé els jueus estaven sota la protecció del rei, la discriminació a nivell popular era molt activa, els jueus eren objecte de moltes traves legals com les d'exercir de pagès, de manera que eren empesos a fer feines considerades d'impures per als cristians com de metge i prestador. A partir d'un cert moment històric els jueus del call de Perpinyà estaven obligats a portar cosida a la roba l'estrella de David. A Mallorca foren obligats a cosir un tros de roba en forma de roda, mitja groga i mitja roja, anomenada la "rodella" o la "roda dels jueus".
Els calls de Barcelona i de Mallorca, entre molts d'altres, van ser assaltats el 5 d'agost de 1391 en el marc d'un pogrom antijueu i en el segle següent la inquisició espanyola va forçar la desaparició de tota la comunitat jueva catalana.
Les Aljames i Calls als territoris de la Corona d'Aragó:[1]
| Territori | Comunitat | Aljama | Impost |
|---|---|---|---|
|
|
|||
| Regne d'Aragó | |||
| Sarraïns | |||
| Saragossa | 190 s.j. | ||
| Albarrassí | 120 s.j. | ||
| Calatayud | 170 s.j. | ||
| Tarassona | 100 s.j. | ||
| Villel | 150 s.j. | ||
| Sant Esteve de Llitera | 300 s.j. | ||
| Jueus | |||
| Tarassona | 145 s.j. | ||
| Total | 1.175 s.j. | ||
| Regne de València | |||
| Sarraïns | |||
| València | 100 s.b. | ||
| Jueus | |||
| València | 100 s.b. | ||
| Total | 200 s.b. | ||
| Principat de Catalunya | |||
| Sarraïns | |||
| Barcelona | 700 s.b. | ||
| Lleida | 100 s.b. | ||
| Tortosa | 200 s.b. | ||
| Jueus | |||
| Barcelona | 500 s.b. | ||
| Vilafranca del Penedés | 200 s.b. | ||
| Girona | 500 s.b. | ||
| Tortosa | 4.000 s.b. | ||
| Besalú | 250 s.b. | ||
| Total | 6.450 s.b. | ||
|
|
|||
|
|
|||
| Regne d'Aragó | |||
| Sarraïns | |||
| Saragossa | 300 s.j. | ||
| Tarassona | 70 s.j. | ||
| Calatayud | 50 s.j. | ||
| Daroca | 50 s.j. | ||
| Teruel | 200 s.j. | ||
| Albarrassí | 150 s.j. | ||
| Calanda | 260 s.j. | ||
| Montsóa | 250 s.j. | ||
| Osca | 200 s.j. | ||
| Concastillo | 100 s.j. | ||
| Suessa | 100 s.j. | ||
| Tormés | 200 s.j. | ||
| Lanuza | 50 s.j. | ||
| Brea | 100 s.j. | ||
| Arizar | 500 s.j. | ||
| Jueus | |||
| Saragossa | 300 s.j. | ||
| Alagón | 130 s.j. | ||
| Tarassona | 200 s.j. | ||
| Almúnia | 140 s.j. | ||
| Calatayud | 350 s.j. | ||
| Daroca | 50 s.j. | ||
| Teruel | 160 s.j. | ||
| Albarrassí | 150 s.j. | ||
| Sarinyena | 50 s.j. | ||
| Montsó | 350 s.j. | ||
| Osca | 300 s.j. | ||
| Serós | 100 s.j. | ||
| Exéa de los Caballeros | 250 s.j. | ||
| Tauste | 250 s.j. | ||
| Jaca | 200 s.j. | ||
| Barbastre | 400 s.j. | ||
| Fraga | 200 s.j. | ||
| Ruesca | 160 s.j. | ||
| Montclús | 33 s.j. | ||
| Total | 6.353 s.j. | ||
| Regne de València | |||
| Sarraïns | |||
| València | 250 s.b. | ||
| Xàtiva | 300 s.b. | ||
| Gallinera | 136 s.b. | ||
| Beniopa | 100 s.b. | ||
| Alara | 120 s.b. | ||
| Vall d'Uxó | 640 s.b. | ||
| Sogorb | 250 s.b. | ||
| Jueus | |||
| Castelló | 100 s.b. | ||
| Burriana | 30 s.b. | ||
| Mordevre | 100 s.b. | ||
| Total | 2.026 s.b. | ||
| Principat de Catalunya | |||
| Sarraïns | |||
| Tortosa | 500 s.b. | ||
| Cervera | 80 s.b. | ||
| Lleida | 500 s.b. | ||
| Jueus | |||
| Girona | 550 s.b. | ||
| Total | 1.630 s.b. | ||
Articles relacionats [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Capmany, Antoni: «Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona»
Bibliografia [modifica]
- Capmany Montpalau, Antoni. «Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona». Imprenta de Sancha, 1792.
- Sota Terra (TV3): Tàrrega, 1348. Massacre al call jueu, un història sagnant
Enllaços externs [modifica]
- Rutes turístiques als calls
- Informació històrica sobre el Call de Barcelona
- Informació sobre el Call de Girona
- Informació sobre els calls d'Elx i Oriola (castellà)
- Informació sobre el Call de Lleida
- Xarxa de calls espanyols (castellà)
- Vídeo sobre les restes de la Barcelona jueva medieval
- Call de Jaén (castellà)
- Call de Còrdova (castellà)