Pi roig

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pi roig
Pinus sylvestris1.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Pinophyta
Classe: Pinopsida
Ordre: Pinales
Família: Pinaceae
Gènere: Pinus
Subgènere: Pinus
Espècie: P. sylvestris
Nom binomial
Pinus sylvestris
L.
Distribució
Distribució

El pi roig (Pinus sylvestris) també conegut com a pi silvestre o rojalet és un arbre de l'espècie dels pins (Pinus). Pertany a la família de les coníferes.[1]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Els cons i llavors - MHNT

Fa de 20 a 40 m d'altura. Té el tronc recte i prim, i de vegades nuós i recargolat, la copa allargada i ampla, i amb forma de para-sol. Té l'escorça esquerdada de color vermell metàl·lic. Té les acícules agrupades de dos en dos, de color verd blavós, recargolades. Fan de 3 a 7 mm de longitud. Les pinya són de color fosc groguenc de 3 a 6 cm de llarg i de 2 a 3,5 cm de gruix.

Floreix de maig a juny i la pinya madura a la tardor de l'any següent, si bé pot quedar a l'arbre un o dos anys. Aquesta pinya té de 3 a 8 mm de llarg i es troba unida a les branques per un peduncle curt. No és una pinya totalment simètrica i les apòfisis de les escates poden estar més corbades en la part externa. La llavor no és fèrtil amb normalitat fins als 40 anys.

Subespècies i varietats[modifica | modifica el codi]

Pinar de Pinus sylvestris, de la Sierra de Guadarrama, Espanya.
  • Pinus sylvestris subsp. nevadensis (Christ.) Rivas Mart., A.Asensi, Molero Mesa & F.Valle → Localització: Sierra Nevada (Espanya)
  • Pinus sylvestris var. catalaunica Gaussen → Localització: Catalunya
  • Pinus sylvestris var. hamata → Localització: península dels Balcans i nord de Turquía.
  • Pinus sylvestris var. iberica Svoboda → Localització: Sierra de Guadarrama (Espanya)
  • Pinus sylvestris var. lapponica → Localització: Finlàndia, Noruega, Suècia i nord de Rússia.
  • Pinus sylvestris var. mongolica → Localització: Mongòlia, nord-oest de Xina i sud de Sibèria
  • Pinus sylvestris var. sylvestris → Localització: Escòcia, est de la península Ibèrica, al llarg del nord d'Àsia fins a la costa del Pacífic.
  • Pinus sylvestris var. pyrenaica Svoboda → Localització: Pirineus

Distribució[modifica | modifica el codi]

La seva distribució el porta per tota Euràsia entre el paral·lel 37º a Sierra Nevada (Espanya) fins al 70º a Escandinàvia. Pel que fa a la longitud prolifera natural des de Galícia fins a la costa sud de Iacútia. Els millors i més extensos boscos estan a Sibèria, Bielorússia, Polònia i Alemanya. Carl von Linné li va posar l'epítet sylvestris perquè és l'únic pi que creix de forma natural a Suècia, d'on provenia aquest cèlebre botànic.[2]

El pi roig no és exigent pel que fa al tipus de sòls i si bé prefereix formacions arenoses, profundes i fresques, també viu en calcàries inclòs en terrenys amb presència de guix. Principalment el trobem en cambisòls tant d'origen silícic com bàsic (sòls amb un horitzó càmbic o d'alteració), encara que pot sobreviure inclòs en terrenys torbosos i molt humits. Prefereix àrees amb precipitacions superiors als 600 mm encara que viu bé en zones amb precipitacions de fins a 400 mm, si bé una part les ha de rebre a l'estiu. No és exigent pel que fa a la humitat relativa però sí que ho és pel que fa a la humitat del sòl. És resistent a gelades, vents i nevades, així com a oscil·lacions elevades del cicle tèrmic anual, fet que li permet viure als boscos de Sibèria amb oscil·lacions de fins a 70º. El pi roig té un temperament robust, de llum, colonitzant bé els terrenys sense arbrat i creixent malament a l'ombra d'altres espècies.

Distribució del pi roig a nivell de Catalunya.
  •  Pinedes de pi roig

El pi roig a Catalunya[modifica | modifica el codi]

A Catalunya se'n poden trobar extenses pinedes al Berguedà, al Solsonès, a l'Alt Urgell, al Ripollès, al Pallars Sobirà, al Pallars Jussà, a l'Alta Ribagorça, a la Cerdanya i a la Garrotxa. També hi ha petites pinedes de pi roig al Bages, al Vallès Oriental, a la Noguera, al Pla de l'Estany i alguns exemplars anecdòtics a la Segarra i a l'Anoia. Actualment es calcula que ocupa un 20% de la superfície de Catalunya, ja que n'hi ha 240.000.000 milions. Es el segon pi amb més exemplars a Catalunya, després del pi blanc (pinus halepensis).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Pinus sylvestris» (en anglès). Catalogue of life. [Consulta: 27-12-12].
  2. Manuals de gestió d'hàbitats. Diputació de Barcelona