Cistell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cistell d'anar a caçar bolets fet de canya i vimet.

Un cistell és un recipient portàtil fet de canyes, vimets, margalló, o d'altres plantes fibroses, entreteixides, de base oval o rectangular amb una nasa travessera a la meitat de la seva llargària.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Els objectes més antics de cistelleria datats per la tècnica del carboni 14, tenen a més de 10.000 anys, és a dir d'abans de les primeres ceràmiques i han estat descoberts a la Governació d'el Faium (Egipte).[cal citació] Uns altres que daten de més de 7000 anys han estat trobats a l'Orient Mitjà.[cal citació] No obstant això, atès que aquests objectes han estat fets de materials biodegradables, són rars de trobar. La seva conservació en el temps éstà vinculada a condicions molt particulars, per exemple: sequedat a Egipte o al contrari, medi anaeròbic com ara, torberes, o en llacs (Banyoles). També es troben rastres de cistelleries impreses sobre la ceràmica, el trenat que serveix de suport per a aglutinar l'argila i donar la forma.

Cistellers[modifica | modifica el codi]

Els cistellers són les persones que tenen l'ofici de fer cistells, un ofici que s'ha perdut des de les últimes dècades del segle XX. De cistellers, a casa nostra, en queden pocs, i tenen la missió de posar tot el mestratge al servei noble de fer sobreviure un ofici, en competició amb les produccions seriades i a bon preu que ens arriben dels països orientals, molt destres en la confecció d’aquesta artesania. Era un ofici ben estès fins no fa gaires decennis, quan el plàstic va estendre's i substituí els preciosos coves i cistells per objectes despersonalitzats que ja feien el fet. En pocs anys van relegar els soferts cistells de tota la vida a un paper secundari, si no van anar a parar a les golfes de les cases.[2]

És un ofici totalment manual. No hi ha cap mena de suport mecànic i l'utillatge es redueix a eines molt rudimentàries. Són les mans de l’artesà que, amb moviments precisos i repetitius i molta tècnica, van teixint i van donant a l'objecte la forma adient a l’ús que ha de tenir. Actualment, la cistelleria també ha despertat l’interès de gent que, trenant vímets i afaiçonant coves i cistells, ha descobert una activitat de lleure que li permet de desenvolupar la creativitat.[2]

Realització d'un cistell[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment es pela amb una vara doblegada del mateix salze, primer es pela la part més grossa del brot i després, agafant d'ella, la resta de la branca. Segons les zones es cou primer per a pelar-lo, és a dir, es posa a remull dins d'una caldera o en llocs del riu on corri l'aigua, quedant totalment submergit. El temps d'arremull depèn del gruix. D'una manera o altra s'ha de deixar eixugar totalment i alçar-lo fins a la seva utilització. És important que la longitud de totes les varetes a utilitzar siga molt similar. Que alfarrassim les varetes que necessitarem, perquè les hem de deixar en remull unes hores per aconseguir que siguin elàstiques i no es parteixin al treballar-les.

Es seleccionen sis o huit varetes grosses (aquesta explicació és amb 6 varetes per a la base), les quals es tallen per la part més grossa tenint una longitud un poc més llarga del que serà la base del cistell. A la meitat d'elles els farem un tall longitudinal a la part central, d'un parell de centímetres, per aquest tall es passaran les altres 3, formant una creu. En cas que les branques no siguen molt grosses no cal fer aquest tall. S'agafen per exemple amb un cordill de ràfia o fil de colomer i es començ a trenar amb 3 vares per la part més prima, entrellaçant-les al voltant dels 16 caps per anar separant-los. Una vegada acabat el cul es neteja de puntes retallant-les no molt a la vora, perquè després ens servirà per a reforçar la base.

Base del cistell de vímet.

Després s'ha de seleccionar 36 varetes per començar a pujar el que seran els pilars del cistell. Primer es tallen per la part grossa en bisell per a inserir-les per dins de l'entrellaçat, una a cada costat del caps, i en caps en frontats s'insereixen dues a cada costat formant el que esdevindrà la part de la nansa (es poden inserir per la nansa quan la paret o cos ja estigui teixit, però d'aquesta manera serà més fort el cistell). S'uneixen totes les varetes en un ram i ja comença a pujar, primer amb un trenat doble o triple, en la base per a reforçar el cul i la zona o doblegant les varetes que fan de pilar i a la vegada que serveixi per tapar els caps.

Quan s'insereixen, varetes es farà amb la part grossa ben tallada en bisell, cap a l'interior del cistell. Una vegada totes inserides es van entreteixint entre els pilars. Una per dalt l'altra per sota i es continua amb la següent vareta, així successivament fins a acabar les varetes. Pel centre de la paret se sol fer una línia més grossa, es passen en lloc d'una sí una no, dues sí, una no, una volta. A la meitat de la paret inserirem més varetes a la zona que formarà part de la nansa, de manera que li donarem més consistència.

Quan hàgim arribat a l'altura desitjada, realitzarem la nansa. Estarà formada per la perllongació de les vares que neixen del fons i les afegides anteriorment. Es realitza un trenat girant a la vegada i s'insereix a l'altre costat. Primer dos caps cap a un costat, i de l'altre costat un altre que acaba trenant-se amb aquests. Aquesta és la tasca més difícil, junt al trenat final, pel vorell per a reforçar i amagar les varetes amb les que veníem treballant.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Entre vímets i joncs». Sàpiens [Barcelona], núm. 110, novembre 2011, p. 22. ISSN: 1695-2014.
  2. 2,0 2,1 «Cistellers». Cultura popular de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 3 gener 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]