Perera
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Vegeu el text |
||||||||||||||
La perera és un arbre de la família Rosaceae i del gènere Pyrus conreat pel seu fruit, la pera. El nom científic de la planta europea conreada és Pyrus communis. La perera nashi (asiàtica) rep el nom de Pyrus pyrifolia. El seu origen es troba en les regions temperades del Vell Món des de l'oest d'Europa i nord d'Àfrica a l'Àsia. Als Països Catalans apareixen com silvestres les espècies Pyrus communis (perera borda, salvifòlia) i Pyrus spinosa (perelloner)
Taula de continguts |
[modifica] Botànica
Són arbres de mida mitjana, poden arribar a fer fins a 17 metres d'alçada. El port de l'arbre sense intervenció de l'esporga és piramidal. Fulles alternades, simples, de 2 a 12 cm de llarg, són caducifolis encara que hi ha dues espècies asiàtiques del gènere Pyrus que tenen les fulles persistents. Flors blanques amb cinc pètals, fruit en pom de dimensions i forma variables.
[modifica] Cultiu
La pera és el fruit de la perera i és una de les fruites comestibles més importants de les regions temperades.. Té forma oblonga i el seu color pot anar del groc al verd.
Són conreades de forma intensiva al Segrià, Noguera, Pla d'Urgell, Urgell i les Garrigues sempre en regadiu i en formes forçades (fus, palmetes etc.). A nivell mundial, el principal exportador és l'Argentina.
Floreixen al mes de març, abans que les pomeres, i per això hi ha més perill que es glaci la flor o el fruit recent quallat. En cas de glaçada es fan servir hormones per a que el fruit es desenvolupi sense fertilització (partenocàrpia).
La perera sovint és empeltada sobre peus de codonyer la qual cosa dóna més precocitat en l'entrada en producció, menys vigor (cosa convenient en les formes forçades) i fruits més grossos.
Els paràsits què l'afecten més freqüentment són els insectes Psil.la i Carpocapsa, els fongs de Mota i Estemfílium, així com bacteris com Pseudomones. Sovint es cita El foc bacterià (Erwinia amylovora) , però és una malaltia que , tot i ser greu, molt ocasionalment se'n pot trobar algun focus al nostre país.
[modifica] Perera borda
La perera borda (salvifòlia) es considera com la subespècie salvifolia (DC.) Gams , aquest és un nom invàlid ja que correspon en realitat a l'híbrid Pyrus x salvifolia DC.[1] Les seves fulles adultes són tomentoso-grisenques a revers, glabrescents a l'anvers; pecíol pubescent;limbe el·líptico-lanceolat , enter o subenter de 4 a 5 cm x 2 a 3,5 cm; fruit més o menys piriforme; arbret més o menys espinós. Viu en bardisses i boscs caducifolis humits. Als Països Catalans només es troba a Catalunya entre els 100 a 1300 metres i és submediterrani.[2]
[modifica] Espècies
Aproximadament 30 espècies, les quals inclouen:
- Pyrus amygdaliformis - perelloner de fulla estreta
- Pyrus austriaca
- Pyrus balansae
- Pyrus betulifolia
- Pyrus bourgaeana
- Pyrus bretschneideri
- Pyrus calleryana
- Pyrus caucasica
- Pyrus communis - perera, perer
- Pyrus communis L. subsp. salvifolia (DC.) Gams. - perera borda
- Pyrus cordata
- Pyrus cossonii - perera algeriana
- Pyrus elaeagrifolia
- Pyrus fauriei
- Pyrus kawakamii
- Pyrus korshinskyi
- Pyrus lindleyi
- Pyrus nivalis
- Pyrus pashia
- Pyrus persica
- Pyrus phaeocarpa
- Pyrus pyraster - perelloner muntanyenc
- Pyrus pyrifolia - naxi, pera xinesa
- Pyrus regelii
- Pyrus salicifolia
- Pyrus salvifolia
- Pyrus serrulata
- Pyrus spinosa - perelloner, perera borda
- Pyrus syriaca
- Pyrus ussuriensis
- Pyrus xerophila
[modifica] Varietats
Tenim moltes varietats de peres, però al nostre país destaca la producció de les següents:
- Conference
- Blanquilla
- Llimonera
- Ercolini
- Williams
- red barlett
- Comtessa o Alexandrine
- Doyenne du comice
- Flor d'hivern
- Castells
La collita comença amb les primerenques Castells, peres de "Sant Joan" i Delbard Premiere al mes de juny, continuant per la llimonera i l'Ercolini el juliol . L'Agost és per les Blanquilles i Conference, bàsicament, però també per les varietats per a indústria (almibar, melmelades etc.) com Williams i Red Barlett. A primers de Setembre es cullen les Alexandrines i les Comice, i ja a l'Octubre les Flor d'hivern.
Les peres Nashi que darrerament també es conreen, pertanyen a una espècie diferent dins del mateix gènere.
[modifica] Propietats nutritives
Molt preuada per les seves propietats nutritives i el seu delicat gust. Ideal per a règims, per contenir vitamines B1, B2 i Niacina o B12, totes del Complex B, que regulen el sistema nerviós i l'aparell digestiu; fortifiquen el múscul cardíac; protegeixen la pell i el cabell i són essecials per al creixement. Conté també vitamines A i C, és rica en minerals com calci, fòsfor, magnesi, ferro, sofre, silici, sodi i potassi. Per altra banda té sota valor calòric, prop de 53 calories per cada 100 grams de fruita. El contingut de fibra millora la digestió.
[modifica] Gastronomia
La pera és una fruita molt habitual a la cuina dels Països Catalans. El més usual és menjar-la crua, a les postres, sola o de vegades acompanyada amb un tros de formatge. També és molt habitual conservar-les en xarop, un cop pelades, i així es poden menjar tot l'any, per exemple amb gelat, a les postres anomenades pijama (amb flam, gelat i nata muntada), etc. Es poden coure en vi (vi negre, vi blanc, vi ranci, moscatell, cava, etc.) o en crema catalana, donant les tradicionals peres de Lleida. També són típiques farcides, siguin dolces (amb crema catalana, amb fruita seca, etc.) o salada (típicament amb carn picada o botifarra). Es poden menjar com a acompanyament de la botifarra negra, per exemple, o en alguns plats a la cassola, o en coques dolces o agre-dolces i tota mena de pastissos. Es poden confitar i usar per a decorar coques.
En altres països és més habitual prende pera en forma de suc o, fins i tot, en sidra de pera. A Occitània la pera és molt habitual als pastissos de tipus púding o flam, especialment del poirat.
[modifica] Per la salut
|
Pera crua |
|||
| Aigua: 83,71 g | cendres totals: 0,33 g | fibra: 3,1 g | valor energètic: 58 kcal |
| sucre simple: 9,80 g | glúcids: 15,46 g | proteïnes: 0,38 g | lípids: 0,12 g |
| oligoelements | |||
| potassi: 119 mg | fòsfor: 11 mg | calci: 9 mg | magnesi: 7 mg |
| sodi: 1 mg | ferro: 170 µg | coure: 82 µg | zinc: 100 µg |
| vitamines | |||
| vitamina C: 4,2 mg | vitamina B1: 12 µg | vitamina B2: 25 µg | vitamina B3: 157 µg |
| vitamina B5: 48 µg | vitamina B6: 28 µg | vitamina B9: 0 µg | vitamina B12: 0 µg |
| vitamina A: 23 UI | retinol: 0 µg | vitamina E: 0,12 µg | vitamina K: 4,5 µg |
| greixos | |||
| greixos saturats: 6 mg | greixos monoinsaturats: 26 mg | greixos poliinsaturats: 29 mg | colesterol: 0 mg |
[modifica] Referències
- ↑ Culturesheet
- ↑ Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans
