Lutier

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un lutier[1] és un artesà que fabrica, repara i restaura els instruments de música de corda pinçada o fregada tals com els violins, violes, violoncels, violes d'amor, guitarres, etc. El terme deriva de luth (llaüt).

Taller d'un lutier a Cremona

Introducció[modifica | modifica el codi]

Aplicació del vernís

L'ofici de lutier comença per una formació professional de diversos anys. L'art d'aquests professionals comença amb la tria de les fustes que s'empraran, determinants per a l'estètica de l'instrument i sobretot per a la qualitat sonora, i segueix amb la fabricació de l'instrument pròpiament dit, fase en gran part artesana. Tota una gamma d'eines específiques de l'ofici, idèntics a aquells emprats d'ençà el segle XVII, es fan servir per treballar les peces que componen l'instrument - a tall d'exemple, per al violí, n'hi ha aproximadament 80 - per a ajuntar-les i enganxar-les. El lutier fa també un paper de manteniment dels instruments i arquets, de reparació i fins i tot de restauració del patrimoni instrumental. Certs lutiers són també arqueters (fabricants d'arquets), però això continua sent un ofici específic.

El lutier numèric també ha fet la seva aparició d'ençà els anys 1970. Per aquesta denominació, el lutier (fabricant del so) torna cap a la definició original de la lutheria: la fabricació de l'inaudit. D'aleshores ençà, es tracta d'emprar en composició contemporània (o de barrejar amb instruments clàssics) els instruments apareguts amb l'era electrònica: caixa de ritmes, scratch, vocoder i sampler. Alguns anomenen igualment «lutier», per abús del llenguatge, un fabricant de sacs de gemecs, i per extensió, del fabricant d'instruments de música tradicional.

Els instruments de corda fregada[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

A França, els grans centres històrics de lutheria clàssica són Mirecourt, París, Lió i algunes altres ciutats.

L'escola de Cremona[modifica | modifica el codi]

S'acostuma a personificar la invenció del violí, de la viola i del violoncel en Andrea Amati (1511-1580). Aquesta tradició no es correspon del tot amb la història de la lutheria, tot i que hi pot haver una justificació: cal saber que Andrea, a través de la formació dels seus fills, i fins a Niccolò Amati, dóna a llum gairebé una dinastia, la dels lutiers de Cremona. I el taller de Niccolò Amati veurà alumnes tan cèlebres com Antonio Stradivarius (1644-1737), Jacob Stainer (1621-1683) o Andrea Guarneri (1626-1698).

La lutieria a Cremona

Alguns lutiers importants[modifica | modifica el codi]

  • Als Països Baixos:
    • Hendrik Jacobs (1629-1704)
    • Pieter Rombouts (1667-1740).
    • Els membres de la família Cuypers (Kuypers) als segles XVIII i XIX
  • A Catalunya:
El Violoncel Guillamí, una de les obres de Joan Guillamí conservades al Museu de la Música.

Els instruments de corda pinçada[modifica | modifica el codi]

Els instuments de corda pinçada són: l'arpa, la guitarra i el clavicèmbal, etc.

Alguns lutiers[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • René Vannes, Dictionnaire Universel des Luthiers.
  • The Complete Luthier Library.
  • Manuel pratique de lutherie, Roger et Max Millant.
  • Les Violons du Roi de Jean Diwo, novel·la de 1990.
  • Le luthier de Mirecourt de Jeanne Cressanges, novel·la de 1999.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lutier Modifica l'enllaç a Wikidata