Codonyer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Codonyer
Codonyer
Codonyer

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Rosales
Família: Rosaceae
Subfamília: Maloideae
Gènere: Cydonia
Espècie: C. oblonga
Nom binomial
Cydonia oblonga
Mill.
Flors
Il·lustració

El codonyer (Cydonia oblonga) és un arbre fruiter de la família Rosaceae i únic membre del gènere Cydonia, conreat principalment pel seu fruit, el codony.

És un arbre o arbust caducifoli originari del Caucas. Tot i ser originàriament arbustiu, s'ha conreat per formar arbres d'1,5 a 6 m d'alçària. Les branques són tortuoses; però, mentre són tendres, posseeixen tal flexibilitat i tenacitat que temps enrere eren preferides al vímet (de la vimetera Salix fragilis); de fet, eixa característics és l'origen del nom castellà de l'arbre, "membrillo", derivat de "mimbrillo" (diminutiu de "mimbre", vímet).

És més rústec que les pereres i pomeres, la seva fusta resisteix molt bé el fred intens de l'hivern i com que floreix a finals d'abril, sol escapar de les glaçades tardanes.

El codonyer té les fulles ovades, enteres, tomentoses al revers. La frondositat que assoleix en cobrir-se de fulles, i de fruits, produeix tal sensació de plenitud que s'hi inspiraren el director Víctor Erice i l'operador Javier Agirresarobe per a filmar El sol del membrillo (1992), una al·legoria on relacionen l'exuberància vegetal de l'arbre amb la creació artística del pintor de Tomelloso Antonio López.

Quan la primavera anuncia l'hora de la floració, de les branques brollen, individuals, belles, quasi sense peduncle i relativament grans (fins a cinc centímetres), nombroses flors de pètals blancs o de color rosa clar. Els cinc pètals, protegits per cinc sèpals dentats, formen el jaç nupcial d'un harem on cinc pistils femenins (que formaran les cinc cavitats del cor fruital) esperen l'arribada del pol·len fecundador mentre els seus companys masculins (entre quinze i vint-i-cinc estams) romanen a l'espera de l'insecte que s'encarregue de dur el pol·len a uns altres harems de la mateixa espècie.

El fruit és un pom globós o piriforme, és a dir, format per pell, carn i cor, una estructura similar a la de les peres i les pomes, anomenat pom.

Natura morta amb plat de codonys, de Zurbarán, al MNAC.

A diferència de les peres i les pomes, la pell del codony es troba coberta d'un toment, o pelusa cotonosa, que es desprèn en flocs en fregar-la. També se'n desprèn quan madura, a la tardor; i, en fer-ho, deixa al descobert una pell fragant i d'un bell color groc daurat, mostrant-se entre les fulles com un rutilant i perfumat sol tardorenc.

Hi ha algunes varietats que permeten menjar el fruit cru però la majoria se sol preparar ensucrat com a codonyat.

També és força utilitzat com a base per empeltar les pereres i així s'aconsegueix més precocitat i major calibre en aquestes. És un conreu més antic que el de peres i pomes i al fruit del codony és al que es refereix la llegenda grega de "Paris i la poma d'or".

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]