Avet blanc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Avet blanc
Abies alba Orjen.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Pinophyta
Classe: Pinopsida
Ordre: Pinales
Gènere: Abies
Espècie: A. alba
Nom binomial
Abies alba
Mill., 1768
Sinònims

[2] Perquè funcioni

  • Abies argentea Chambray
  • Abies baldensis (Zuccagni) Nyman
  • Abies chlorocarpa Purk. ex Nyman
  • Abies excelsa Link
  • Abies nobilis A. Dietr.
  • Abies pardei Gaussen
  • Abies pectinata (Lam.) Lam. i DC.
  • Abies picea (L.) Lindl.
  • Abies taxifolia Desf.
  • Abies vulgaris Poir.
  • Peuce abies (Du Roi) Rich.
  • Picea excelsa Wender.
  • Picea pectinata (Lam.) Loudon
  • Pinus abies Du Roi
  • Pinus baldensis Zuccagni
  • Pinus heterophylla K. Koch
  • Pinus lucida Salisb.
  • Pinus pectinata Lam.
  • Pinus picea L.

Il·lustració
Els estròbils d'Abies alba són erectes.
És una espècie molt important per a la silvicultura.

L'avet blanc o simplement avet (Abies alba) és un arbre perennifoli del gènere Abies (avets) de la família de les pinàcies. És originària d'Europa i el seu límit septentrional està a Rússia i el meridional a la península Ibèrica. Al Pirineu hi ha avets des del Montseny fins a la Selva d'Irati a Navarra amb unes 60.000 hectàrees en total. Altres noms amb els quals es coneix aquesta planta són: avet comú, pivet i sapí.[3]

Característiques morfològiques[modifica | modifica el codi]

És un arbre monoic de capçada cònica i fulla persistent. Pot arribar als 60 metres d'alçària. Les branques són perpendiculars al tronc. Les fulles linears amb dues ratlles blanquinoses pel revers, pectinades en un sol pla al llarg de la tija. Les pinyes són dretes i es desfan quan són madures.

Forma boscos d'avets (avetoses) o es barreja amb el faig, el pi roig o el pi negre.

Requereix, a la península Ibèrica (segons Blanco et al.. 1997), 1.000 litres de pluja dels quals en requereix 300 litres a l'estiu, i una temperatura mitjana anual de 9 a 11 °C. Presenta des de fa uns 20 anys problemes de decadència vegetativa (clorosi fèrrica, mort de branques, etc.) a tota Europa, incloent també el Pirineu, dels quals no se'n sap el motiu.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. . Abies alba. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 16-10-08.
  2. Catalogue of Life - 2008 - Annual Checklist (Abies alba)
  3. Vallés i Xirau, Joan (dir.). «Noms de plantes». Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. (Diccionaris en Línia), 2009.