Fuster

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'ofici. Vegeu altres significats a «Fuster (desambiguació)».
Eines tradicionals d'un fuster. Museu Etnogràfic de la Ligúria occidental, a Cervo (Itàlia).

Un fuster és un menestral que té com a ofici treballar la fusta. Tenien molta importància en la construcció d'habitatges (algunes vegades, podien ésser també mestres de cases) i també de vaixells (per exemple, els fusters de ribera de Barcelona) que desenvoluparen una professió específica: la del mestre d'aixa. Cal fer esment també dels fusters que d'ençà de la darreria de l'Edat mitjana treballaven a les serradores. Ja com a artistes, podem esmentar els tallistes, que esculpien la fusta per fer cadirats (Pere S'Anglada, Macià Bonafè, etc.). De fet, a Barcelona, a mitjan segle XV, hom diferenciava els fusters caixers (que eren seixanta-tres) dels fusters bosquers (que eren vint-i-tres).[1]

Eines[modifica | modifica el codi]

Els diferents treballs d'un fuster sovint es relacionen amb el banc de fuster.[2] El banc permet subjectar amb fermesa taulons, llistons i peces semielaborades. I treballar a una alçària adequada.[3][4][5][6][7]

Màquines[modifica | modifica el codi]

Operacions principals en la fusteria[modifica | modifica el codi]

  • Clavar
  • Encaixar
  • Encolar
  • Engalzar
  • Envernissar
  • Escairar (cabirons o panells)
  • Fer motllures
  • Foradar
  • Llimar
  • Polir
  • Serrar

Materials usats en fusteria[modifica | modifica el codi]

Els fusters fan mobles i altres estris a partir d'alguns materials que constitueixen la matèria primera. Els principals materials són els següents:

  • Fusta natural.
  • Fusta tractada o semielaborada.
  • Derivats de la fusta.
  • Materials sintètics.

Text d'encapçalament[modifica | modifica el codi]

Altres materials


Fusta natural[modifica | modifica el codi]

Article principal: Fusta

Per fusta natural s'enten la que prové de l'arbre després d'un procés d'assecatge, en forma de peces comercials. Segons les dimensions les peces s'anomenen amb diversos termes tradicionals: bigues, cabirons o cairats, taulons, quadrons,[9] llates,[10] posts,[11] llistons,... A partir del tronc d'un arbre hi ha diverses mètodes per a serrar-lo en peces més petites. Cada sistema té avantatges i inconvenients pel que fa a l'aprofitament de la secció (la secció és circular i les peces de fusta són rectangulars: hi ha pèrdua de material al tallar) i a les propietats de les peces obtingudes (les peces tallades en sentit radial es deformen menys). Una altra forma típica de presentació de la fusta és la fullola que es comercialitza en gruixos de l'ordre de poques dècimes de mil·límetre fins a 5 mm. La fullola pot ser serrada d'un tronc (tallant-lo en diagonal o seguint una corda geomètrica de la secció: la fullola de ganiveta)[12] o desenrotllada a partir d'un tronc vaporitzat i tornejat (tallant un petit gruix en espiral al llarg del perímetre: la fullola desenrotllada).[13]

Peces especials[modifica | modifica el codi]

Per a lutiers es comercialitzen peces especials de fustes adequades (generalment fustes precioses o semiprecioses). Aquestes fustes poden tenir molts anys d'assecatge particularment acurat i d'emmagatzematge.

Fusta tractada i semielaborada[modifica | modifica el codi]

A més de la fusta en el seu estat natural (verda o assecada) hi ha peces de fusta que es comercialitzen amb algun tipus de tractament. Hi ha tractaments de protecció, contra insectes i fongs. També hi ha tractaments contra la humitat.

Derivats de la fusta[modifica | modifica el codi]

N'hi ha cinc tipus principals:

  • els taulers contraplacats[14]
  • els taulers enllistonats[15]
  • els taulers aglomerats a partir d'encenalls[16]
  • els taulers a base de fibres premsades[17]
  • els taulers a base de serradures premsades

Una mena de taulers molt usats són els anomenats de "densitat mitjana" (denominants DM en forma abreujada).[18]

Materials sintètics[modifica | modifica el codi]

En la fabricació de mobles i altres s'usen materials sintètics basats en polímers i altres compostos químics. Un exemple d'aquests productes és la fòrmica, laminat usat en taulells i superfícies sotmeses a l'abrasió [19](Fòrmica és un nom derivat d'una antiga marca comercial).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000 ISBN 84-297-4706-0, plana 131.
  2. Video: Banc de fuster i algunes eines. (català)
  3. Wolfgang Nutsch. Tecnología de la madera y del mueble. Reverte, 1996, p. 233–. ISBN 9788429114355 [Consulta: 4 novembre 2010]. (castellà)
  4. Lon Schleining. The Workbench: A Complete Guide to Creating Your Perfect Bench (en anglès). Taunton Press, 1 October 2004. ISBN 9781561585946 [Consulta: 4 novembre 2010]. 
  5. Sam Allen. Making workbenches: planning, building, outfitting (en anglès). Sterling Publishing Company, Inc., 31 December 1995. ISBN 9780806905358 [Consulta: 4 novembre 2010]. 
  6. Scott Landis. The workbench book (en anglès). Taunton Press, 1 September 1998, p. 91–. ISBN 9781561582709 [Consulta: 4 novembre 2010]. 
  7. Falta indicar la publicació. ISSN: 00324558.
  8. Definició tupí(català)«www.enciclopedia.cat». [Enllaç no actiu]
  9. Quadró. Definició.(català)
  10. Llata de fusta. Definició.(català)
  11. Post. Definició.(català)
  12. Fullola de ganiveta. Definició.(català)
  13. Fullola desenrotllada. Definició.(català)
  14. Tauler contraplacat. Definició.(català)
  15. Tauler enllistonat. Definició.(català)
  16. Tauler aglomerat. Definició.(català)
  17. Tauler de fibres. Definició.(català)
  18. Tauler de densitat mitjana. Definició.(català)
  19. Fòrmica (laminat). Definició.(català)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fusteria
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eines de Fuster