Matriu (gravat)
En les diferents tècniques de gravat, una matriu o planxa és l'original que permet realitzar un cert nombre d'exemplars (també anomenats gravats o estampes) mostrant un dibuix determinat.
L'objectiu de l'artista gravador és, precisament, la difusió dels exemplars estampats. Una planxa ben conservada permet la reproducció d'un gran nombre de "còpies".
Tècniques de gravat[modifica]
Els materials de les matrius han determinat la denominació de les diverses tècniques de gravat:
- Planxes de fusta (xilografia)
- Planxes de coure, bronze o llautó (calcografia)
- Matrius de pedra (litografia)
- Planxes de linòleum (linogravat)
- Matrius de seda o niló (serigrafia)
A més del nom i del material emprat, cada tècnica suposa una forma de treball específica i ofereix unes possibilitats artístiques particulars.
Materials[modifica]
Xilografia[modifica]
Gravat a fibra o fil[modifica]
El gravat a fil és aquell que es realitza en la direcció de les betes de la fusta, tasca que normalment es realitza amb gúbies. Es considera el mètode més antic de gravat i ha estat la tècnica bàsica del gravat en relleu durant segles.
Tradicionalment s'utilitzen més les fustes de fruiters, com el cirerer o la perera; el roure té una fusta massa dura per a ser tallada. El segle xx, els artistes han preferit fustes més toves, com el pi.[1][2][3]
Gravat per testa, a contrafibra o contrafil[modifica]
Per a realitzar un gravat a contrafil, l'artista empra sobretot el burí, amb el qual grava la imatge a la testa, en direcció transversal.
Aquesta modalitat s'utilitzava sobretot per a il·lustrar revistes i llibres. S'acostuma a emprar la fusta de boix, encara que també són adients les de cirerer i perera.[4] La superfície d'aquestes fustes és dura per naturalesa, el que permet a l'artista crear imatges de gran detall amb línies fines. Variant els espais entre les línies gravades, l'artista pot crear els subtils efectes tonals que són propis d'aquesta tècnica.
Calcografia[modifica]
Etimològicament la paraula calcografia ve dels termes grecs χαλκός ("khalkós") que significa coure o bronze i γραφή ("graphé") escriptura. És la tècnica d'estampació en què s'utilitza una matriu de metall. Els metalls més emprats són el coure, el llautó, el ferro, el zinc i l'acer. La calcografia és una tècnica d'estampació inclosa en el gravat al buit. És a dir, la tinta entra on s'ha gravat o buidat la matriu. Avui gairebé en desús, llevat per a l'obtenció i duplicació d'obres d'art.[5][6][7][8]
Litografia[modifica]
La planxa o matriu litogràfica es feia d'una pedra calcària especial amb qualitats litogràfiques.[9][10][11]
Linogravat[modifica]
En aquest cas la matriu és de linòleum, sovint insertada en un marc de fusta que li dona rigidesa i ajuda a conservar una superfície plana.[12][13]
Serigrafia[modifica]
Les matrius serigràfiques es basen en teixits o làmines amb porositat determinada. Antigament es feien de seda teixida i tensada sobre un marc. Els teixits sintètics són més estables. Els fils no varien tant de dimensions entre els estats d'estar mullats o no de tinta.
Hi ha malles modernes de teixits metàl·lics o, fins i tot, làmines de metall o aliatges molt fines amb multitud de porus molt petits i nombrosos.[14][15][16]
Referències[modifica]
- ↑ Traité historique et pratique de la gravure en bois,. chez Pierre Guillaume Simon, 1766, p. 61–.
- ↑ F. Malepeyre. Noveau manuel complet du graveur, ou, traité de l'art de la gravure en tout genre. Librairie enciclopédique de Roret, 1865, p. 225–.
- ↑ Jean-François Gilmont. Une introduction à l'histoire du livre et de la lecture: du manuscrit à l'ère électronique. Editions du CEFAL, 2004, p. 68–. ISBN 978-2-87130-126-4.
- ↑ Ambroise Firmin-Didot; Cesare Vecellio, ca. Essai typographique et bibliographique sur l ́histoire de la gravure sur bois. Firmin Didot, 1863, p. 277–.
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.79. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 23 novembre 2014].
- ↑ Michele Tavola. Dizionario dell'arte. Alpha Test, 2010, p. 40–. ISBN 978-88-483-1011-6.
- ↑ Claude-Marie Gattel. Diction. de la langue fr, 1854, p. 306–.
- ↑ Ebenezer Clifton. Dictionnaire anglais-français et français-anglais: anglais-français. Garnier Frères, 1876, p. 127–.
- ↑ John Luther Ringwalt. American Encyclopaedia of Printing. Menamin & Ringwalt, 1871, p. 276–279.
- ↑ Francesc Fontbona. La xilografia a Catalunya entre 1800 i 1923. Biblioteca de Catalunya, 1992, p. 13–. ISBN 978-84-7845-106-7.
- ↑ Jaume Salvà i Lara. Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Universitat de les Illes Balears, 2002, p. 124–. ISBN 978-84-7632-759-3.
- ↑ Orlando da Costa Ferreira. Imagem e letra: introdução à bibliologia brasileira : a imagem gravada. EdUSP, 1994, p. 59–. ISBN 978-85-314-0132-9.
- ↑ Ralph Mayer. Materiales y técnicas del arte. Ediciones AKAL, maig 1992, p. 619–. ISBN 978-84-87756-17-7.
- ↑ Albert Kosloff. Elementary Silk Screen Printing. Read Books Limited, 26 agost 2016. ISBN 978-1-4733-5320-6.
- ↑ Luciano Piergiovanni; Sara Limbo Food packaging: Materiali, tecnologie e soluzioni. Springer Science & Business Media, 7 maig 2010, p. 395–. ISBN 978-88-470-1457-2.
- ↑ John Dawson. Guía completa de grabado e impresión: técnicas y materiales. Ediciones AKAL, 1996, p. 122–. ISBN 978-84-87756-71-9.