Violoncel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Violoncel
Cello front side.png

vistes frontal i lateral d'un violoncel

Classificació

instrument de corda fregada: Hornbostel-Sachs: 321.322-71 (cordòfon compost fregat amb un arquet)

Tessitura

Tessitura del violoncel

Instruments relacionats

Violí
Viola
Contrabaix
Viola d'amore
Viola d'arc
rebab

Intèrprets destacats
Categoria principal: Violoncel·listes
Articles relacionats

Caixa de ressonància
Arquet
Batedor
Cordal
Claviller
Pont
Tapa harmònica

El violoncel (de vegades abreujat cello) és un instrument de corda. Té quatre cordes afinades en la, re, sol i do, i es toca amb un arquet que està fet de pèls de cua de cavall. El violoncel és un dels instruments de l'orquestra. El músic que el toca és denominat violoncel·lista o, simplement, violoncel. Una forma comuna del nom de l'instrument és la paraula italiana violoncello (pronunciada com en italià: "violontxel·lo"). En italià també és abreviada: cello (pronunciat: txel·lo).

Tradicionalment és considerat com l'instrument que més s'assembla a la veu humana. Al llarg de la història de la música s'han compost moltes obres per a violoncel a causa de la seva importància dins el panorama musical, ja que és un instrument bàsic en moltes formacions instrumentals.

Obres rellevants compostes per al violoncel són les Sis suites de Bach. Un dels més coneguts és el Preludi de la primera Suite, tocat per molts violoncel·listes, un paràgraf musicat dels més ben compostos de la història de la música. Les Suites van per ordre de composició i tenen diferents moviments- Suite núm. 1: Prelude (Obra de més importància) Suite núm. 2: Allemande Suite núm. 3: Courante Suite núm. 4: Sarabande Suite núm. 5: Galanteries (Minuet per les suites 1 i 2, Bourrée per la 3 i 4, Gavotte per la 5 i 6) Suite núm. 6: Gigue

Estructura[modifica | modifica el codi]

Violoncel.
Pont i efes d'un violoncel modern.

Les parts del violoncel són pràcticament les mateixes que les de la resta d'instruments de corda fregada. La caixa de ressonància, o cos del violoncel, està formada per una tapa superior, una tapa inferior i una "faixa", que és una secció de fusta que uneix les dues tapes, creant una caixa buida. A l'interior d'aquest cos es troba el bastidor, que és una estructura de reforç per a les tapes i serveix per a controlar la vibració, i l'ànima, una barreta transversal de fusta uneix les dues tapes del violoncel a la part mitjana, i serveix perquè el violoncel entri en ressonància amb les cordes.

A la tapa superior, Hi ha dos orificis per on surt el so, anomenats "efes" (per la seva forma semblant a aquesta lletra). Als dos costats del cos hi ha dues escotadures, que tenen una forma còncava als dos costats del cos, que en permeten la seva millor subjecció de l'instrument amb els genolls, i, sobretot, permet que hi passi l'arc i no topi amb el cos quan es toquen les cordes més laterals, en aquest cas, el do i el la. És al voltant d'aquesta caixa on es troben la resta d'estructures.

Començant des de dalt, primer es troba el cap (amb la voluta i el claviller, on estan inserides les clavilles que serveixen per a subjectar les cordes), el mànec i el diapasó (sense "trasts", com tots els instruments de la família del violí, a diferència de la guitarra). Des de la meitat de l'instrument, es troba el pont i una mica a sota del cordal, que aguanta les cordes i ajuda a afinar el violoncel, ja que es troben allà incloses les claus (petites peces metàl·liques amb la mateixa funció de les clavilles).

A la seva part inferior encaixat el botó, d'on surt la pica, una peça metàl·lica la funció de la qual és subjectar l'instrument a terra i regular-ne l'alçada per a la comoditat del violoncel·lista.

Encara que la mida estàndard professional del violoncel és el de 4/4, existeixen instruments d'altres mides més petits, com 3/4, 1/2, 1/4 o 7/8. Els violoncels barrocs són més petits que els moderns.

Pont[modifica | modifica el codi]

El pont és una peça de fusta situada cap a la meitat superior del violoncel i sobre la qual si recolzen les quatre cordes. Ha d'estar en posició perpendicular al pla del violoncel i a la mateixa distància de les efes. No està enganxat ni clavat a la tapa, sinó que és subjectat gràcies a la pressió que exerceixen les cordes. La seva part superior està corbada, fet que fa que les quatre cordes al llarg del mànec i el diapasó no es trobin al mateix pla. Els ponts dels violoncel·listes barrocs eren més petits i tenien la part superior molt menys corba, el que feia que totes les cordes estiguessin al mateix pla. El principal inconvenient d'això és que en tocar una corda, podrien tocar-se sense voler les cordes adjacents.

Matemàtica al violoncel[modifica | modifica el codi]

Si ens fixem en la distància que hi ha des del cap del violoncel al pont i del pont a l'inici de la pica, veiem que s'assembla a un quadrat d'or. A part, els harmònics respecten una proporció entre si: 2/1, 3/1, 4/1...

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Violoncel