Cirerer
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Fruit de Prunus avium
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Prunus avium (L.) L. 1755 |
||||||||||||||||||
El cirerer o cirer (Prunus avium) és un arbre originari d'Europa, Àsia occidental i nord d'Àfrica, que pertany al gènere Prunus, de la família Rosaceae. Els cirerers cultivats per produir cireres provenen de selecció de les espècies Prunus avium i Prunus cerasus, i creuaments entre elles.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
El tronc es dret, i la capçada força estreta, sobretot en medi forestal. Les branques estan agrupades en corones anuals. Arriba a 20-25 metres d'alçada, i diàmetre de 0,60 m. A la joventut l'escorça és de color gris rogenc lluent, llisa amb abundants lenticel·les blanquinoses. Mes tard es formen bandes horitzontals, i després plaques, que s'esquerden. No obstant pot ser que l'escorça es mantingui llisa durant molt de temps.
Les fulles són ovato-oblongues, serrades, amb una o dues glàndules vermelles a l'extrem del pecíol. A la tardor prenent un color vermell, no obstant, en condicions desfavorables això passa durant l'estiu.
Les flors són blanques, amb cinc pètals, hermafrodites, agrupades en corimbes, de fecundació creuada per insectes (abelles). La floració es produeix al mes d'abril/maig, abans de l'aparició de les fulles. Els fruits, les cireres, es desenvolupen passats dos mesos, i son de tipus drupa.
L'arrelament depèn de les característiques del sòl. En terrenys profunds forma un sistema potent, contràriament al que passa en terrenys somers, amb evident perill de arrabassament per ventades.
Reproducció [modifica]
Les llavors del cirerer es disseminen pels ocells, que s'alimenten dels fruits, les cireres; encara que el sistema és poc eficaç, degut a les nombroses dificultats i enemics a vèncer: insectes paràsits de les granes, destrucció dels plançons per mamífers, particularment cèrvids i conills, requeriments de llum per desenvolupar-se.
El cirerer rebrota molt bé de soca, després de tallat. El cirerer te la capacitat de brotar d'arrel. Les rebrotades mes fortes es produeixen desprès d'una tallada. En aquestes circumstàncies, a mes, les joves plantes probablement gaudiran de la il·luminació necessària per créixer. Aquest sistema de regeneració es el que provoca que moltes vegades els cirerers es trobin en petits rodals dintre dels boscos. Es la forma de reproducció que té més probabilitats d'èxit pel cirerer, doncs els brots tenen molta vitalitat, a causa de gaudir d'un sistema radical ja molt potent.
Ecologia [modifica]
El cirerer viu cap els cent anys. Es una espècie europea i d'Àsia Occidental, i es pot trobar com espècie forestal espontània des de el sud d'Escandinàvia fins a la Mediterrània, incloses les illes Britàniques. A la península ibèrica es troba als Pirineus i Prepirineus i al sud, arribant al Nord d'Àfrica.
És molt resistent al fred hivernal, no obstant prospera millor en àrees de freds limitats. Així a França arriba als 1.700 m d'altitud, encara que el seu òptim es troba per sota dels 800 m.[1]
No requereix grans quantitats d'aigua, encara que no li agradant els extrems. No suporta els terrenys saturats d'aigua durant molt temps, ni tampoc les sequeres estivals fortes.
Durant els primers anys viu millor amb protecció de la llum excessiva, o fins i tot admet la coberta, no obstant aviat vol rebre il·luminació directe a la seva capçada, i no suporta estar dominat. Per contra, es millor que els troncs estiguin protegits de la acció directa del sol.
El vent no li és un perill particular, excepte si té les arrels poc profundes. Les tempestes de neu humida que s'enganxa a les branques pot causar el trencament de capçades.
No li agraden els sols asfixiants, amb massa aigua o molt compactes, doncs requereix airejament. L'hi agraden els sols humits.
Producció de fruita [modifica]
És un arbre molt resistent al fred i bastant a la secada que, empeltat sobre l'espècie Prunus mahaleb, també pot conrear-se en terres calcàries. La floració de finals de març a principi d'abril permet normalment escapar del perill de les glaçades. Les varietats utilitzades actualment ("Burlat", "Napoleó", "Van", "Ambrunesa o Picota" etc.) són d'origen francès o americà amb cireres més grosses i dolces que els tipus antics. Molt recentment s'han introduït varietats autocompatibles ("Summit" "Sunburst", "Stella" etc.) que per tant no necessiten pol·linitzadors d'un altre mena per donar fruit. Les malalties més freqüents del cirerer són la gomosi (emissió de goma produïda per causes fisiològiques o conseqüència de l'atac d'insectes) i la podridura d'arrels motivada per fongs del terra.
Cultura japonesa [modifica]
La variant japonesa sota la que se celebra l'arribada de la primavera és el Prunus serrulata, també anomenats Cirerer del Japó, extensament conreat per tot Àsia per a usos ornamentals, tot i que el seu fruit també és comestible.[2] En japonès aquest tipus de cirerer s'anomena Sakura (桜 o 櫻; さくら). Els especialistes en botànica realitzen prediccions per mirar d'endevinar el dia exacte que cauran els pètals de Sakura a cada una de les regions. Just quan cauen els pètals, la gent s'hi reuneix a sota i celebra l'arribada del bon temps.
Galeria d'imatges [modifica]
-
Arbre del cirerer
-
Flor del cirerer
-
Cireres
-
Mapa d'Espanya on es troba el cirerer
Referències [modifica]
- ↑ Bruno Boulet-Gercourt, Le Merisier, Institut pour le Developement Forestier. Paris, 1997
- ↑ http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=2&taxon_id=200010679
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cirerer |
- Bruno Boulet-Gercourt, Le Merisier, Institut pour le Developement Forestier. Paris, 1997
