Pi roig

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pi roig
Pinus sylvestris1.jpg

Nuvola apps kuickshow.png Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Pinophyta
Classe: Pinopsida
Ordre: Pinales
Família: Pinaceae
Gènere: Pinus
Subgènere: Pinus
Espècie: P. sylvestris
Nom binomial
Pinus sylvestris
L.
Distribució
Distribució

El pi roig (Pinus sylvestris) també conegut com Pi silvestre o rojalet és un arbre de l'especie dels pins.

[modifica] Descripció

Fa de 20 a 40 m d'altura. Té el tronc recte i prim, i de vegades nuós i recargolat, la copa allargada i ampla, i amb forma de para-sol. Té l'escorça esquerdada de color vermell metàl·lic.

Té les agulles agrupades de dos en dos, de color verd blavós, recargolades. Fan de 3 a 7 mm de longitud.

Floreix de maig a juny i la pinya madura a la tardor de l'any següent, si bé pot quedar a l'arbre un o dos anys. Aquesta pinya te de 3 a 8 mm de llarg i es troba unida a les branques per un peduncle curt. No és una pinya totalment simètrica i les apòfisis de les escames poden estar més corbades en la part externa. La llavor no és fèrtil amb normalitat fins als 40 anys d'edat.

Les pinyes són de color fosc groguenc de 3 a 6 cm de llarg i de 2 a 3,5 de gruix.


[modifica] Especies i varietats

  • Pinus sylvestris subsp. nevadensis (Christ.) Rivas Mart., A.Asensi, Molero Mesa & F.Valle → Localització: Sierra Nevada (Espanya)
  • Pinus sylvestris var. catalaunica Gaussen → Localització: Catalunya
  • Pinus sylvestris var. hamata → Localització: península dels Balcans i nord de Turquía.
  • Pinus sylvestris var. iberica Svoboda → Localització: Sierra de Guadarrama (Espanya)
  • Pinus sylvestris var. lapponica → Localització: Finlàndia, Noruega, Suècia i nord de Rússia.
  • Pinus sylvestris var. mongolica → Localització: Mongòlia, nord-oest de Xina i sur de Sibèria
  • Pinus sylvestris var. sylvestris → Localització: Escòcia, est de la peninsula ibèrica, al llarg del nord d'Asia fins la costa del Pacífic
  • Pinus sylvestris var. pyrenaica Svoboda → Localització: Pirineus

[modifica] Distribució

El pi roig no és exigent pel que fa al tipus de sòls i si bé prefereix formacions arenoses, profundes i fresques, també viu en calizes inclòs en terrenys amb presència de guix. Principalment el trobem en cambisòls tant d'origen silícic com bàsic (sòls amb un horitzó càmbic o d'alteració), encara que pot sobreviure inclòs en terrenys turbosos i molt humits.

Prefereix àrees amb precipitacions superiors als 600 mm encara que viu bé en zones amb precipitacions de fins a 400 mm, si bé una part les ha de rebre a l'estiu. No és exigent pel que fa a la humitat relativa però sí ho és pel que fa a la humitat del sòl.

És resistent a gelades, vents i nevades, així com a oscil·lacions elevades del cicle tèrmic anual, fet que li permet viure als boscos de Sibèria amb oscil·lacions de fins a 70º.

Suporta bé la continentalitat i això amb les característiques anteriors li donen una gran amplitud ecològica fet que explica que sigui l'arbre de més àmplia distribució del món.

El pi roig té un temperament robust, de llum, colonitzant bé els terrenys sense arbrat i creixent malament a l'ombra d'altres espècies. La seva distribució el porta per tota Europa i Àsia entre el paral·lel 37º a Serra Nevada (Granada) fins al 70º a Escandinàvia. Pel que fa a la longitud el trobem des de Galícia fins a la costa sud de Iacútia.

Els millors i més extensos boscos estan a Sibèria, Bielorússia, Polònia i Alemanya.

Pinar de Pinus sylvestris, de la Sierra de Guadarrama, Espanya.
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
Commons
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Pi roig

Fa de 20 a 40 m d'altura. Té el tronc recte i prim, i de vegades nuós i recargolat, la copa allargada i ampla, i amb forma de para-sol. Té l'escorça esquerdada de color vermell metàl·lic. Té les agulles agrupades de dos en dos, de color verd blavós, recargolades. Fan de 3 a 7 mm de longitud. Floreix de maig a juny i la pinya madura a la tardor de l'any següent, si bé pot quedar a l'arbre un o dos anys. Aquesta pinya te de 3 a 8 mm de llarg i es troba unida a les branques per un peduncle curt. No és una pinya totalment simètrica i les apòfisis de les escames poden estar més corbades en la part externa. La llavor no és fèrtil amb normalitat fins als 40 anys d'edat. Les pinyes són de color fosc groguenc de 3 a 6 cm de llarg i de 2 a 3,5 de gruix.

Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües