Cremona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cremona
Localització
Cremona situat respecte Itàlia
Cremona
Localització de Cremona a Itàlia
El centre de Cremona
El centre de Cremona
Estat
• Regió
• Província
Itàlia Itàlia
Llombardia
Cremona
Superfície 70 km²
Altitud 47 msnm
Població (2006)
  • Densitat
70.883 hab.
1.012,61 hab/km²
Coordenades 45° 8′ 0″ N, 10° 2′ 0″ E / 45.13333°N,10.03333°E / 45.13333; 10.03333Coord.: 45° 8′ 0″ N, 10° 2′ 0″ E / 45.13333°N,10.03333°E / 45.13333; 10.03333
Codi postal 26100
Codi ISTAT 019036
Web

Cremona és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.

Història[modifica | modifica el codi]

Fou una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina a la riba esquerra del Po a uns 10 km de la confluència amb el riu Adda. Va pertànyer als Cenomans però potser abans va pertànyer als Ínsubres. Els romans van fundar una colònia en aquest lloc després de la guerra amb els gals acabada el 225 aC, juntament amb una altra a Placentia (a l'esquerra i dreta del riu Po), vers el 219 aC. Poc després va arribar Anníbal i els bois i Ínsubres li van donar suport i els colons en foren expulsats cap a Mutina, però no se sap que les dues colònies foren ocupades perquè l'any següent els romans les feien servir com a base després de la batalla de Trèbia.

Durant tota la segona guerra púnica la colònia va romandre lleial a Roma i fou una de les que va fornir els subministraments i homes demanats. La regió fou assolada pels gals i cap a la fi de la guerra la ciutat fou assetjada pels gals i cartaginesos dirigits per Hamilcar, que ja havia ocupat i destruït Placentia. La ciutat va resistir fins a l'arribada del pretor L. Furius que va rebutjar als assetjants després de derrotar-los en una gran batalla sota les muralles de la ciutat (200 aC).

El 190 aC s'hi van enviar nous colons (unes sis mil famílies entre Cremona i Placentia). Des de llavors la colònia no va protagonitzar cap esdeveniment rellevant i només va destacar la seva prosperitat. La ciutat fou una de les més grans del nord d'Itàlia.

Després de la mort de Juli Cèsar, Cremona es va decantar per Brut, i el seu territori fou confiscat i assignat als veterans per Octavi, com li va passar a Mantua (Mutina). Tot i així la ciutat no va decaure i durant l'imperi va continuar essent una ciutat activa i important fins que el 69 fou centre de l'enfrontament entre Vitel·li i Otó. Els generals de Vitel·li la van ocupar. Cecina, lloctinent de Vitel·li, fou rebutjat de Placentia i s'hi va establir i la primera batalla de Bedriacum fou lliurada entre Cremona i Bedriacum. Cecina va celebrar la seva victòria amb uns jocs de gladiadors a Cremona en el que Vitel·li fou present; pocs mesos després la ciutat fou el quarter de Vitel·li contra Antoninus Primus, general de Vespasià; derrotats a la segona batalla de Bedriacum es van parapetar a la ciutat i Antoninus la va assaltar i Cecina va haver de capitular i la ciutat fou saquejada i cremada.

La Catedral (Il Duomo) i el baptisteri

Vespasià va patrocinar la reconstrucció de la ciutat per intentar recuperar el suport a la regió, i va conservar el seu rang colonial, però ja no va ser important com abans.

Cremona va subsistir durant tot l'imperi, i era una posició militar estratègica. El 476 va quedar en mans d'Odoacre i els hèruls i el 491 va passar als ostrogots.

El 605 aC fou ocupada i destruïda pel rei llombard Agilulf. Es va recuperar precàriament. Sota govern dels bisbes de la ciutat fins al 1098, en aquest any es va constituir en república i fou escenari de la lluita entre güelfs i gibelins. Des prop el 1300 fou dominada pels Cavalcavo o Cavacalbò, amb breus senyories d'altres cases, especialment els Correggio i els Bonacolsi.

Va passar a Milà el 1334 i a Venècia el 1449. França la va ocupar amb el Milanesat del 1509 al 1512 i va tornar a fer part del ducat de Milà breument (1512-1514), recuperant-la França el 1514 fins que el 1522 fou ocupada pels imperials (espanyols) i incorporada al govern del Milanesat el 1524.

Cremona, bressol de lutiers[modifica | modifica el codi]

A partir del segle XVI, la ciutat va prendre gran importància per la proliferació dels lutiers, artesans que produïen, sobretot, instruments de corda fregada. Famosa va ser la família Amati, que va crear la forma actual de fulla de llaurer i va estar activa durant tres generacions. Més tard va arribar el seu deixeble Stradivari i la seva família, que durant dues generacions va fabricar uns 2000 violins, dels quals avui només en queden set-cents. La família Guarneri va ser també una excel·lent creadora de violins. Tot es deu a la moda que hi havia en aquell moment de construir els violins en pi. L'escola oficial de luthiers és a la plaça Marconi de la ciutat.

Part del regne Llombard-Venecià creat el 1815 pel Congrés de Viena, va pasar amb aquest regne al Regne de Sardenya o Piemont (Itàlia).

Bisbes[modifica | modifica el codi]

  • Gualfred 816-818
  • Otó 818-821
  • vacant 821-823
  • Simpert 823-827
  • Desconegut 827-840
  • Pancoard 840-842
  • Desconegut 842-851
  • Benet 851-878
  • vacant 878-880
  • Landó 880-891
  • Desconegut 891-913
  • Gualbert 913
  • Joan 913-924
  • Darimbert 924-961
  • Liutprand 962-972
  • Olderic 973-1004
  • Landolf 1004-1030
  • Hubald 1031-1073
  • Arnulf 1074-1078
  • Desconegut 1078-1087
  • Husbert 1087-1095
  • Gualteri 1096- 1098
  • República 1098 -1117
  • Hug 1117-1118
  • Hubert 1118-1120
  • República 1120-1252

Senyoria[modifica | modifica el codi]

  • Obert Pallavicini (senyor a Cremona i Brèscia) 1252-1266
  • Buoso da Dovara, cap dels gibelins de Cremona, senyor 1266-1275
  • podestas 1275-1307
  • Guillem Cavalcabò, senyor 1307-1311 (podestà des del 1299)
  • Ocupació imperial 1311-1312
  • Gibert da Correggio 1312-1313
  • Robert de Nàpols (rei 1309-1343) 1313-1315
  • Giacomo Cavalcabò 1315-1316
  • Gibert da Correggio (segona vegada) 1316
  • Rinaldo Bonacolsi 1316-1317
  • Giacomo Cavalcabò (segona vegada) 1317-1318 i 1319
  • Podestas 1318/1319-1328
  • Ocupació imperial 1328-1333
  • A Milà 1334 1334-1402
  • Ugolino Cavalcabò 1403-1404 d. 1406
  • Carles Cavalcabò 1404-1406
  • Gabrino Fondulo 1406-1420
  • A Milà 1420-1449
  • A Venècia 1449-1509
  • A França 1509-1512
  • A Milà 1512-1514
  • A França 1514-1522
  • A l'Imperi 1522-1524
  • Al Ducat de Milà 1524

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]