Vímet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Típic cistell de vímet i canya partida.

El vímet (del llatí vimen) és la branca prima, llarga i flexible de la vimetera i d'altres espècies de salze. El vímet és un material utilitzat des de temps primitius, originalment oriünd de vares grans i flexibles de la vimetera i que va passar a designar qualsevol matèria primera d'origen vegetal de les mateixes característiques i que, trenat, va tenir diversos usos, principalment a la manufactura de cistells i mobles. Els materials utilitzats poden ser de qualsevol part de la planta, com els cors o els bastons de tiges de rota, o la grossor sencera, com amb interruptors de salze. Altres materials populars inclouen la canya i el bambú.

Existeixen referències documentals del vímet en el Antic Egipte. Es diu que l'ús extensiu d'objectes de vímet en l'Edat de Ferro va tenir una influència en el desenvolupament dels patrons utilitzats a l'art Cèltic. Recentment, la seva estètica ha estat molt influenciada pel Moviment d'Arts i Ofici al finals de segle XX.

Sovint, un marc està fet de materials més ferms, després un material més flexible és utilitzat per omplir el marc. El vímet és lleuger però robust, d'aquesta manera és ideal i poc costós per mobles que seran moguts amb freqüència. Normalment és utilitzat en la fabricació de mobles de jardí.

L'ofici de cisteller[modifica | modifica el codi]

Fulles i branques de vimetera d'on extreuen els vímets.

El vímet es treballa gairebé des de sempre. Ja des de les primeres civilitzacions es parla de la presència d'aquest arbust, des d'Egipte fins a Roma arribant a l'edat mitjana en què el seu cultiu va començar a esdevenir sistemàtic. Va tenir molta importància a Europa, sobretot a principi del Segle XX, fins que nous materials van fer la seva aparició substituint al vímet als diferents recipients i altres elements del camp i de la llar.

L'ofici de cisteller sempre ha tingut gran importància, i a tots els pobles de ben segur els mateixos usuaris es fabricaven els propis cistells. És un art que passa de pares a fills, i és difícil trobar algú que en sàpiga i que et vulgui ensenyar.

El vímet són les branques d'un arbust que s'anomena vimetera, que creix a les riberes d'alguns rius de manera salvatge i és utilitzat en cistelleria i altres estris domèstics. Les seves branques són primes, llargues i flexibles, per tant, de fàcil manipulació. És molt important que la zona on creix s'esporgui i es netegi perquè torni a sortir, ja que la malesa dificulta el seu creixement.

Diuen que s'ha d'agafar en lluna minvant, perquè si no podria fer fillols o tinyar-se. La collita del salze s'ha de realitzar passada la primavera, quan més sava corre pels seus vasos i abans que se sequi sent verd s'ha de podar.

Realització d'un cistell[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment es pela amb una vara doblegada del mateix salze, primer es pela la part més grossa del brot i després, agafant d'ella, la resta de la branca.

Segons les zones es cou primer per a pelar-lo, és a dir, es posa a remull dins d'una caldera o en llocs del riu on corri l'aigua, quedant totalment submergit. El temps d'arremull depèn del gruix. D'una manera o altra s'ha de deixar eixugar totalment i alçar-lo fins a la seva utilització.

És important que la longitud de totes les varetes a utilitzar siga molt similar. Que alfarrassim les varetes que necessitarem, perquè les hem de deixar en remull unes hores per aconseguir que siguin elàstiques i no es parteixin al treballar-les.

Es seleccionen 6 o 8 varetes grosses (aquesta explicació és amb 6 varetes per a la base), les quals es tallen per la part més grossa tenint una longitud un poc més llarga del que serà la base del cistell.

A la meitat d'elles els farem un tall longitudinal a la part central, d'un parell de centímetres, per aquest tall es passaran les altres 3, formant una creu. En cas que les branques no siguen molt grosses no cal fer aquest tall.

Les agafarem per exemple amb un cordill de ràfia o fil de colomer i començarem a trenar amb 3 vares per la part més prima, entrellaçant-les al voltant dels 16 caps per anar separant-los. Una vegada acabat el cul es neteja de puntes retallant-les no molt a la vora, perquè després ens servirà per a reforçar la base.

Base del cistell de vímet.

Després hem de seleccionar 36 varetes per començar a pujar el que seran els pilars del cistell.

Primer les tallem per la part grossa en bisell per a inserir-les per dins de l'entrellaçat, una a cada costat del caps, i en caps en frontats s'insereixen dues a cada costat formant el que esdevindrà la part de la nansa (es poden inserir per la nansa quan la paret o cos ja estigui teixit, però d'aquesta manera serà més fort el cistell).

S'uneixen totes les varetes en un ram i ja comença a pujar, primer amb un trenat doble o triple, en la base per a reforçar el cul i la zona o doblegant les varetes que fan de pilar i a la vegada que serveixi per tapar els caps.

Quan anem inserint varetes es farà amb la part grossa ben tallada en bisell, cap a l'interior del cistell. Una vegada totes inserides es van entreteixint entre els pilars. Una per dalt l'altra per sota i es continua amb la següent vareta, així successivament fins a acabar les varetes.

Pel centre de la paret se sol fer una línia més grossa, es passen en lloc d'una sí una no, dues sí, una no, una volta. A la meitat de la paret inserirem més varetes a la zona que formarà part de la nansa, de manera que li donarem més consistència.

Quan hàgim arribat a l'altura desitjada, realitzarem la nansa. Estarà formada per la perllongació de les vares que neixen del fons i les afegides anteriorment. Es realitza un trenat girant a la vegada i s'insereix a l'altre costat. Primer dos caps cap a un costat, i de l'altre costat un altre que acaba trenant-se amb aquests.

Aquesta és la tasca més difícil, junt al trenat final, pel vorell per a reforçar i amagar les varetes amb les que veníem treballant.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vímet Modifica l'enllaç a Wikidata