Punta seca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Amb aquest mot definim tant l'instrument com la tècnica de gravat.

  • Instrument que sembla un llapis, amb una punta d'un acer dur o d'una pedra com el diamant.
  • La punta seca és una modalitat de gravat al buit; la tinta es diposita a les parts gravades. La matriu és de metall; això significa que és un gravat calcogràfic. Com calcografia, es treballa de manera directa per acció manual.



Procés[modifica | modifica el codi]

Aquesta tècnica és molt similar a la del gravat al burí. L'artista dibuixa la imatge sobre una planxa de zinc o de coure, sense tractar. A mesura que es va fent la incisió es va produint un solc, aixecant a banda i banda una espècie de suaus crestes de metall anomenades rebaves o barbes. Aquestes rebaves retenen certa quantitat de tinta i donen al traç de la punta seca un aspecte ric i vellutat. Les rebaves són delicades i es desgasten amb la contínua pressió del tòrcul pel que no s'acostuma a fer un tiratge superior a 20 o 30 estampes. Per augmentar les possibilitats del tiratge es pot encerar la matriu. Com qualsevol gravat calcogràfic, l'estampació de la punta seca es fa entintant la planxa, netejant-la, col·locant un paper humit damunt d'ella i introduint-la en el tòrcul.


Artistes[modifica | modifica el codi]

  • Dürer, el primer artista que sabem que utilitza aquesta tècnica.
  • Rembrandt


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Punta seca Modifica l'enllaç a Wikidata