Caixa de ressonància

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Detall de la part central de la caixa de ressonància d'un violoncel, amb el final del batedor, el pont i el cordal

En els instruments de corda la caixa de ressonància és aquella part de l'instrument que consisteix en una cavitat o caixa, i que té per funció principal amplificar el so. Normalment està delimitada, en la seva part superior per la taula harmònica.

En instruments més aviat primitius és habitual que la caixa de ressonància estigui feta d'algun material que ja fa una certa cavitat (una closca de tortuga, per exemple), i que es completi la caixa amb algun material de fàcil tractament com per exemple el cuir. En altres ocasions, si es construeix en fusta, és habitual que es parteixi d'un bloc gruixut que es va buidant. En canvi en instruments més evolucionats, és habitual que la caixa es construeixi a partir de peces primes que s'ensamblen entre elles. Tal és el cas de la guitarra o el violí.

Si les cordes no sobresurten de la dimensió de la caixa de ressonància, es tracta d'un instrument de la família de les cítares. Si les cordes es prolonguen més enllà de la caixa per sobre d'un màstil, és un instrument de la família dels llaüts. Si es prolonguen també més enllà de la caixa però es lliguen a un travesser entre dos màstils que surten de la caixa de ressonància, és de la família de les lires. I si determinen un pla perpendicular a la caixa de ressonància, és una arpa.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Ressonador