219 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 219 aC (ccxix aC) |
| Islàmic | 866 aH – 865 aH |
| Xinès | 2478 – 2479 |
| Hebreu | 3542 – 3543 |
| Calendaris hindús | -163 – -162 (Vikram Samvat) 2883 – 2884 (Kali Yuga) |
| Persa | 840 BP – 839 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 32 |
| Ab urbe condita | 535 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 240 aC 230 aC 220 aC - 210 aC - 200 aC 190 aC 180 aC | |
| Anys | |
| 222 aC 221 aC 220 aC - 219 aC - 218 aC 217 aC 216 aC | |
El 219 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Paulus i Salinàtor (o també any 535 ab urbe condita). L'ús del nom «219 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments[modifica]
Pròxim Orient. Imperi Selèucida[modifica]
- Antíoc III recupera Selèucia de Piera, que Ptolemeu III Evèrgetes I havia ocupat uns anys abans, i altres ciutats de Celesíria, entre les quals Tir. S'inicia així la Quarta guerra síria.[2]
Antiga Grècia[modifica]
- Els etolis, sota el comandament de Dorímac, estrateg de la Lliga Etòlia, destrueixen el temple de l'oracle de Dodona.[3]
- Filip V de Macedònia signa un tractat amb el rei d'Il·líria Escerdílides (que atacaria Etòlia per mar) i entra a l'Epir amb 15.000 soldats i 800 cavallers i se li uneixen les forces epirotes i acarnànies. Ocupa algunes fortaleses etòlies a la frontera i saqueja les regions properes. Ha de tornar a Macedònia per una invasió dels dàrdans, que al saber que el rei tornava es retiren.[4]
- Licurg, tot i no ser de sang reial, és elegit rei d'Esparta.[5]
- Prúsies I, rei de Bitínia, fa signar la pau a Bizanci amb la mediació del rei gàlata Cavarus i l'almirall de Rodes Polemocles. El tractat va ser desfavorable per a Bizanci.[6]
Antiga Roma[modifica]
- Aquest any són elegits cònsols Luci Emili Paulus i Marc Livi Salinàtor.[7]
- Els dos cònsols lluiten contra els il·liris als que manava Demetri de Faros i els derroten fàcilment. Sotmeten les fortaleses de Demetri que fuig al Regne de Macedònia, sota la protecció de Filip V. Polibi atribueix la victòria només a Emili Paulus. Al seu retorn a Roma Salinàtor i Paulus obtenen els honors del triomf, però són encausats immediatament per no haver dividit el botí adequadament entre els soldats. Paulus se'n lliura fugint, però Salinàtor és condemnat.[8][9][10][11]
- S'instal·la a Roma Arcàgat, un metge grec. Segons Luci Cassi Hemina (recollit per Plini el Vell) és el primer metge que exerceix a Roma. És rebut amb molt de respecte, i se li concedeix el ius quiritium, els privilegis d'una persona nascuda a Roma.[12]
Península Ibèrica[modifica]
- Hanníbal Barca assetja Saguntum (actual Sagunt, Camp de Morvedre), i la ciutat demana ajuda a Roma. Roma es limita a exigir a Hanníbal que retiri el seu exèrcit. Després de vuit mesos de setge, Sagunt finalment cau. Roma, immediatament, declara la guerra a Cartago. És l'inici de la Segona Guerra Púnica.[13]
Necrològiques[modifica]
- Mort de Cleòmenes III, rei agíada d'Esparta.[14]
Referències[modifica]
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Lendering, Jona. «4 syrian war». Livius.org. [Consulta: 29 abril 2024].
- ↑ Polibi. Història, IV, 67
- ↑ Polibi. Història, IV, 37
- ↑ Polibi. Història, IV, 2
- ↑ Polibi. Història, IV, 53
- ↑ Polibi. Història, III, 16
- ↑ Polibi. Història, II, 19; IV, 37
- ↑ Apià. Història de Roma, XXXIII, 8
- ↑ Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 20
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXII, 3, 5
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, XXIX, 6
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXI, 2
- ↑ Polibi. Història, IV, 35
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 219 aC |